diumenge, 5 de juliol del 2009

Els veïns critiquen el declivi del palau del Laberint d’Horta

Dir que és un lloc en hores baixes seria extremadament benevolent. La primera imatge que un troba a l’arribar als jardins del Laberint d’Horta, els més antics i majestuosos de tota la ciutat, és la d’un gran palau absolutament abandonat. En ruïnes i apuntalat perquè no s’ensorri. El col·lectiu Agudells –un grup ecologista que va encapçalar la lluita (perduda) contra la tala d’alzines per construir la nova muntanya russa del Tibidabo– ha elaborat un manifest per denunciar aquesta dramàtica situació, al qual ja s’han adherit les associacions de veïns d’Horta, Can Baró i Can Papanaps-Vallhonesta, així com diversos grups ecologistes de la ciutat.
«Vista l’evident situació d’abandonament institucional en què es troba el palau, i abans que tot aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la ciutat s’acabi d’enfonsar, les entitats cíviques i veïnals i el conjunt de la ciutadania hem d’unir esforços per aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació», denuncia Néstor Arteaga, veí de la zona i un dels membres més actius de la campanya SOS Laberint d’Horta, que fa mesos que recopila informació sobre l’emblemàtic edifici.

REHABILITACIÓ FRUSTRADA / L’octubre del 1998, l’ajuntament va anunciar que el palau seria rehabilitat el 1999 per convertir-se en la seu de Parcs i Jardins, però finalment va optar per construir un edifici nou per acollir l’entitat a causa de la milionària inversió que significava la reforma. Avui, 11 anys després d’aquell anunci, i gairebé 40 anys després que l’Ajuntament de Barcelona n’assumís la propietat a començaments dels anys 70, l’estat del palau del Laberint és absolutament ruïnós.
Als patis d’aquest edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic, on també s’aixeca l’antiga torre medieval de defensa, s’hi han rodat escenes de pel·lícules com per exemple La ciutat dels prodigis i El perfum, diversos anuncis de televisió i fins i tot un videoclip de David Bustamante. «Els diners que es recapten cedint l’espai com a plató en tantes ocasions i la caixa que es fa amb l’entrada –2,17 euros per persona– es podrien invertir per rehabilitar el palau, tornar a omplir-lo de vida i convertir-lo en un espai obert a la ciutadania», exposa Juli Fontova, membre del col·lectiu Agudells.
«Ara seria un molt bon moment per fer-hi les obres, ja que es generarien molts llocs de treball. Quan el marquès de Llupià va construir els jardins, en ple segle XVIII, la ciutat patia una profunda crisi per la guerra amb Anglaterra, i diuen que amb la construcció es va donar feina a centenars de persones. Ara podria passar una cosa semblant», afegeix Juli Fontova.

RESTAURACIÓ PARCIAL / El 1994 es va restaurar una ala de l’edifici per instal·lar-hi una escola de jardineria de Parcs i Jardins i una biblioteca. La resta es va deixar tal com estava, i només s’hi han fet petites intervencions, com la instal·lació de puntals perquè els sostres no caiguin.
Tècnics de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona argumenten que no es pot rehabilitar l’edifici fins que no es decideixi quina serà la seva funció definitiva, però que ho estan estudiant. «Depenent del seu ús final s’ha de rehabilitar d’una manera o d’una altra. Quan es decideixi, es farà un projecte i es restaurarà», apunten fonts municipals. Als veïns, de propostes no els en falten. Suggereixen que s’hi instal·li el centre d’interpretació del parc de Collserola, i fins i tot la seu de Medi Ambient de l’ajuntament.

Un article d'HELENA LÓPEZ publicat en el Periódico