dijous, 18 de desembre del 2008

La´pijoecología´


Superados los años felices del rojo antifranquista, aterrizaron forzadamente en el violeta feminista para acabar en el verde pijo, ese que bebe leche de soja en cocinas de diseño, lleva bolsas reciclables para meter la compra de Semon y se pasea con estupendos y nada sostenibles coches oficiales. Y, lógicamente, el lío cromático se ha convertido en un monumental lío mental

Mi amigo tiene razón: parecen la entrada de un prostíbulo de carretera. Algo así como la bienvenida a El paraíso de la señorita Chen, en plena Barcelona, decorado con sus luces chillonas, su grandilocuencia arrabalera y su inequívoco gusto hortera. Son feos a rabiar, los pobres, y encima ni son baratos ni ecológicos, de manera que aún no sé qué pintan los seis árboles metálicos que nos han plantado en los Jardinets de Gràcia, en el mercado de Santa Caterina y en otros sufridos lugares. Deben de ser el emblema de la pijoecología,esa nueva ideología de los poscomunistas que, en su empeño por esconder el rojo y transmutarlo en verde, han sufrido una notable empanada mental.

En plena crisis económica, con muchas familias sin saber si conservarán su lugar de trabajo y con unos datos económicos que oscurecen las estadísticas, gastarse 214.000 euros del erario público, metidos con calzador en los 41.000 millones de ampliación del crédito del Ayuntamiento de Barcelona, es tan antiestético que resulta indecente. La excusa de la responsable del engendro, Imma Mayol, ha sido que estos árboles son megamodernos - o sea que ahora la modernidad es una dinamo que genera energía, ¡pobre Edison!-y que van a pedales. ¿Será que nuestra ínclita concejal antisistema se preocupa de muscular los gemelos de los barceloneses?, ¿o es una forma expeditiva de publicitar las virtudes del Bicing?


Continuar llegint l'article

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els arbres de la crisi

Darrerament mitja dotzena d’arbres de Nadal han estat els protagonistes de l’escenari polític-mediambiental de Barcelona. No han estat el centre de l’atenció per ésser un disseny avantguardista ni disposar d’una sofisticada tecnologia, no. Més aviat engalanen discretament, per no dir vulgar. El cas és que són protagonistes per la polèmica que ha encetat el seu preu, superior als dos-cents mil euros.
Sota l’eufemisme “motius nadalencs” Medi Ambient ha tramitat la seva instal·lació a diversos punts de la ciutat. I aquí s’ha entrebancat Sa Il·lustríssima Imma Mallol.
El personal se’n ha assabentat d’aquesta despesa i veient que els arbres no fan la llum que han de fer (els uns per manca de sol i els altres per falta de ciclistes ) i veient al preu que els hi ha sortit el “led“ han posat el crit al cel.
I jo em pregunto, n'és sa il·lustríssima la responsable d’aquest malbaratament dels recursos públics ?
N’ha d’entendre de watts, kilowats, ets, uts i leds ? Ha de saber distingir entre una Picea i un Abies per exemple ?
Ara que tothom es planteja la importància de l’educació en la nostra societat, qui se’n preocupa de l’educació de la classe política ?
I de la seva responsabilitat ?
Que me’n dieu d’aquella persona que s’omple la boca de sostenibilitat i no veu la traça ecològica d’un capritx car, el qual s’amortitzarà en els magatzems de les vergonyes municipals ?
Una reflexió més profunda pot ser esfereïdora:
On són els experts municipals, assessors i gurús de la sostenibilitat ?
I els tècnics ?
I la gerència municipal ?
Sa Il·lustríssima n'és realment responsable o és que ha estat mal aconsellada ?
Serà un sabotatge a l’esquerra ecologista de debò o és que són curts de debò ?
I si no és així, si de fet no ho ha manat ella , per què la voluntat política s’ha d’imposar a l’experiència dels tècnics ?
Tal vegada la incompetència de l’Administració es pot mesurar per l’elevada capacitat d’assolir l’absurd en moltes de les seves actuacions gràcies a la por d’alguns a ésser desendollats.
Si us plau el darrer en pedalejar, que endolli la llum i que no s’enrampi amb tan enllumenat !

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/12/els-arbres-de-la-crisi.html