Des dels començaments de la informàtica, han estat molts els esforços a nivell mundial perquè s’estandarditzin les formes de comunicació. Els llenguatges informàtics que creen les pàgines web, els formats dels documents de text, els formats multimèdia, etc.
Aquests esforços per part d’organitzacions sense ànim de lucre, amb el suport d’alguns governs menys corruptes, sempre s’han topat amb un obstacle: grans multinacionals, que per la seva posició de domini, han forçat el gran públic a utilitzar els seus formats, convertint-los en estàndards de facto. És de destacar el pèssim exemple de Microsoft.
Quan Internet Explorer (IE) dominava amb més del 90% d’usuaris, el seu navegador interpretava el codi de les pagines web (html i altres) d’una forma particular, no com l’estàndard internacional de html (w3c), de manera que els programadors de les pagines havien de realitzar el seu treball amb el "llenguatge web" de Microsoft, si volien que el 90% dels seus usuaris poguessin veure bé les seves pàgines.
Una cosa similar ocorre amb els documents de text (entre molts altres exemples). El famós format .doc és propietat de Microsoft i ha arribat a dominar tant el panorama internacional, que s’ha convertit en estàndard de facto. Però no ho és. És un format propietat de Microsoft. Així que quan se’ns obliga a escriure o llegir aquests documents, se’ns tracta d’obligar a usar (i pagar) un producte d’aquesta companyia. Això és especialment greu quan es tracta d’assumptes relacionats amb les administracions públiques, sanitat, gestions diverses dels ciutadans, etc.
Fa pocs anys ha quallat un estàndard per a la realització de documents. El Format de Document Obert per a Aplicacions Ofimàtiques d’OASI, en anglès acrònim d’"Open Document Format for Office Applications"). Ben realitzat i adaptat cada vegada per més aplicacions ofimàtiques (p.e. OpenOffice), suposa una amenaça per a Microsoft. La resposta del gegant ha estat contraatacar amb el seu propi format (.docx) per continuar sent l’estàndard de facto. Però aquesta vegada s’han trobat un gran contratemps.
i4i, una petita companyia canadenca, acusa a Microsoft d’apropiar-se de la patent del format XML (Extensible Markup Language). L’assumpte ha estat portat als tribunals i un jutge del Districte Federal de Texas ha condemnat a Microsoft a parar les vendes del conegut processador de texts Word als Estats Unit d’Amèrica i al pagament d’una multa de 290 milions de dòlars.
El tribunal nord-americà assegura que el gegant informàtic ha violat els drets de propietat de l’estàndard XML. La sentència especifica que el fabricant haurà de detenir la producció de qualsevol producte de la gamma Word que possibiliti l’obertura d’arxius amb extensió .xml, .docx i .docm. La companyia canadenca i4i acusa a Microsoft que el seu programa utilitza el processador patentat per ells el 1998. El "gegant" del programari va començar amb l’ús de l’XML en la versió de Word 2003, i el va aplicar de manera generalitzada per a tot el paquet Office 2007. Des de Microsoft asseguren que recorreran la sentència.
El futur de l’ofimàtica es decideix depenent el que ocorri en les pròximes dates. És un tema complicat, que no interessa al gran públic, però que té grans repercussions en la nostra vida encara que no ens adonem.
Carlos Bahillo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada