dimecres, 29 d’abril de 2009

Jardiner@s en lucha


Los jardineros de las contratas que prestan servicio al Ayuntamiento de Madrid, convocan próximos paros y movilizaciones...
... ante la negativa por parte de las empresas, de llegar a un nuevo “ACUERDO MADRID”, que los equipare salarial y profesionalmente a los acuerdos de jardinería firmados en otras partes del Estado.

Denuncian además la pasividad del Ayuntamiento de Madrid y de la Concejalía de Medio Ambiente, cuya responsable es Ana Botella, y su connivencia con las empresas del sector para mediar en el conflicto yrenovar así el Acuerdo Laboral de Madrid vigente desde el año 2001.

Tras la negativa para alcanzar un acuerdo por parte de las empresas de jardinería que prestan servicios al Ayuntamiento de Madrid, con el pretexto de “que no era el momento adecuado para la negociación debido a la situación de crisis”, en la reunión que se celebró el pasado día 19 de Febrero, en el Instituto Laboral de Madrid, entre las empresas en posesión de los contratos (Raga,Sufisa, Cespa, FCC, Urbapi, San José-El ejidillo) y los sindicatos con representación en los diferentes Comités de Empresa (C.G.T. - CC.OO. - U.G.T. - U.S.O.), y con el fin de iniciar las negociaciones del nuevo Acuerdo Laboral de Madrid y establecer un calendario de reuniones entre las empresas afectadas y la representación social, las secciones sindicales de los 4 sindicatos representados en los comités de empresas y en nombre de 4000 trabajadores, han decidido iniciar un calendario de movilizaciones y de paros con el fin de seguir apelando a la negociación colectiva:

Seguiremos apelando a la negociación colectiva de un nuevo Acuerdo Madrid, y lo hemos demostrado en las distintas convocatorias y propuestas hechas a las empresas, de las que no hemos recibido nada más que largas, mentiras y negativas. Vamos a seguir incrementando la presión sobre estos caraduras sin escrúpulos y para tal fin hemos confeccionado un calendario de movilizaciones que es el siguiente:

• DIAS 5 Y 13 DE MAYO DE 12 A 13 HORAS CONCENTRACION DE DELEGADOS/AS ANTE EL AREA DE GOBIERNO DE MEDIO AMBIENTE DEL AYUNTAMIENTO DE MADRID, PASEO DE RECOLETOS, Nº 12.

• DIA 19 DE MAYO PAROS DE 4 HORAS, DE 9 A 13 HORAS EN TODAS LAS EMPRESAS Y CON UNA CONCENTRACION DE TRABAJADORES/AS EN LA PLAZA DE CIBELES DE 10,30 A 12 HORAS.

POR LA NEGOCIACION DE UN NUEVO ACUERDO DE MADRID, APOYA EL PARO Y CONCENTRACION DEL DIA 19 DE MAYO.
http://www.lollamandemocraciaynoloes.com

dimarts, 28 d’abril de 2009

dilluns, 27 d’abril de 2009

CGT RECLAMA LA UNITAT DE TOTS ELS TREBALLADORS PER UNA NEGOCIACIÓ JUSTA

CGT us recorda que fa dos mesos CCOO i UGT van enviar a tothom un full en el que deien que la proposta econòmica que oferia l’Ajuntament quedava “ molt lluny de la reivindicació expressada per ambdós sindicats en les meses, que és garantir el 3% per aquests dos anys”.

Si l’Ajuntament continua mantenim la seva proposta, perquè han canviat ells de parer, perquè han signat la mateixa proposta de fa mesos?...Aquí teniu el preacord

Sabeu que han aconseguit aquests grans lluitadors, i a l’hora gran negociadors sindicals?... RES, res de res, han signat el que donava l’Ajuntament fa mesos.

Només han negociat el moment de dir AMEN. L’Ajuntament els hi ha dit: Fins aquí hem arribat, prou de jugar a fer de negociadors. Ja m’he cansat de jugar. Ara toca signar. I els dos sindicats domesticats, ho han fet a esquenes dels treballadors

CGT us diu: que han signat a esquenes de la resta de sindicats presents a la Junta i al Comitè i inclosos els seus afiliats.

CGT us recorda que en la darrera Assemblea General es va proclamar a tots els vents: UNITAT, UNITAT!!!! Ells van entendre que aquesta “unitat”, era política-sindical d'UGT, CCOO i l’Ajuntament PSC, IC-V)

CGT reclama una NEGOCIACIÓ transparent amb la participació de TOTS el sindicats i els treballadors.

Que la crisi la paguin els rics, i als polítics de l’Ajuntament els hi diem: baixeu-vos els salaris, fitxeu-vos un màxim salarial mai superior al de un nivell 26. I amb aquest diners podrem contractar més personal, que falta fa!

A tots els que pugueu venir, us esperem el Dilluns dia 27 a l'acta de signatura del seu Conveni per part de CCOO i UGT, en Escar, 1 a les 13'00h.

Per la contenció del salaris dels politics electes i dels que dedocràticament ens han col·locat ells (amb salaris que surten del nostre Capítol I- massa salarial)

Per el manteniment dels nostres salaris

NO a les externalitzacions i privatitzacions

Per la creació d’ocupació pública

DISCUTEIX I ORGANITZAT: AFILIAT A CGT

diumenge, 26 d’abril de 2009

De la propaganda a la veritat

De la propaganda municipal a la realitat veïnal hi ha una diferència tant abismal que insulta qualsevol intel·ligència mitjanament observadora. Per a mostra, el líquid corrupte que inunda l'estanyol del parc central i el cartell publicitari que et ven un llac idíl·lic i una illa de recolliment. Si no ens hagués costat tants milions de €uros dels diners públics el edificar nous nínxols ecològics per a que els mosquits tinguin espai per criar, faria riure el seu nivell d'hipocresia!


AAVV can Ricart ricart





divendres, 24 d’abril de 2009

La FETAP de la CGT llança una campanya de recollida de signatures per a l’anul·lació i devolució del pla de pensions

La FETAP-CGT denuncia la mera existència d’un pla de pensions que va ser imposat a treballadores i treballadors de l’Administració General de l’Estat, i que des de la seva constitució en 2004 solament ha generat pèrdues, llevat de els seus gestors: BBVA, CCOO i UGT s’embutxaquen trimestralment gairebé 300.000 € per comissions ’de gestió del fons’. el BBVA s’embutxaca a més altres 83.000€ trimestrals per ser ’dipositaris’ del fons. UN NEGOCI RODÓ.

NINGÚ VOL EL PLA PRIVAT DE PENSIONS DE L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT!

- Perquè ataca al sistema públic de pensions que és l’únic capaç de garantir l’equitat, suficiència, universalitat i pervivència de l’estat del benestar, i a més resulta que som empleats públics.

- Perquè aquesta expropiació manifesta de part del nostre salari és una ruïna creixent (en 2008 la seva rendibilitat descendeix al -8,6%).

- Perquè alguns -BBVA, CCOO i UGT- s’han embutxacat 3.303.810 € en comissions (es diu aviat!) posant en dubte la seva independència.

- Perquè minora la base de cotització de qui estem afiliats a la seguretat social.

- Perquè els que opten per plans de pensions volen triar amb qui ho subscriuen.

Per aquests, i diversos motius més, des de CGT-CAT hem decidit iniciar una campanya de recollida de signatures que reflecteixin el rebuig gairebé unànime d’aquest "pla" de pensions.

FETAP-CGT

>>> Si aneu al Rojo y Negro Digital podeu accedir a un document que informa clarament del tema, amb xifres incloses i comentari de les mateixes: www.rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/C_trimestre_04_2008.pdf

dijous, 23 d’abril de 2009

Ronda con lo partidos políticos

Tras el proceso selectivo donde hemos podido ver como la dirección hace y deshace con sus triquiñuelas para tratar de retardar la contratación del personal que ha conseguido plaza fija, No sólo la contratación por la vía de la oferta pública ha sido objeto de discusión, sinó también la contratación sin la opo correspondiente. Actualmente hemos podido detectar unos 50 contratos de personal que no han sido objeto de ningún proceso selectivo conocido, más que la selección que corresponde a la decisión de algunas personas por medio del dedo mágico que decide “a ti te contrato” “a ti no te contrato”.

No es menos preocupante el hecho de que se están llevando a cabo externalizaciones de servicios correspondientes a nuestro Instituto sin la debida justificación o con una justificación que no se ajusta a lo acordado en el último Acuerdo de Condiciones Laborales firmado en el año 2007.

Por otro lado es notable el volumen de conflictos que no es posible solucionar por la vía del diálogo y que irremediablemente acaban en manos de la Inspección de Trabajo, de Magistratura de Trabajo o de lo Contencioso Administrativo. Han sido más de 30 los conflictos que se han visto en esta situación en el primer trimestre de 2009, una decena de casos en Inspección de Trabajo, más de 20 juicios se han celebrado en Magistratura y dos se han resuelto en Tribunal de lo Contencioso.

La guinda que remató el pastelazo fue el desalojo de los locales del Comité en Canyelles, dejando a éste en una situación precaria que todavía perdura, sin teléfono, sin fax, sin ordenadores, y con todo el material del Comité embutido en una sala común que es acceso a otras instalaciones del Instituto y que veremos como se resuelven las denuncias presentadas a Departament de Treball, Mossos d’Esquadra. Se está valorando otras medidas de carácter penal sobre las que se informará debidamente.

Viendo que la situación iba de mal en peor, y después de solicitar reuniones con el gerente, con la presidenta y con el alcalde que nunca se nos concedieron, nos vimos obligados a forzar al gerente a recibirnos con la presencia de todo el comité en las oficinas del gerente Jordi Campillo. Reunión que nos aplazó a las 8 de la tarde de ese mismo día y que sólo duró 12 minutos dado que la gerencia repetía que ellos han hecho todo de manera legal y con el asesoramiento de Cuatre Cases, sin opción a valorar un enmendamiento de las situaciones de dudosa legalidad.

Viendo el nulo diálogo que nos ofrecen para llegar a acuerdos, el Comité de Empresa ha iniciado una campaña de información a los diferentes grupos políticos para tratar de ejercer alguna presión e intentar cambiar el rumbo de las relaciones laborales que se encuentran en una vía muerta.

A día de hoy nos hemos reunido con todos los grupos municipales excepto el de ERC que resta pendiente de citarnos, con el grupo parlamentario del PSC, y con el vicepresidente de ICverds. En principio todos los que nos han escuchado se han escandalizado por los hechos que les hemos relatado, unos porque son oposición e intentan sacar la información necesaria para hacer su trabajo de desgaste al gobierno de la ciudad, otros porque les afecta directamente por estar en el Gobierno. Estos últimos han prometido tratar nuestra problemática con sus compañeros de partido y tratar de esclarecer los hechos sin promesas de poder afectar a la política del Área de Medi Ambient. En el caso de ICverds la cara del vicepresidente el señor Lluis Moreno era un poema, se tragó todo lo que teníamos que decir, pero respuestas concretas no recibimos ninguna, el coordinador del grupo municipal de ICverds, presente en la reunión, no dijo ni palabra.

Realmente no esperamos que estas conversaciones vayan a cambiar en nada la situación actual del Instituto, pero si sirven para un toque de atención a nuestra presidenta y responsable política la sra. Inma Mayol pues bienvenida sea. Además pensamos que era necesario trasladar más allá de nuestro ámbito los problemas que entendemos corresponden a una política de gestión muy agresiva y que vulnera los derechos fundamentales de libertad sindical y el derecho de los trabajadores a ser representados en unas condiciones dignas.


Los derechos están para exigirlos y las obligaciones para cumplirlas.

dimecres, 22 d’abril de 2009

CC.OO. i UGT signen un Preacord de Conveni d'esquenes als treballadors i treballadores municipals

Com ja haureu vist a partir del comunicat conjunt de divendres a última hora de la tarda, CC.OO. i UGT han signat amb l'Ajuntament un Preacord de Conveni.

D'on surt aquest Preacord?

El 6 de febrer, a la darrera reunió de la Mesa General de Negociació i tal i com vàrem oportunament informar, l'Ajuntament ja va presentar essencialment els mateixos elements que presenta aquest preacord, i tots els sindicats sense excepció el van rebutjar per parcial, ambigu i insuficient. De fet, va ser UGT qui va sorprendre a tothom dient solemnement que donava per trencades les negociacions per aquest motiu.

Vam haver d'esperar fins al 24 de febrer per veure convocada la plantilla municipal en Assemblea per valorar la situació, i la conclusió d'aquesta assemblea va ser que calia encetar una campanya de mobilització unitària de tots els treballadors i treballadores municipals per aconseguir un conveni que contemplés el conjunt de les reivindicacions. Ja llavors “els majoritaris” tenien decidit i pactat que ja no actuarien des dels òrgans unitaris (Junta i Comitè) sinó únicament com sindicats. Van convidar a la CGT; nosaltres no vàrem acceptar entrar en aquest joc.

Davant de la nostra insistència en el sentit de complir amb el compromís de mobilització adquirit per tots a l'assemblea del dia 24, “els majoritaris” convoquen concentracions a tots els districtes el 13 de març.

La CGT ha estat demanant en tot moment i de forma insistent una acció reivindicativa conjunta impulsada des dels òrgans unitaris de representació, concretada en la mobilització i conscienciació de tota la plantilla per aconseguir progressos transcendentals en el text del nou Conveni.

Paral·lelament, i ara ho sabem, “els majoritaris” s'han continuat reunint amb l'Ajuntament a l'espera del millor moment per concretar aquest preacord anunciat.

Qui ho ha negociat?

Que nosaltres sapiguem, només les cúpules directives de UGT i CC.OO.. La CGT no ha estat informada ni molt menys convocada a cap reunió (no sabem si als altres tres sindicats els hi han dit res). Això és absolutament inaudit des del moment que priven del dret a negociar si més no a un sindicat que en té tot el dret i que representa a un sector clarament creixent de la plantilla municipal.

Quin contingut té?

  • Els mateixos increments per al 2008 i el 2009 que l'Ajuntament ja va oferir el 6 de febrer.

  • El mateix compromís ambigu amb la garantia de l'IPC per al 2010 i el 2011 que el 6 de febrer.

  • Una referència encara ambigua a la carrera professional.

  • Una referència encara ambigua a una “homologació” del personal de GUB i SPEIS.

  • La incorporació de la part proporcional del complement encara anomenat de “manutenció” al personal de 32,5 hores a canvi de declarar obertament el seu caràcter d'horari “a extingir”.

Quin contingut no té?

  • No es concreta la reducció d'hores en còmput anual de GUB i SPEIS.

  • Sobre tot, no té els annexos als quals es fa referència a l'última frase del punt 1 del preacord, i no els té perquè encara no existeixen ! En demanar-los, des d'UGT ens han confirmat que encara estan negociant aquests annexos, de manera que el que s'ha firmat és als efectes encara un DOCUMENT EN BLANC.

Quin contingut no tindrà?

El que no ens hem cansat de denunciar des de la CGT que s'estava rebutjant negociar.

  • La jornada de 35 hores setmanals, i ni tant sols un compromís de reducció progressiva de la jornada com des de la CGT ens vàrem oferir a discutir.

  • La negociació de la Relació de Llocs de Treball com eina per acabar amb l'arbitrarietat que el Barcelona 2.0 consagra.

  • La finalització i reversió del procés d'externalització dels llocs de treball de la plantilla municipal que també reimpulsa el projecte Barcelona 2.0.

  • Un compromís d'Oferta Pública d'Ocupació que asseguri no només la consolidació de la plantilla interina i temporal sinó la dotació suficient per a fer front als serveis públics municipals.

  • Un avenç clar en matèria de jubilacions (sobre tot jubilació parcial amb contracte de relleu per als funcionaris).

Quina és la posició de la CGT

No acceptem aquest preacord ni per la forma en que s'ha negociat ni pel seu contingut, i no deixarem de reivindicar el conjunt de les millores que venim demanant des del principi, amb o sense signatura de conveni per part d'aquests sindicats.

Ens tornarem a posar en contacte amb tots vosaltres ben aviat per fer propostes i continar informant.

dimarts, 21 d’abril de 2009

Quatre milions de desocupats i desocupades a l’Estat espanyol

Els avanços de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre 2009 (Gener-Març), són devastadors: possiblement els desocupats se situaran en els 4 milions o molt prop i la taxa d’atur en el 17% a l’Estat espanyol. De confirmar-se aquesta dada i en tan sols 12 mesos, els empresaris d’aquest país, amb la permisibilitat dels governs central i autonòmics han destruït l’ocupació generada en quatre anys d’expansió neoliberal.

Des de gener a març s’han perdut entre 550.000 i 650.000 llocs de treball. L’enfonsament del sistema productiu espanyol en el seu vessant de destrucció d’ocupació, no només és a causa del model de creixement productiu de l’economia espanyola (el maó), el qual ha demostrat una absoluta inoperància per a resoldre la necessitat bàsica de la població: el dret a un habitatge digne, a més de fer endeutar-se per a tota la vida a centenars de milers de ciutadans, d’afectar molt seriosament al terreny i contribuir a la petjada ecològica, sinó que, aquest enfonsament és producte, fonamentalment, d’un model de relacions laborals on l’acomiadament sense causa és absolutament lliure i en conseqüència el dret a l’ocupació, deixa de ser un dret bàsic dels més de 21 milions de persones que conformen la població activa en aquests moments.

Els ERO autoritzats en els mesos de gener i febrer del 2009 s’han incrementat en un 468% respecte al mateix període del 2008. Els treballadors afectats per ERO en els mesos de gener i febrer del 2009 han estat 124.998, suposant aquests el 84,4% de tots els afectats en els 12 mesos de 2008 que van ascendir a 148.088 treballadors.

La Indústria es duu el record en els dos primers mesos del 2009, amb un total de 105.625 afectats per ERO, la qual cosa representa un increment respecte al mateix període del 2008 del 2.446,4%. La Construcció en aquests dos mesos del 2009, per ERO van ser 2.641 treballadors afectats, gairebé 8 vegades més que en el mateix període de l’any anterior (la destrucció d’ocupació es fa fonamentalment pels acomiadaments individuals a través de la finalització dels contractes per obra o servei). Els Serveis van destruir col·lectivament per ERO, 14.091 llocs de treball, suposant un increment del 327,5% respecte al mateix període del 2008 i finalment, l’Agricultura va créixer exponencialment i es van veure afectats 2.641 treballadors, quan en el mateix període del 2008 els afectats només van ser 305.

Es destrueïx ocupació perquè el model de Relacions Laborals imperant permet que els empresaris utilitzin el contracte d’obra o servei i/o per circumstàncies de la producció, que són temporals, i el regne “del frau en la contractació” de forma absolutament massiva: dels gairebé 17 milions de contractes realitzats en el 2008, 14,7 milions de contractes van ser temporals i d’aquests el 87,4% tenien contractes bé d’obra o servei, bé per circumstàncies de la producció. L’empresari solament ha d’adduir que es va acabar l’obra o el servei o es van acabar les circumstàncies de la producció i la gent al carrer.

En els acomiadaments individuals poden adduir qualsevol causa (econòmica, productiva, organitzativa, amortització de llocs de treball, disciplinària, etc.) i en la mateixa carta d’acomiadament reconeixen els empresaris que és incerta i que per tant l’acomiadament és improcedent i et consignen la indemnització i al carrer.

En els acomiadaments col·lectius (ERO) les causes són les mateixes (econòmiques, productives, organitzatives, en raó de la competitivitat i del mercat, etc.) i l’Autoritat Laboral autoritza els ERO (suspensius o extintius) en el 90% de tots els presentats. Conseqüència: al carrer.

Aquest és el veritable problema del sistema productiu espanyol, l’absència de drets bàsics del Contracte de Treball. Avui, la llibertat absoluta només correspon al capital, a l’empresariat, gran o petit, del sector financer o de la indústria, nacional o multinacional i el treball, els treballadors, només trobarem una resposta positiva als nostres interessos i drets, quan forcem el canvi de l’actual model de Relacions Laborals, absolutament antidemocràtic i es restitueixin els drets bàsics del treball: l’ocupació i el no ser acomiadats sense causa.

És necessari canviar el model de relacions laborals ja, i retornar al Contracte de Treball drets bàsics: el dret a l’ocupació i el dret a no ser acomiadat sense causa. Per tot això la CGT fa una crida a la defensa de drets laborals i socials, a invertir el model de desenvolupament capitalista i a la mobilització general.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

dilluns, 20 d’abril de 2009

Acta de Infracción de Inspección de Trabajo

Inspección de Trabajo ha levantado Acta de Infracción al Institut Municipal de Parcs i Jardins por no informar al Comité de Empresa desde el año 2007 de las horas extraordinarias realizadas, infringiendo así la Disposición 3ª b) del Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre sobre jornadas especiales de trabajo






diumenge, 19 d’abril de 2009

1 de Maig


Qui al llarg de dècades han dissenyat les polítiques que ens han conduït al precipici i amb les quals s'han enriquit fins a límiis insospitats, a costa del nostre sofriment i les nostres necessitats, es presenten davant la classe treballadora per a exigir de totes i tots que els traguem a ells de la seva crisi, deixant-nos escanyar encara més amb els seus paranys crediticis.


Durant anys han privatitzat els guanys

i ara pretenen que nosaltres paguem els seus perdudes


La CGT no està disposada ni va a consentir que els rics, els empresaris, els banquers i els directius de les grans empreses de l'estat espanyol ens refreguin per la cara els seus escandalosos comptes de beneficis i salaris, mentre les i els treballadors ens quedem amb una mà sobre una altra per culpa dels acomiadaments, els EROS's, els ERTO's, o la no renovació dels contractes temporals que, en molts casos, són autèntics fraus de llei.

Enfront de les exigències dels poderosos i els rics, l'actuació de govern i sindicats majoritaris està sent vergonyosa i còmplice, ja que el primer destina milers de milions de les arques públiques per a finançar empresaris, especuladors i depredadors financers, i legisla a cops de decrets perquè siguin els treballadors amb el seu atur, els que financiïn la seva pròpia contractació als empresaris; els segons, sent els garants dels acomiadaments col·lectius a través de les seves signatures indiscriminades i realitzant vagues i mobilitzacions domesticades al servei de les patronals i el govern, obstaculitzant d'aquesta manera que hagi una veritable resposta social que paralitzi d'una vegada per sempre aquesta bogeria que és el capitalisme.


LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS

PER UN VERITABLE CANVI SOCIAL, PER A TOTS TOT

CAP A LA VAGA GENERAL

L'Ajuntament encara ha de retirar 300 dels 1.010 arbres caiguts per la ventada del gener al parc Güell

La ventada del 24 de gener passat va tirar a terra 1.010 arbres del parc Güell. Des de llavors, un equip d'una vintena de persones han retirat 700 arbres, 80 dels quals eren a la part més turística, fet que va permetre reobrir aquesta zona el 5 de febrer. Dilluns començarà a treballar un equip addicional per tal d'accelerar les tasques per treure els 300 arbres de la zona boscosa que encara no s'han retirat. L'Ajuntament vol que tot estigui net a la tardor perquè s'hi pugui començar a replantar vegetació.

El parc Güell té una superfície de 17 hectàrees, el 30% de les quals són en zona forestal. Com a conseqüència de la forta ventada del 24 de gener, van caure 1.010 arbres d'aquest parc. La majoria, 930, eren a la part més boscosa, i la resta, 80, a la zona turística.

Des del vendaval, un equip format per una vintena de persones –els jardiners del parc i també un grup de poda– treballen per retirar els arbres. N'han tret 630 de la zona forestal, i per netejar els 300 restants rebran l'ajuda, a partir de dilluns, d'un equip de jardiners. La tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, explicava ahir a la comissió de sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona que aquest grup de reforç no s'ha pogut incorporar abans a treballar perquè no s'ha seguit un procediment de contractació d'emergència, sinó que s'ha seguit el procediment clàssic, que es perllonga tres mesos.

L'objectiu, va dir Mayol, és que amb aquest equip de reforç s'hagin retirat tots els arbres la propera tardor, per tal que pugui començar la fase de replantació de la vegetació. Llavors també es podran reobrir els accessos del parc compresos entre la zona de la Glòria i l'avinguda del Coll del Portell, que estan tancats des del gener.

Els 80 arbres que van caure a la zona més turística es van treure amb celeritat, per tal de reobrir-la el 5 de febrer passat, després d'haver estat més de deu dies tancada.

Les ventades van provocar altres destrosses, explicava Mayol. La caiguda d'arbres a la zona de les Tres Creus va causar un despreniment de terres, i l'Ajuntament ha apuntalat el terreny. Paral·lelament s'han hagut de rehabilitar altres infraestructures malmeses, com ara el sistema de reg del parc.

Publicat en el diari El Punt

dissabte, 18 d’abril de 2009

Barcelona assaja nous arbres per fer front al canvi climàtic


L'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona s'està preparant per fer front al canvi climàtic, a l'augment de les temperatures i a l'agreujament de les sequeres i de les ventades que pronostiquen els científics. L'any 2000 es va començar un assaig amb nou noves espècies d'arbres per comprovar si s'adaptaven bé a les condicions de la ciutat i alhora eren capaces de resistir la pujada de les temperatures, els vents, que probablement bufaran més fort, i les sequeres, que seran més extremes i de més llarga durada.

Parcs i Jardins també preveu augmentar la varietat d'espècies d'arbres presents als carrers, incrementar la biodiversitat i equilibrar els percentatges d'exemplars plantats. Ja s'ha elaborat una llista de setze espècies més -tres de mida petita, nou d'alçada mitjana i quatre de port gran- amb què es faran noves plantacions de prova.

L'estudi, que va començar el 2000, va acabar l'any passat la seva segona fase i ara entrarà en la tercera. En aquesta es faran algunes rectificacions a la vista de com han anat fins ara les proves. Els jardiners que n'han fet el seguiment recomanen que es revisin les condicions de les plantacions del Pyrus calleriana, conegut com el perer de flor, i el Liriodendron tulipifera, o arbre de les tulipes, perquè no han donat els resultats esperats.

Els assajos fets fins ara fan recomanable no plantar en voreres de menys de tres metres d'amplada, ja que això encareix i dificulta les tasques de manteniment, i que aquests tres metres s'extrapolin també a la part aèria de l'arbre, per tal que en alçada tampoc hi hagi cap element distorsionador, com ara balconades.

Pel que fa al manteniment de les plantacions noves, s'aconsella que durant els tres primers anys es facin recs programats amb camió cisterna per assegurar un bon desenvolupament del sistema radicular i fer una poda anual de formació. Això assegura un creixement òptim de la capçada. S'ha de fer també un entrecavat trimestral de l'escocell per evitar l'excessiva compactació del terreny, assegurar l'aprofitament del rec i facilitar el desenvolupament del sistema radicular.

Fins al final de la segona fase de l'assaig s'havien plantat 536 arbres de nou espècies diferents. Entre els més exòtics destaquen els sis exemplars de Tabebuia heptaphylla, coneguts com lapatxo negre o tajy, a la Via Trajana i al carrer Conreria. Aquest és un arbre de fulla caduca de capçada gran i semiesfèrica. És natural de les zones tropicals i subtropicals de Sud-amèrica, on creix en boscos amb sòls humits i profunds i pot arribar fins als 40 metres d'alçada. Floreix a principis de la primavera, amb grans flors de color rosat.

Aposta per les aromes

Els setze exemplars de la Robinia pseudacacia que es van plantar de prova a la Via Trajana floreixen amb flors de color blanc i molt aromàtiques. Tenen una capçada arrodonida i compacta, i poden arribar fins als 15 metres d'altura i prop de 9 metres d'amplada.

Als carrers Caballero i Novell es van plantar 63 exemplars de Corylus colurna, conegut com avellaner turc. A la carretera de Collblanc, entre la Travessera de les Corts i la Torre Melina, i al carrer Pedrosa es van plantar 24 exemplars d'una varietat d'Acer i cinc més d'un altre tipus al carrer Lluc, i al carrer Selva s'hi van col·locar 25 exemplars de chitalpa. Es va apostar fort pel Ficus microcarpa, conegut com ficus de l'Índia o llorer d'Índies, del qual es van plantar 198 exemplars als carrers Carretes, Reina Amàlia, Torre Vella, Grases, Vallhonrat, Jaume Pinent i Claramunt.

Publicat en el diari AVUI

dijous, 16 d’abril de 2009

Resolucions de Inspecció de Treball

Aquí teniu dos resolucions de la Inspecció de Treball realitzada el dia 24 de febrer


Plus per la utilització de la motoserra




Incident entrada oficines carrer Tarragona






dimecres, 15 d’abril de 2009

Nouvel, ni florece, ni convence


MARINA IMBERNÓN
BARCELONA. El Parc Central del Poblenou, la jungla romántica diseñada por el arquitecto Jean Nouvel, cumplió la pasada semana su primer aniversario, una efeméride más bien marchita; ni acaba de florecer como se prometió, ni ha convencido a unos vecinos que si ya pusieron pegas durante el diseño, ven ahora confirmado su temor. Ciertamente, el parque de Nouvel es muy poco utilizado.
El diseño del recinto ha recibido muchas críticas, una de las más fundamentadas de la CGT, que ha elaborado un informe sobre la estructura vegetal del parque donde deja en evidencia la obra del premio Pritzker. El arquitecto francés hizo una mala, por no decir nefasta, elección y, posterior, colocación de la vegetación, según el sindicato. Y es que la escenografía que Nouvel ha querido recrear en el parque obliga a las plantas y árboles a crecer de manera artifical y se aleja mucho de las reglas, técnicas y métodos permitidos por la jardinería. Un claro ejemplo son las trepadoras plantadas al pie de los árboles, cuyo crecimiento a lo largo del tronco acaba por estrangularlo.
Carísimo mantenimiento
Esto, sumado a tener que podar continuamente y al uso de especies que necesitan ser regadas muy a menudo, crea un «caldo de cultivo» para la aparición de enfermedades y plagas que sólo pueden remediarse con tratamientos fitosanitarios. No es de extrañar, entonces, que ya hayan aparecido en el parque hongos, insectos y algún que otro árbol muerto, según denuncia la CGT. El mantenimiento del jardín supone pues un enorme gasto que ahora es asumido por la constructora pero a partir del año que viene pasará al Ayuntamiento.
Por lo que respecta al mobiliario, el informe concluye que el parque no está hecho para las personas sino «para los catálogos». El mobiliario, a parte de escaso, es incómodo. Es el caso de las sillas, metálicas e individuales, que además de pequeñas, «no aptas para una talla superior a la 42», están muy separadas las unas de las otras. La cosa cambia si en vez de sentarse uno quiere estirarse. Se puede hacer en los llamados «nius», unas confortables y cálidas planchas metálicas donde tenderse a aspirar el aroma de unas flores que, de momento, son inexistentes. Delicioso.
El informe de la CGT es exhaustivo, señalando también la escasez de papeleras, casi imposibles de divisar en todo el parque. Refrescarse o ir al baño también es tarea imposible: apenas se encuentra una fuente en todo el recinto.
No es extraño pues que un parque con un diseño tan exclusivo no acabe de convencer a la gente del barrio. Si se visita cualquier tarde de la semana, a diferencia del resto de parques del Poblenou, normalmente llenos de niños jugando, el de Nouvel está casi vacío. Apenas se pueden contar cuatro o cinco personas jugando al ping-pong y alguna que otra persona paseando al perro. Desolador.
Quizás, tal y como dijo Nouvel en la inauguración, habrá que esperar unos cinco años hasta que el parque acabe de tomar su forma definitiva. Los vecinos, sin embargo, no tienen tanta paciencia. En una nota hecha pública por la asociación de vecinos, ésta denunciaba que cualquier cambio en el parque lo tenga que aprobar Nouvel.
Además de lamentar la falta de un espacio infantil -en vías de solución, según el Consistorio-, alertaban sobre el coste de mantenimiento. El concejal del distrito, Francesc Narváez, acusó a los vecinos de exagerar, asegurando que las ocurrencias de Nouvel gustan a la mayoría. Sea como fuere, el vergel que prometió el arquitecto francés ni florece, ni convence. Zapatero a tus zapatos.

Article publicat en el diari ABC