dijous, 8 de juliol del 2010

LES CADENES ES TORNEN INVISIBLES, PERÒ SEGUEIXEN TANT LATENTS COM ABANS

Carta de l´Alfonso referent a la situació actual:

Sóc l'Alfonso i us exposaré les novetats de la meva situació.
Desprès de l'entrada a presó el passat 8 d'abril del 2010, vaig patir com totes, quan entren a la presó, el període tortuós, humiliant i d’incertesa, pendent de classificació. En un primer moment la junta de tractament juntament amb la direcció de la presó proposaren el tercer grau com a classificació inicial, però després d’una inhabitual espera, la confirmació d’institucions penitenciaries, va ser que la meva classificació seria de segon grau. La seva justificació va ser:
"Reunint tots els requisits per la classificació en tercer grau se’l classificarà en segon grau pel seu perfil antiautoritari i el seu entorn radicalitzat" castigant així la meva manera de pensar i actuar, per molt que em diguin el contrari.
Per sorpresa meva, degut a la meva excedència per càrrec sindical amb la CGT, el grup de tractament de la presó, em va aplicar l’article 100.2 del règim penitenciari, amb el qual em dona permís per poder sortir a treballar de dilluns a divendres de 8 a 20 hores i aconseguir així unes hores de llibertat.
També per anar solvatant les dificultats que em produeixen els viatges d'anada i tornada al centre d'extermini s'ha anat configurant tota una xarxa de solidaritat amb mi, que agraeixo infinitament i sempre estaran en el meu cor. Perquè per mi és molt important anar complint els seus horaris per desacreditar totes aquestes mesures opressives, humiliants i absurdes que en volem aplicar i per altra banda els torturadors estan esperant qualsevol errada per aplicar-les amb tot el seu pes a sobre meu.
També he recorregut el segon grau a la jutgessa de vigilància penitenciaria, ja que és ella qui decideix l’aplicació del mateix o el que li demano, que és la classificació en tercer grau que això em repercutiria l'apropament a Barcelona i aconseguir la meva llibertat pels caps de setmana.

Gracies a totes per mostrar d'una o d'altra forma la solidaritat amb mi, que m'arriba en moltes formes i des de diferents canals.

MÉS QUE L'ODI A QUI EM TREU LA LLIBERTAT ES L'AMOR A QUI ME LA DONA I JO AMB VOSALTRES EM SENTO LLIURE.