dimecres, 15 de febrer de 2017

Lobos con piel de cordero



En la última reunión de seguimiento mantenida con la empresa el pasado 17/01/17, en el orden del día propuesto por el Comité se pedía lo siguiente:

"Davant la convocatòria de la comissió de seguiment del proper dia 17 de gener, el comitè d’empresa demana poder comptar amb antelació amb la resposta de la Direcció de l’Institut a la proposta de tancament de la primera fase de l’acord de normalització del sistema retributiu de data 29 de desembre."

Pues bien, no ha habido propuesta por escrito a la que presentar a las compañeras para exponerles el por qué la empresa no quiere pagar aquello que se les debe.
Pero es que, no ha habido escrito, ni tampoco ha habido intención de reunión, para seguir hablando del tema.
Para recordar como estaba el tema se puede leer en este mismo blog el artículo "Comisión de seguimiento" publicado el 22/12/16.
En cambio si ha habido un mensaje de correo electrónico desde RRHH en el que se notificaba:

"Els treballadors i treballadores que venien aplicant l’herbicida i cobrant el complement de penositat passen a utilitzar aquestes màquines cobrant el tram de penositat (30€/10€)"

Nos alegramos enormemente por los y las compañeras de la Fito que han conseguido que les paguen lo que les corresponde.
Ahor bien, No entendemos la manera de proceder por parte de la empresa y tampoco nos parece bien la decisión tomada, pues se ha realizado:

- Sin consultar al Comité de Empresa ( y da la casualidad que entre los compañeros de la Fito hay un miembro de dicho Comité, pero parece ser que tampoco le han informado de nada...).
- Decidiéndolo unilateralmente.
- Saltándose a la torera las negociaciones realizadas del acuerdo de "Reordenació complement de Penositat" que no reconocen, pero que a la vez resulta que si que reconocen, pues este colectivo (fito) forma parte de la segunda fase de dicho acuerdo, del que no quieren saber nada y del que alegan que no reconocen como actual, para no pagar a las y los compañeros de los otros colectivos que desde el 2014 tendrían que cobrar este "tram de perillositat", que no cobran todavía y la empresa no les quiere pagar.

Nos sorprende este cambio de actitud por parte de la dirección de RRHH, pues el ritmo trepidante que se llevaba de reuniones (hasta 2 reuniones semanales) de repente ha cesado por completo. Pasando a ser ahora la vía de comunicación, el correo electrónico. 

Se ha pedido una reunión de seguimiento para seguir hablando del tema y se nos ha respondido, que están a la espera que el Sr. Comisionado Frederic Ximeno se lea "El Pla d'enfortiment de I.M Parcs i Jardins"...
Y es entonces cuándo se nos generan dudas. ¿Por qué a unos colectivos se les paga y a otros no?
¿Cuál es el criterio? ¿Cuál será la excusa ahora para no pagar? ¿Es un acuerdo del pasado? ¿Es un nuevo acuerdo en el que la empresa decide a quién paga y a quién no? ¿Es un nuevo acuerdo en el que decide cuánto, y cuándo paga?¿Es un acuerdo que discrimina a los y las trabajadoras, cuándo lo que se pretende es reforzar la empresa con un plan que responde a un compromiso político?
Está claro que al lobo se le está cayendo a trozos la piel de cordero.

dijous, 9 de febrer de 2017

Contratación

71 trabajadores de Barcelona Activa

El Ajuntament de Barcelona ha contratado mediante Barcelona Activa a 71 personas para trabajar junto al personal de Parcs i Jardins. Sus condiciones de trabajo no serán las del personal propio del Instituto, ni el salario. Tampoco ha habido un proceso de selección como es habitual para trabajar en la administración pública. 

La Dirección del Instituto no ha informado previamente al Comité de Empresa de este plan de contratación precario. Y decimos precario porque no dejan de ser contratos temporales (la mitad de 12 meses y la otra mitad de 6 meses) y con un salario que no se acerca al salario del Instituto. Tampoco se nos informó previamente de que sus tareas serían: para 24 personas labores de carácter forestal, 5 para taller mecánico, 24 para los alcorques, 12 para riego y 6 para infraestructuras. Por tanto estas personas realizarán las mismas tareas durante toda su jornada, 24 personas desbrozando todo el día, 24 personas limpiando alcorques todo el día, etcétera. Esto quiere decir que no tendrán rotatividad de tareas y que podrán sufrir lesiones derivadas de la especialización de éstas.

Tampoco se nos ha informado de cómo se distribuirán estos trabajadores entre los centros de trabajo (vestuarios) de Parcs, centros de trabajo que se han visto reducidos recientemente, de manera importante, gracias al plan de unificación de casetas. Que compartirán espacios con nosotros parece evidente, pero el plan para ubicar todo ese personal no nos lo han presentado en ningún momento. El aforo en nuestros centros ya está muy ajustado para poder acoger a estas personas con condiciones sanitarias y de espacio. 

Cabe decir que la mayoría de estas personas no suelen tener experiencia en jardinería, y que en muchos casos prueban el oficio por primera vez. Además es el personal del Instituto con el parque móvil actual quien los recoge del centro de trabajo asignado, los desplaza al lugar de trabajo, les recoge los restos vegetales acumulados y los vuelve a desplazar al centro de trabajo de origen.

No se nos ha escapado el hecho de que de las 71 personas que se han contratado sólo 9 son mujeres (el 12,6%). Nos preguntamos qué parámetros de igualdad se han seguido en esta contratación.

divendres, 3 de febrer de 2017

La situació laboral de Parcs i Jardins vista des del govern de BCNen Comú

El passat dia 18/01/17 a la darrera Comissió d’Ecologia Urbana i Mobilitat, el grup municipal CUPCapgiremBcn va demanar una Compareixença del govern per parlar sobre la situació contractual de Parcs i Jardins, a arrel de la seva declaració coma servei essencial (16/04/16) era necessari saber quines mesures s’estan portant a terme per tal de recuperar llocs de treball, així com quines són les internalitzacions dels serveis externs, doncs aquest temes eren uns dels compromisos amb I.M. Parcs i Jardins i que formaven part del seu programa electoral.

A tot això el Sr.Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia Urbana, va ser el que va respondre.

Primer de tot va fer referència a 125 efectius perduts entre 2010/2016, quan en realitat es tracta de 243.

Va continuar explicant, que, a partir que Parcs i Jardins fou declarat servei essencial, (gràcies també a la proposta presentada per la CUPCapgirem, el passat 16/04/16), va informar que s’estaven duent a terme contractes de relleu i interinatge i s’estaven cobrint amb personal de la bossa les baixes de maternitat. No tant cert del Tot Sr. Ximeno algú no li ha informat bé. 

Els contractes de relleu són marcats per la llei i el que s’estava fent des de Parcs i Jardins era allargar més del compte el temps d’espera marcat (5 mesos) i així fer més penosa l’espera de les companyes en edat de pre-jubilació i evitar la contractació d’un relleu, continuant així amb la precarietat del servei.

Pel que fa al relleu de persones amb baixa per maternitat, es va dur a terme quan en el departament de RRHH es van trobar amb dues companyes de baixa maternal, però les baixes de les companyes que treballen al verd, no s’estan cobrint ni s’han cobert mai.

Des del Comitè demanem que també s’incloguin les baixes de llarga malaltia, però l’empresa no està pel cas.

El següent que comenta, és, que finalment es farà una Oferta Pública d’Ocupació, ja que des del 2008 no es convoca cap, i que al 2017 i fins final de mandat volen anar convocant OPO anualment(sempre i quan des de Madrid no es digui el contrari) 

La llàstima és que només es convoquen places per cobrir la taxa de jubilació, que en el 2016 ha estat de 24 persones i al 2017 serà de 35 a 41 places. (falta concretar) El que no es diu és que si la Sra. Inma Mayol i el Sr. Jordi Campillo (anterior Gerent d Parcs i Jardins i actual Gerent d’Ecologia Urbana)no haguessin fet de I.M. Parcs i Jardins una EPEL (Entitat publica empresarial Local) ara la taxa de reposició seria del 100% de les places, arribant així a la reposició del poder adquisitiu perdut en els darrers anys.

Diu però, que fins que no siguin definitives, aquestes places, corresponents al 2016 (24) i al 2017 (35/41) es contractarà personal per ocupar-les fins que s'acabi el procés d'OPO. la meva pregunta és d'on sortiran aquestes 65 persones? doncs si ha de ser de la bossa del 2008 em temo que li haurem de donar la volta i tornar a cridar al primer que va quedar en la llista al 2008.

o surten de tallers ocupacionals i plans de treball dels quals no estem informades les delegades del Comitè?

Comenta també que hi haurà promoció interna de 135 places de diferents categories, no comenta que aquestes places han estat ocupades per companyes escollides a dit per l’empresa, en molts dels casos, sense cap tipus de criteri més que el del amiguisme. Aquí cal fer especial esment a totes aquelles persones que han entrat sense passar pel procés d’Oposició i se’ls ha donat directament, la categoria de tècnic, quan a Parcs i Jardins hi ha persones totalment capacitades i amb carrera per poder desenvolupar les tasques d’aquesta categoria. Però sembla ser que les amistats de la direcció ocupen aquestes places.

Fa esment a que de la bossa de contractació que hi ha prevista per part de l’Ajuntament, el 10% serà per donar suport a Parcs i Jardins. Molt bé, però esperem que aquest suport no siguin només per ocupar llocs de categoria de tècnics.

I pel que fa al tema estrella: Municipalització o Internalització d’alguns dels serveis actualment privatitzats i que Parcs i Jardins realitzava com són: Poda d’arbrat, jardineres, reg d’arbrat, arrabassament de soques, tancament de parcs, control extern de qualitat, jocs infantils, manteniment de mobiliari urbà, infraestructures de reg, neteja dels centres de treball, re-ompliment d’escocells, recollida de residus, control vies ràpides, control biològic, desinfecció àrees per gossos, revisió de projectes...

Val a dir que alguns d’aquests serveis estan coberts per CET ( Centres Especial de Treball) on en un principi són centres que donen sortida laboral a persones amb discapacitats o disfuncions psíquiques o amb mobilitat reduïda i amb risc d’exclusió, per tal de gaudir d’unes condicions laborals dignes. Però que alguns CET no són res més que grans empreses que contracten personal no discapacitat però si incapacitat (amb restriccions mèdiques) i els hi paguen, un sou míser per dur a terme el servei al que han licitat, i sense deixar de cobrar a l’hora la subvenció, per persona contractada (parlarem més extensament en un altre article)

S’està duent a terme un anàlisi detallat de cada servei, tenint en compte les possibilitat de subrogació, els treballs específics que es realitzen en el tipus de servei i els horaris de servei, per tal de trobar alternatives i construir un pla progressi i així poder avançar en la municipalització del servei.

Va comentar que hi ha un augment en la partida d’externalitzacions de 10.984M al 2016 a 11.549M al 2017 i que s’està donant un impuls del control laboral i de les condicions detallades de les empreses contractades (CETAIME) i s’estan introduint nous criteris a les licitacions.

Al tanto doncs fins ara això també era possible, el que passa és que poca voluntat hi hagut per part de Directius/ves i Gerents, de sancionar a les empreses externes guanyadores de concursos, al·legant falta de personal, quan en veritat, ja sap que el que hi ha darrere són molts interessos econòmics i tornades de favors, d’aquests gerents i directiu/ves que porten des del 1992 al poder.

Va ser després d’unes breus intervencions de Ciu criticant el model de gestió pública, no oblidem que va ser sota aquest mandat d’on va sorgir la idea de privatitzar tot Parcs i Jardins (informe KONSAK) i de C’s, que el Sr. Ximeno va tenir unes paraules d’agraïment al personal de Parcs i Jardins, reconeixent que gràcies a la nostra professionalitat el servei del manteniment verd de la ciutat no està tant degradat com podria estar-ho, doncs el personal de Parcs i Jardins s’esforça per a que es vegin els resultats d’una bona feina, tot i la manca de recursos.

Doncs després del discurs i les paraules del Sr. Comissionat només ens quedaria dir, que la bona voluntat política no va en lloc si la voluntat privatitzadora de Gerents i directius/ves li passa pel davant.

Així doncs esperem que en l’esperat Pla d’Enfortiment de I.M Parcs i Jardins, que volen presentar pel proper Consell d’Administració, i esperem que MAI ABANS que el Comitè d’empresa pugui donar la seva valoració i aportar millores, passi per la reestructuració de l’equip directiu i tècnic i contempli una reducció de bandes salarials.

dimarts, 24 de gener de 2017

Cine en CGT

3 de febrer de 2017
a les 19:00 hores
als locals de la CGT a la Via Laietana
Preestreno de la pel·lícula

CRIMENES EJEMPLARES
Per Manuel Raya

Basat en la obra de Max Aub del mateix nom i petit homenatge al nostre company Antonio Cano amb pica-pica 



dijous, 12 de gener de 2017

ADHESIONS I RECOLZAMENTS

TELEASSISTÈNCIA

De sempre el col·lectiu Males Herbes hem estat donant suport i recolzament a diferents causes i lluites, recolzant accions, assistint a manifestacions, adherint-nos a manifests...

Són temps difícils i plens de reivindicació, doncs les desigualtats són cada vegada més creixents entre les persones riques i les pobres, podríem tornar a parlar i ara més que mai de Proletariat i burgesia.

Fruit d'aquestes desigualtat són les queixes i reivindicacions que es fan des del Col·lectiu de treballadores de Teleassistència, servei de vigilància i assistència que s'encarreguen de tenir cura de les nostres àvies i avis que resten als seus domicilis. 

Amb unes condicions laborals duríssimes ,patint problemes de salut laboral com estrès emocional i psíquic, lipoatròfia, jornades de 12 hores i cobrant 850€ i exposicions a patir agressions per part d'usuaris i/o familiars, pel que fa al personal que fa visites a domicili, les companyes de Teleassistència van convocar aturades parcials de 2 hores, els passats dies 13, 16 i 19. En cas que la Direcció de l'empresa continuï amb la negativa de millora de les condicions laborals, es convocaria vaga indefinida.

Per aquests motius, Males Herbes recolzem les decisions presses pel comitè d'empresa de les companyes de Teleassistència.

ENSENYAMENT

Un altra adhesió i incondicional suport és a la vaga del proper dia 18 de Gener de 2017 convocada per la secció d'Ensenyament de la CGT.

Aquí es denuncia la constant privatització del sector educatiu que està marcant la diferència entre educació privada i pública. Aquesta última patint retallades desmesurades i veient com la desviació de subvencions econòmiques va a parar l'educació privada i/o concertada. 

Aquestes retallades coma resultat donen: la manca de personal docent, falta de recursos pedagògics i l'augment de la ràtio de l'alumnat.

Un altre afegit seria el sistema de qualificacions del rendiment de les i els alumnes. Aplicat tal com marca la Llei D'Educació Catalana (LEC) i de caràcter totalment discriminatori, on reben més subvencions aquelles escoles on la mitja d'estudi dels seus alumnes ha estat superior, fomentant així la discriminació i la desigualtat social i econòmica i facilitant la creació de guetos.

Per tant recolzem totalment les reivindicacions que des de CGT ENSENYAMENT es planteja i hem decidit assistir a la manifestació del proper 18/01/2017 davant del Parlament de Catalunya, coincidint amb el dia que es debatrien els pressupostos sobre matèria d'ensenyament i desmarcant-nos així de la resta de sindicats majoritaris que plantejaven una vaga posterior a l'aprovació dels pressupostos. Plantejament que CGT no comparteix ja que, entenem que és un esforç inútil i amb carència de sentit, doncs si s'ha de fer pressió d'alguna manera i volem que ens escoltin creiem que aquesta s'ha de fer abans i no després quan el mal ja està fet, llavors només serviria per exercir "el dret a pataleta"

Doncs perquè la solidaritat és la nostra millor arma, ens unim a aquestes i a totes les altres reivindicacions que demanin acabar amb les desigualtats de tot tipus i demanin una societat més justa i igualitària.

LA TEVA LLUITA, LA NOSTRA LLUITA

dimarts, 10 de gener de 2017

Entrevista a Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya: “Ens agrada pensar que som hereus de la CNT”

Nascut el 1972 a Barcelona, però veí de Terrassa, és arqueòleg, doctor en Prehistòria i professor a la UAB. El 2014 fou elegit secretari general a Catalunya del sindicat anarcosindicalista CGT. Va afiliar-se al sindicat el 1998 procedent de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Des del 2007 és delegat del comitè d’empresa de la UAB.
L’entrevisto dimarts passat al local de la CGT al carrer Rosselló (Ca n’Oriac) on participa en una xerrada sobre l’educació lliure i gratuïta organitzat per la secció d’Activitats Diverses del seu sindicat i el sindicat Comisiones de Base (co.bas)
 Resultado de imagen de ermengol gassiot cgt



















- Quina ha estat la seva trajectòria política? Què li va portar a afilar-se a la CGT?
De feina molt temps havia militat a moviments socials. Primer, al moviment d’insubmissió, als finals dels anys 80 que volia trencar el clima de consens de la Transició que ara està molt de moda però que llavors ningú criticava. Molta gent que estaven en aquest moviment van anar a parar a les assembles okupes i participaren en centres socials okupats, lluitant contra l’especulació i cercant models alternatius de participació política en els barris. Sempre tenia la consciència de classe, com treballador precari que era, i pensava que havia de militar en un sindicat; però no trobava cap sindicat que em fes el pes. Arran de l’estreta relació entre la CGT de Terrassa i l’Assemblea d’Okupes em vaig afiliar a la CGT. Durant molt temps la meva militància a la CGT era social com okupa o en col·lectius diversos. A partir del 2004 començo a entrar en el món laboral i participar en lluites contra la precarietat a la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) on llavors tenia un contracte de professor associat. Acabo sent delegat sindical al comitè d’empresa des del 2007. Posteriorment em vaig vincular més a l’estructura de l’organització i el 2010 em faig càrrec de la secretaria d’Acció Social.
- Darrerament la CGT ha experimentat un gran creixement. A què creu que es degut?
Potser pel desencís dels treballadors amb els sindicats majoritaris CC.OO i UGT?
Segurament. El creixement l’hem de situar en la seva mesura. En termes absoluts hem augmentat en delegats, tot i que continuem lluny del bipartidisme sindical. Estem creixent en afiliació, en els últims cinc anys hem crescut un 33 per cent. No és un augment aclaparador, però si tenim en compte que els sindicats majoritaris han perdut entre el 35 i 40 per cent d’afiliació, segons reconeixen, és un augment important. Hem guanyat molt en notorietat en les lluites en un context de baixa mobilització i d’increment de l’atur. La CGT és el sindicat majoritari en les lluites de caràcter laboral i social. De vegades com a una organització més i moltes vegades tirant del carro. Malgrat no ser majoritaris en representació institucional als comitès d’empresa, som la força majoritària al carrer i a la lluita a les empreses.
- És cert que alguns quadres sindicals de CC.OO i UGT han passat a militar a la CGT?
Com sindicat que està creixent tenim gent de nova afiliació i gent que prové d’altres sindicats.
- Per què Espanya és un dels països amb més baixa afiliació sindical d’Europa? Respon això una fenomen general europeu o particular d’Espanya?
Sí, l’Estat espanyol és un dels Estats amb menor afiliació, amb major precarietat d’Europa i amb una de les dates més tardanes d’incorporació al món laboral. Aquí hi ha dos factors. Primer, la Guerra Civil i la Dictadura, tota la derrota del moviment obrer que va suposar el franquisme. L’Estat espanyol és l’únic lloc on el feixisme es va mantenir després del 1945. Això s’ha fet pagar, ha desaparegut tota la tradició sindical que hi havia als anys 30. El segon factor és el model sindical de concertació que es tanca durant la Transició i que dona molta força a un sindicalisme molt professionalitzat de delegats. Això fa que molts espais de militància obrera que hi havia als anys 70, a través de la participació, a través de l’assemblea, són desactivats. Això es tradueix en un desencís cap el sindicalisme. A molts llocs de treball es veu al delegat sindical -vull dir als dels sindicats majoritaris- com una persona poc compromesa amb la feina, que no passa mai pel seu lloc de treball, que es reitera en el temps en la tasca de delegat sindical… Això, que reflecteix determinades pràctiques del sindicalisme majoritari, ens afecta negativament a tot el sindicalisme.
- D’ençà l’esclat de la crisi financera les condicions de vida i laborals dels treballadors s’han endurit terriblement amb la precarització, baixada de salaris o pèrdua de drets adquirits. És possible revertir aquesta situació?
Estem en una ofensiva del capital que ja dura bastant temps. Si mirem la història de les reformes laborals a l’Estat espanyol, independentment del govern de torn, jo diria des del 1976 i de manera clara des del règim parlamentari, veiem que hi ha un retrocés de drets laborals. Això, a nivell internacional, es fa palès amb les victòries de Thatcher i Reagan i després amb la descomposició del model socialdemòcrata a França, Alemanya i fins i tot a Suècia. Per tant, la tendència és cap a una classe treballadora desposseïda de la seva eina de lluita que havia estat un sindicalisme arrelat en l’assemblea de treballadors i la que se l’ha imposat un sindicalisme que forma part del sistema institucional.
És això irreversible? No. Per això existeix la CGT i altres sindicats de caràcter alternatiu. Pensem que la classe treballadora són la immensa majoria de la població. En determinats moments en què hem sortit massivament al carrer hem fet trontollar governs. La prova més recent la tenim al 15M que és cert que li va mancar una capacitat d’estructurar-se i de mantenir-se en el temps, però que va demostrar la capacitat de mobilització que tenim.
- Es considera la CGT una organització hereva de l’històrica CNT? Fins a quin punt han renovat el cos doctrinal de la CNT? De fet vostès participen a les eleccions sindicals cosa impensable a la CNT.
A nosaltres ens agrada pensar que som hereus de la CNT. Perquè compartim els principis bàsics de l’acció sindical de la CNT i ens els fem nostres que són el poder en l’assemblea de treballadors, el sindicalisme basat en l’acció directa, que vol dir en la participació dels membres del sindicat en la pressa decisions i en les accions de lluita, i en el suport mutu com a forma d’anar més enllà de la lluita empresa a empresa i dotar-lo d’un contingut de classe. Aquests són els nostres principis bàsics de funcionament. L’anarcosindicalisme, històricament, no ha estat mai un cos doctrinal estàtic. La seva riquesa ha estat en la seva capacitat de respondre a les necessitats i requeriments de cada època. Òbviament, davant de noves situacions, la manera com responem als reptes és específica de cada moment. Per això podem comparar en el que fa la CGT amb el que feia la CNT quan es va crear? No. Perquè la participació sindical dels treballadors i treballadores és molt diferent, perquè els mecanismes de participació institucional han canviat. Nosaltres som fruit d’això. També, i això és una opinió personal però que reflecteix una part de la nostra organització, en algun moment haurem de asseure i revaluar quin és el sentir de la nostra participació en les eleccions sindicals. I, en tot cas, reforçar molt els espais de lluita fora de la institucionalitat de les relacions laborals. Caldrà veure com encaixem tot això.
- Quines són les seves relacions amb l’esquerra independentista? És cert que la CGT és el sindicat de referència de la CUP?
No, no és cert. Si un mira els cartells de l’esquerra independentista, veurà que hi ha tota una sèrie d’organitzacions, entre d’altres un sindicat, la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Una organització petita, amb poca presència, ara per ara, en el món del treball. És cert que hi ha moltíssima gent afiliada a la CUP o de l’esquerra independentista que alhora són afiliats o afiliades a la CGT en la mesura que la CGT és el sindicat més gran a l’esquerra de CC.OO i UGT. Ara bé, la CGT com a tal no és un sindicat de l’esquerra independentista. És un sindicat dels seus afiliats, afiliades i militants i venim d’una tradició anarcosindicalista. De la mateix manera que podem tenir gent que defensa l’acció política dins l’esquerra independentista, podem tenir gent amb un sentiment antiestatalista.
- És vostè partidari de la independència de Catalunya?
Sóc partidari de les lluites d’alliberament de qualsevol col·lectiu, de qualsevol poble. Sóc partidari que tots els pobles de la Península Ibèrica, d’Europa i de la Mediterrània puguin decidir lliurement el seu dia a dia. Això no passa únicament per un referèndum d’autodeterminació, sinó per una revolució que va molt més enllà. Hem de decidir com volem treballar, com volem produir, com volem relacionar-nos entre nosaltres. Ara mateix en l’Estat espanyol això no és possible. Per tant, l’alliberament dels pobles d’Ibèria passa per la destrucció de l’Estat espanyol. Si això comporta la independència dels Països Catalans doncs ho haurà de comportar. Tot i que és possible que la fórmula, en el moment en què poguessin decidir, fos una altre. Ara mateix no veuria amb mals ulls la independència dels Països Catalans.
- Què opina de la irrupció de Podemos en la vida pública espanyola i catalana?
De la mateixa manera que tenim molta afiliació de la CUP, també hi ha molta de Podemos en un percentatge rellevant i important. En certa mesura, tot que i amb un caràcter diferent, Podemos i la CUP són el reflex del descontentament d’una part important de la població i de la classe treballadora amb la política institucional tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol. Valoro amb molt respecte que part dels nostres afiliats i afiliades participin a la CUP o a Podemos. A nivell estrictament personal he optat per no donar tant pes a la lluita institucional i centrar-me més en la lluita social i sindical. Caldrà veure cap a on van tant la CUP com Podemos. Espero que siguin capaces de mantenir això que diuen i mantenir-se al marge de la política institucional. El temps dirà.
- Vostè està imputat, amb 26 persones més, per les mobilitzacions del 2011 i 2013 que culminaren amb l’ocupació del rectorat de la UAB i amb una petició del fiscal de 11 anys i mig de presó. Una acusació presentada, entre d’altres, per Sílvia Carrasco, llavors vicerectora i militant d’ICV a Sabadell. A què creu que és degut aquest procediment?
Determinar qui ens va acusar en aquesta causa és una mica complicat. La professora que ha esmentat va efectuar una denúncia contra una sèrie d’accions de protesta que van prendre la forma d’escrache. Recordem que era l’època en què la PAH feia escraches contra els desnonaments i aquí a Sabadell també. Aquesta professora va presentar inicialment aquesta denúncia. Després l’antic rector de la Universitat, Ferran Sancho, l’antiga secretaria general Judith Soler, que en la Universitat seria l’equivalent a la vicepresidenta del govern, i Sílvia Carrasco, que en aquell moment era vicerectora d’estudiants, que seria un càrrec ministerial en un govern, es van personar a la policia, van explicar una sèrie de coses i van aportar una sèrie de noms, producte d’una sèrie de seguiments a activistes i militants. Això és l’inici d’aquesta causa penal que comporta que 27 persones ens enfrontem a penes de més de onze anys de presó. A més, la UAB es va personar com acusació particular i prèviament la professora Sílvia Carrasco també ho havia fet. Ella forma part d’una denúncia i a més és activa en aquest procés. En el seu moment van argumentar que a la UAB havia un entramat amb finalitats delictives, format per la Coordinadora d’Assemblees de Facultats, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la CGT i fins i tot algunes persones de la CUP que tenia com a finalitat desestabilitzar la institució.
Segons l’atestat policial i la documentació dels Mossos d’Esquadra va ser la professora Sílvia Carrasco qui va donar els noms i cognoms de 27 persones amb el seu DNI, entre ells el meu. Arran de tot això, el fiscal va formular un escrit d’acusació, recollint els arguments, els seguiments dels cossos de seguretat privada de la Universitat però per ordres del que llavors era l’equip de govern. A partir d’aquesta informació el fiscal fa un escrit d’acusació. Davant això, molta gent pensa ‘alguna cosa hauran fet’. A mi, llegint l’escrit d’acusació del fiscal i les denúncies, se’m vincula per haver participat com a delegat sindical en una roda de premsa amb Jordi García, un altre treballador imputat que també és delegat sindical. Per haver participat en aquesta roda de premsa, suposadament, som membres d’aquest entramat que hauríem desenvolupat un pla criminal i cito paraules del fiscal.
- Actualment com està la causa?
L’advocada d’una de les persones imputades ha presentat un recurs. Quan es resolgui se’ns citarà al jutjat d’instrucció per donar-nos personalment l’escrit d’acusació. Llavors començarà el termini perquè els nostres advocats o advocades presentin l’escrit de defensa i llavors caldrà esperar que es fixi la data del judici que presumiblement no serà abans de la meitat de l’any que ve. Un cop el fiscal va fer la acusació, primer la UAB i després la resta d’acusacions particulars s’han retirat de la part penal. Ho han fet sense fer un posicionament de part on es demanés la retirada de l’acusació. Una acusació particular només té sentit quan qui acusa demana més pena que el ministeri fiscal. No queda clar si l’han retirat perquè es donen per satisfets amb la petició fiscal o perquè no estan d’acord amb el procés judicial. En tot cas, públicament, cap de les parts ho ha dit.
- És cert que el lletrat de l’acusació és Cristóbal Martell, l’advocat de Manuel Bustos en el cas Mercuri i d’altres imputats per corrupció?
És cert. El lletrat de la UAB, de Sílvia Carrasco i d’altres estudiants, que llavors eren becaris d’ella i que es van personar com acusació particular, era Cristóbal Martell. Una persona que, com a mínim, la part de la Universitat com acusació particular va pagar-la l’Autònoma. Sabent que té una minuta de més de 500 euros l’hora, vull pensar que la resta d’acusacions particulars la van pagar ells, encara que pugi sobtar que uns estudiants o una professora d’universitat tinguin aquesta quantitat de diners.
- Han rebut mostres de suport d’altres sindicats o col·lectius socials o polítics?
Hem rebut suport de molts col·lectius socials, sindicals i polítics. Hem rebut suport del teixit associatiu de moltes poblacions de Catalunya i de la resta de l’Estat. No donem a l’abast per anar als llocs on ens conviden per explicar el cas. M’ha arribat que circula un manifest signat per més de 1.000 acadèmics contra aquest cas de criminalització. També hi hagut iniciatives a molts ajuntaments de presentar mocions i fins i tot la Diputació de Barcelona, els ajuntaments de Barcelona o Badalona han aprovat mocions contra la judicialització d’aquest cas.
- Des del seu punt de vista a quin model universitari anem?
Anem a un model on a la universitat pública hi cada vegada més espais d’intervenció privada. Podem anar a un model semblant al de la sanitat catalana on hi ha infraestructures públiques amb molta intervenció privada. Això ja ve de fa temps, que està in crescendo i està generant un fort dèficit a les universitats públiques. La UAB ha de cobrir cada any més de cinc milions de dèficit de la seva fundació privada. Per altra banda, el desenvolupament d’aquest model es fa des d’una visió dels estudiants com a clients i no com una part més de la comunitat universitària. Això va acompanyat de l’increment de l’autoritarisme que comporta menystenir la capacitat dels estudiants per plantejar debats i participar activament en la construcció del que hauria de ser una universitat pública, crítica i popular. També amb un autoritarisme cap a la plantilla i amb un model del que jo dic de rellotge de sorra. Una part del professorat molt ben retribuït i molt ben considerat a nivell professional, juntament amb algun gerent i altre personal d’administració i serveis. Després poques figures estables a nivell entremig i una gran part de treballadors i professorat en precari que assumeix una gran part important de la docència. Avui a la UAB més de la meitat de la docència la fan professors i professores precaris. I això segons la LOU [Llei Orgànica d’Universitats] és il·legal.
- Vostè com arqueòleg ha participat en l’exhumació de foses comuns de víctimes del franquisme. Quines han estat les seves experiències?
He participat assumint un paper de tècnic, a través d’iniciatives de moviments socials de recuperació de la memòria històrica, com associacions de familiars o en contra de l’oblit, la impunitat i el feixisme. Ho he fet tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, en general amb més èxit a la resta de l’Estat, perquè a Catalunya costa trobar les fosses comunes de la repressió franquista. Ens hem format amb personal forense principalment dels Estats Units, amb gent que va participar a les Torres Bessones. Hem intentar aplicar amb el major rigor del qual hem estat capaços els protocols de l’arqueologia forense. Però amb una particularitat, quan un equip d’arqueologia forense, per exemple a Bòsnia, constata l’enterrament de gent morta en circumstàncies violentes, allò que documenta té un caràcter probatori als tribunals de crims contra la humanitat. Quan ho fem aquí, com que no hi ha cap tipus d’empara o reconeixement judicial del que fem, no té cap validesa legal. De fet és un problema que la ONU ha denunciat de manera reiterada.
* Entrevista realitzada per Antonio Santamaria publicada a iSabadell

dijous, 5 de gener de 2017

LA FI DEL GLIFOSAT


Durant anys a Parcs i Jardins, l'eliminació de les anomenades "Males Herbes" s'ha fet manualment o bé mitjançant l'aplicació de productes herbicides que contenien Glifosat, aquest component  nociu tant pel Medi Ambient com per la la salut humana. 
Desde Males Herbes CGT, durant anys s'ha estat treballant conjuntament amb altres persones i entitats ( Som lo que sembrem, ASIA Ecologistes en Acció...) per denunciar l'aplicació del glifosat i les conseqüències que l'aplicació d'aquest aquest pot comportar.
Finalment gràcies al recolzament d'alguns grups polítics, com CUP i BeC hem aconseguit 
Davant la mesura proposada,en un primcipi per CUP, i finalment aprovada pel govern de BeC, on es comprometien a la retirada esglaonada de l'aplicació d'aquests herbicides i d'altres de naturalesa tòxica, amb data final d'aplicació a 27/12/2016, l'empresa ha adquirit 4 màquines que funcionen amb vapor d'aigua, i així posar fi a l'aplicació d'herbicides. 
Doncs bé el passat dia 12/12/2016 l'empresa va realitzar  un curs a les companyes de la brigada fitosanitària per tal d'explicar el funcionament d'aquestes màquines que molt breument explicarem a continuació:
Disposen d'un dipòsit de 165 litres d'aigua que mitjançant un escalfador , incorporat, escalfa l'aigua a una temperatura de 140ºC
Aquesta surt per una mànega enrotllable, que disposa  d'una pistola, sortint l'aigua a pressió  i aplicant-sedirectament a la planta, que depenent de l'accessori que es faci servir i depenent també del tipus de planta a eliminar, sortirà més concentrada o més dispersa. 
Per a que les aplicacions siguin efectives es recomana establir un calendari d'aplicació d'aquest vapor d'aigua, les zones a tractar, que va de 3 a 4 vegades a l'any, principis de tardor, primavera (2) i principis d'estiu. Prèviament però s'ha de passar la desbrossadora, sent el moment del rebrot de la planta a eliminar, el més idoni per realitzar la 1ª de les aplicacions recomanades.
Així doncs valorem molt positivament la total retirada del glifosat i l'aposta per aquest nou sistema de desherbatge, que posteriorment s'haurà de veure si és o no rentable a tots els nivells : econòmic, laboral i Medi Ambiental.