Els fanals circulars situats al parc de Sant Martí, a Barcelona, suporten en equilibri uns enormes nius fets de milers de branques entrellaçades. Encara que semblen de cigonya per la forma i les dimensions, de seguida d'entre la bardissa treuen els caps encuriosits uns ocells de color verd estrident. Són cotorres, desenes de cotorres. El soroll que emeten ja les havia delatat des de lluny.
Les cotorres argentines o de pit gris, d'alimentació omnívora i gens selecta, són habituals a Barcelona des de fa com a mínim una dècada, però la seva capacitat d'adaptació sembla que no tingui límits. Han perdut la por i ja és fàcil observar-les en plena vorera competint amb els coloms per les engrunes de pa. Encara que no hi ha dades recents, a la ciutat hi viuen almenys unes 2.000 parelles, que acostumen a formar els nius de manera gregària --molts individus junts-- a la copa de les palmeres. De fet, resulta estrany trobar un grup de palmeres que no tingui una petita colònia. Investigadors del Museu de Ciències Naturals calculen que hi ha nius que arriben a pesar un centenar de quilos, una càrrega excessiva que amenaça de fer malbé alguns arbres.
Llegir article
Les cotorres argentines o de pit gris, d'alimentació omnívora i gens selecta, són habituals a Barcelona des de fa com a mínim una dècada, però la seva capacitat d'adaptació sembla que no tingui límits. Han perdut la por i ja és fàcil observar-les en plena vorera competint amb els coloms per les engrunes de pa. Encara que no hi ha dades recents, a la ciutat hi viuen almenys unes 2.000 parelles, que acostumen a formar els nius de manera gregària --molts individus junts-- a la copa de les palmeres. De fet, resulta estrany trobar un grup de palmeres que no tingui una petita colònia. Investigadors del Museu de Ciències Naturals calculen que hi ha nius que arriben a pesar un centenar de quilos, una càrrega excessiva que amenaça de fer malbé alguns arbres.
Llegir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada