Per a CGT, Ecologistes en Acció i Baladre, els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) dels últims anys, i el previst per al 2008, no són molt diferents: es basen en models de creixement cada vegada més desiguals i insostenibles. Sostenim que els PGE per al 2008 mantenen i donen suport una orientació desigual en el repartiment de la riquesa ja que:
1. L'estat només cobreix el 12% de les necessitats de cures en família, persones depenents, discapacitats.
2. Encara que la despesa en pensions representa el 62% de tota la despesa social, la realitat és que el 92% de les dones pensionistes cobren menys de 2,5 vegades la pensió mínima.
3. El capítol de foment d'ocupació va directament a subvencionar als empresaris en el que es denomina el foment a la contractació pactat en l'última Reforma Laboral 2006 .
4. Quant al capítol dedicat a l'atur, no garanteix prestacions suficients, a més d'estar cada vegada més vinculat a mesures dissuasòries per a percebre la prestació durant el menor temps possible.
5. La partida dedicada a polítiques d'habitatge s'orienten bàsicament a finançar deduccions fiscals dels ja propietaris i empreses promotores.
6. La Despesa Militar ascendeix a 25.066 milions d'euros.
Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, els PGE també impliquen resultats desoladors:
1. En lloc de basar l'economia en l'àmbit local apareixen partides dedicades a la externalització de la “nostra” economia: Fons d'Ajuda al Desenvolupament (1.572 milions d'euros), Institucions Financeres Internacionals (904 milions d'euros), ajudes a l'exportació (57 milions d'euros) o aportacions a la UE (12.208 milions d'euros).
2. Les partides per al transport més impactant abunden: transport aeri (402 milions d'euros , carreteres (4.220 milions d'euros), AVE (1.267 milions d'euros). En contraposició el finançament per al desenvolupament de mitjans de transport sostenibles, com el tren convencional, es queda curt (1.463 milions d'euros). Enfront de les partides assenyalades anteriorment que fomentaran l'escalfament global, les que són per a lluitar contra el canvi climàtic resulten molt menors: IDAE (81 milions d'euros) o lluita contra el canvi climàtic (163 milions d'euros).
3. Les partides de promoció del turisme (391 milions d'euros), fortament lligat al procés urbanístic, i de construcció de nou habitatge (1.274 milions d'euros) també són considerades com insostenibles. Les partides que es dediquen a conservació (517 milions d'euros), a defensa de la costa (278 milions d'euros), a un desenvolupament rural sostenible (100 milions d'euros) o a la protecció de la pesca (52 milions d'euros) tornen a ser menors que les de destrucció sobre la base de l'urbanisme.
D'aquesta manera, CGT, Ecologistes en Acció i Baladre considerem que aquests PGE suposen:
- Un creixement econòmic cada vegada més insostenible, injust i desigual.
- Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.
- Un creixement basat en l'explotació de les classes assalariades i en el saqueig dels recursos.
CGT, Ecologistes en Acció i Baladre
1. L'estat només cobreix el 12% de les necessitats de cures en família, persones depenents, discapacitats.
2. Encara que la despesa en pensions representa el 62% de tota la despesa social, la realitat és que el 92% de les dones pensionistes cobren menys de 2,5 vegades la pensió mínima.
3. El capítol de foment d'ocupació va directament a subvencionar als empresaris en el que es denomina el foment a la contractació pactat en l'última Reforma Laboral 2006 .
4. Quant al capítol dedicat a l'atur, no garanteix prestacions suficients, a més d'estar cada vegada més vinculat a mesures dissuasòries per a percebre la prestació durant el menor temps possible.
5. La partida dedicada a polítiques d'habitatge s'orienten bàsicament a finançar deduccions fiscals dels ja propietaris i empreses promotores.
6. La Despesa Militar ascendeix a 25.066 milions d'euros.
Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, els PGE també impliquen resultats desoladors:
1. En lloc de basar l'economia en l'àmbit local apareixen partides dedicades a la externalització de la “nostra” economia: Fons d'Ajuda al Desenvolupament (1.572 milions d'euros), Institucions Financeres Internacionals (904 milions d'euros), ajudes a l'exportació (57 milions d'euros) o aportacions a la UE (12.208 milions d'euros).
2. Les partides per al transport més impactant abunden: transport aeri (402 milions d'euros , carreteres (4.220 milions d'euros), AVE (1.267 milions d'euros). En contraposició el finançament per al desenvolupament de mitjans de transport sostenibles, com el tren convencional, es queda curt (1.463 milions d'euros). Enfront de les partides assenyalades anteriorment que fomentaran l'escalfament global, les que són per a lluitar contra el canvi climàtic resulten molt menors: IDAE (81 milions d'euros) o lluita contra el canvi climàtic (163 milions d'euros).
3. Les partides de promoció del turisme (391 milions d'euros), fortament lligat al procés urbanístic, i de construcció de nou habitatge (1.274 milions d'euros) també són considerades com insostenibles. Les partides que es dediquen a conservació (517 milions d'euros), a defensa de la costa (278 milions d'euros), a un desenvolupament rural sostenible (100 milions d'euros) o a la protecció de la pesca (52 milions d'euros) tornen a ser menors que les de destrucció sobre la base de l'urbanisme.
D'aquesta manera, CGT, Ecologistes en Acció i Baladre considerem que aquests PGE suposen:
- Un creixement econòmic cada vegada més insostenible, injust i desigual.
- Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.
- Un creixement basat en l'explotació de les classes assalariades i en el saqueig dels recursos.
CGT, Ecologistes en Acció i Baladre
1 comentari:
Article d’analisi a fons sobre els Pressupostos generals de l’Estat 2008: insolidaris i insostenibles
dijous 20 de desembre de 2007
Els Pressuposats Generals de l’Estat (PGE) dels últims anys, i el previst per al 2008 no són molt diferents, es basen en models de creixement cada vegada més desiguals i insostenibles.
Uns PGE que incrementen les desigualtats
En els últims anys la desigualtat en l’Estat espanyol ha augmentat. Això se sosté amb les següents dades:
- El 1995 la remuneració dels assalariats suposava el 49% en percentatge sobre el PIB, baixant aquest percentatge fins al 46,4% en el quart trimestre del 2006. Per contra les rendes de les empreses, solament han perdut unes desenes en aquests 10 anys, del 42,5% al 42,1%.
- L’últim informe de l’OCDE mostra que, mentre els beneficis empresarials es multiplicaven el 73% entre 1999 i 2006, el salari mig real de l’estat espanyol perdia el 4% del seu poder adquisitiu en la dècada que va des de 1995 a 2005 .
- Gairebé un terç de les llars espanyoles són mileuristes, és a dir, prop de 5 milions de llars.
- El 2006, la població espanyola que és considerada com pobra, se situa en el 20%, mentre en la UE-15, aquest percentatge se situava en el 16%. En l’índex de desigualtat, Espanya només té per sota a Grècia i Portugal
- Els baixos salaris i l’alta precarietat en l’ocupació, expliquen en gran mesura que la població de rendes baixes (llars amb rendes inferiors a 14.000 euros) hagi augmentat a un ritme superior, el 5,4%, que el tram de població de rendes mitges (llars amb ingressos entre 14.000 i 35.000 euros anuals), que ho va fer solament en un 3%.
Si observem les partides pressupostàries dedicades a despeses socials, ens adonem que els PGE per al 2008 mantenen i donen suport aquesta orientació desigual en el repartiment de la riquesa:
1. L’estat solament cobreix el 12% de les necessitats de cures en família, persones depenents, discapacitats, etc., la resta és resolt per l’esforç col·lectiu, realitzat majoritàriament per dones.
2. Encara que la despesa en pensions representa el 62% de tota la despesa social, la realitat és que el 92% de les dones pensionistes cobren menys de 2,5 vegades la pensió mínima, el que succeïx així mateix en el 76% dels homes.
3. El capítol de Foment d’ocupació representa el 5% de tota la despesa social, és a dir 7.653,83 milions d’euros, que van directament a subvencionar als empresaris en el que es denomina el foment a la contractació pactat en l’última Reforma Laboral 2006. Per un contracte de treball anual l’empresariat percep entre 830 i 1.300 euros, depenent de les circumstàncies de la persona que contractin.
4. Quant al capítol dedicat a l’atur, es duu 15.777,08 milions d’euros, el que representa gairebé el 10%. Aquests diners que no garanteixen prestacions suficients per a les persones en atur, a més d’estar cada vegada més vinculat a les polítiques de empleabilitat o, el que és el mateix mesures dissuasòries per a poder percebre la prestació durant el menor temps possible, bé endurint els requisits d’accés, reduint els períodes de prestació i/o les quanties de les mateixes, per a de aquesta manera forçar a la persona aturada a acceptar treballar per salaris molt poc atractius i en qualsevol ocupació que demandi el mercat laboral. És una partida no protectora, sinó fomentadora de l’ocupació.
5. Encara que la partida dedicada a polítiques d’habitatge s’ha incrementat en un 9,7%, en total 1.369 milions d’euros, s’orienten bàsicament a finançar deduccions fiscals dels ja propietaris i empreses promotores, amb la finalitat de fomentar un lloguer una mica més barat que l’actual. Es tracta d’una mesura que accentua la dualització del dret a l’habitatge: per a joves i població precaritzada o empobrida un nou mercat del lloguer, per als sectors que puguin endeutar-se i adquirir una casa en l’actual mercat immobiliari, aquesta es "facilita" amb uns costos sobredimensionats per l’especulació del sòl.
6. La Despesa Militar ascendeix a 25.066 milions d’euros, la qual cosa equival a més de 4,17 bilions de pessetes. Com ve sent costum, la partida per al Ministeri de Defensa és poc més que la tercera part d’aquesta quantitat. La resta està repartit en altres ministeris: també cal tenir en compte les classes passives, els organismes autònoms del Ministeri de Defensa, les partides militaritzades d’Interior, el Centre Nacional d’Intel·ligència i els programes d’investigació militar, que van inclosos en la partida del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. El fet que el Govern amagui la despesa militar resulta revelador de la nocivitat del que es vol ocultar.
Uns PGE que fomenten la insostenibilitat
L’impacte ambiental de l’Estat és aclaparant en els últims anys:
- Les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat més d’un 45% des de 1990, desviant-nos molt de l’acordat en el Protocol de Kioto. Alguns indicadors són:
- L’Estat espanyol presenta una qualitat de l’aire preocupant, amb vulneracions constants dels paràmetres acordats per la UE.
- El Requeriment Total de Materials no ha parat d’incrementar-se fins a arribar a, segons les últimes dades, els 48’28 tones per habitant en 2003. A més l’origen d’aquests materials és creixentment no renovable (75%).
- La generació de residus també s’ha incrementat fins a arribar a 1’5 kg per habitant i dia.
- L’urbanisme està absolutament desbocat, amb xifres de creixement de l’artificialització del sòl que s’acosten al 40% en diverses províncies.
La sostenibilitat suposa imitar a la naturalesa. Aquesta imitació es basa a entendre que és un sistema que no només ha estat capaç de mantenir-se milers de milions d’anys, sinó que ha evolucionat cap a graus creixents de complexitat i consciència.
Imitar a la naturalesa significa seguir diversos principis: tancar els cicles dels materials que usem (fent que les escombraries es converteixin en “aliment”), eliminar els compostos tòxics, basar l’economia en l’àmbit local, acoblar el nostre ritme de producció als cicles naturals de regeneració, basar l’energia que necessitem en la que el sol ens proporciona, potenciar una alta diversitat interconnectada, reduir el nostre consum dràsticament, tenir una forma de vida solidària amb qui ens envolten i que sigui en llibertat i justícia (és a dir, actuar des del col·lectiu) i, finalment, entendre que vivim en un entorn amb una complexitat que fa que hàgim d’actuar sempre sota el principi de precaució.
No obstant això aquests principis no es veuen plasmats en els PGE per al 2008 que el Govern està tramitant. Vegem alguns exemples.
1. Sobre el criteri de basar l’economia en el local trobem partides dedicades a l’externalització de la “nostra” economia en diversos ministeris: Fons d’Ajuda al Desenvolupament, que en realitat són instruments per a les empreses “espanyoles” (1.572 milions d’euros), aportacions a Institucions Financeres Internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (904 milions d’euros), ajudes a l’exportació (57 milions d’euros) o aportacions a la UE, un dels principals actors internacionals i nacionals en favor de la globalització (12.208 milions d’euros).
2. Reduir dràsticament la mobilitat motoritzada i basar-la en els transports menys impactants (com el ferrocarril convencional) és una mesura que es relaciona amb diversos principis, com el de basar l’economia en el local, reduir el nostre consum, acoblar la nostra velocitat a la dels ecosistemes o eliminar els compostos tòxics. No obstant això veiem com els PGE per al 2008, les partides per al transport més impactant abunden: transport aeri (402 milions d’euros), creació de carreteres (2.863 milions d’euros), conservació de carreteres (1.220 milions d’euros , AVE (1.267 milions d’euros) (1), transport terrestre excloent el tren convencional (147 milions d’euros). En contraposició el finançament per al desenvolupament de mitjans de transport sostenibles, com el tren convencional, es queda curt (1.463 milions d’euros).
La mobilitat motoritzada a més té importants implicacions ambientals, com l’emissió de CO2, principal gas causant del canvi climàtic. No obstant això trobem que, enfront de les partides assenyalades anteriorment que van a fomentar l’escalfament global, les que són per a lluitar contra el canvi climàtic resulten molt menors: IDAE-Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (81 milions d’euros) o lluita contra el canvi climàtic (163 milions d’euros).
3. Quan parlem de reduir també ens referim al consum de recursos naturals, com és el cas de l’aigua. Des d’aquesta perspectiva no s’entén el pressupost per a regadius (219 milions d’euros) o el del programa AIGUA (2.165 milions d’euros) que, majoritàriament, vol incrementar l’oferta d’aquest recurs mitjançant la desalació.
4. Molt relacionat amb el principi de maximitzar la diversitat, un dels principals problemes ambientals que sofreix l’Estat espanyol és el qual es desprèn del procés d’urbanisme descontrolat que s’està produint. Per això les partides de promoció del turisme (391 milions d’euros), fortament lligat al procés urbanístic, i de construcció de nou habitatge (1.274 milions d’euros) són considerades com insostenibles. El problema de l’habitatge que hi ha en l’actualitat ha d’afrontar-se amb l’alt nombre d’habitatges buits que existeix. Les partides que es dediquen a conservació (517 milions d’euros), a defensa de la costa (278 milions d’euros), a un desenvolupament rural sostenible (100 milions d’euros) o a la protecció de la pesca (52 milions d’euros tornen a ser menors que les de destrucció.
5. Buscar una gestió des del col·lectiu també està renyida amb el foment de la competitivitat. D’aquesta manera les partides per a l’increment de la competitivitat del sector agrari, ramader, agroalimentari i pesquer (109, 207, 108 i 147 milions d’euros respectivament) o defensa de la competència (11 milions d’euros), a més de molts altres programes relacionats en els ministeris d’economia i hisenda, foment, i indústria i comerç, aprofundeixen la lluita del ser humà contra el seu entorn.
6. Per descomptat les activitats del Ministeri de Defensa (10.092 milions d’euros a la qual caldria afegir altres despeses relacionades amb el militarisme com ja s’a assenyalat anteriorment) són considerades, òbviament, com destructores de les persones i del mitjà.
Conclusions
Aquests PGE suposen:
- Un creixement econòmic cada vegada més insostenible, injust i desigual.
- Un creixement que no contempla ni les conseqüències socials ni les necessitats socials reals de la població en general, i de la més empobrida en particular.
- Un creixement basat en l’explotació de les classes assalariades i en el saqueig de recursos d’altres països, per mitjà de relacions comercials injustes i de domini.
- Un creixement basat en un model productiu depredador i saquejador de la naturalesa i el medi ambient, cada vegada més militaritzat i socialment apuntalat en els baixos salaris i en polítiques fiscals regressives (reducció dels impostos directes, que beneficien als sectors enriquits, i increment dels impostos indirectes).
CGT, Ecologistes en Acció i Baladre
(1) La xifra està calculada considerant que el percentatge del pressupost del PEIT per a alta velocitat és el 77% del pressupost per a ferrocarril.
Publica un comentari a l'entrada