dijous, 28 d’octubre de 2010

Noves mobilitzacions de la CGT després de la vaga general del 29-S

Acords de la Plenària Confederal del 19 d’Octubre

Per a la CGT, la lluita sindical i social ha de continuar després de la Vaga General del 29 de setembre.

Després de l’atac brutal que ja hem sofert com classe treballadora amb el Pla d’Ajustament antisocial per a reduir el dèficit públic, amb la ja aprovada i en vigor Reforma Laboral, amb els nous Pressupostos Generals antisocials de 2011, amb la prevista reforma del sistema públic de Pensions, amb la futura reforma de la Negociació Col·lectiva que pretén anul·lar tots els convenis i començar la nova negociació des de zero… en els pròxims mesos, hauríem de seguir lluitant i mobilitzant-nos.

Per a CGT, la Vaga General va ser el principi d’una lluita continuada i no un rentat de cara davant els i les treballadores i classes explotades. Per això, HEM ACORDAT:

1. NOVES MOBILITZACIONS DESCENTRALITZADES. Del 20 al 30 de Novembre, mobilitzacions descentralitzades en tot l’estat espanyol (a Portugal hi ha convocada vaga general el 24 de novembre).

2. VAGA DE CONSUM. 21 de Desembre: Vaga de Consum, contra el capitalisme, el neoliberalisme, les multinacionals, la banca… i les seves mesures de retallades laborals i socials.

3. MOBILITZACIONS UNITÀRIES CONTRA LA REFORMA LABORAL. Provocar Convocatòries de mobilitzacions unitàries pels Comitès d’Empresa quan es produeixin acomiadaments i ERO com a conseqüència de l’aplicació de la Reforma Laboral.

4. VAGA GENERAL. Treballar per a una futura Mobilització Centralitzada, una convocatòria de Vaga General en 2011, una convocatòria de Vaga General Europea.

5. NO A LES PROPOSTES D’UGT-CCOO. Valorar les propostes d’accions futures d’UGT-CCOO com clarament insuficients i desmobilitzadores. És inadmissible que davant la situació de crisi actual, les propostes d’aquests sindicats siguin aturades de 10 minuts o recollir signatures per a portar al parlament, renunciant a l’ocupació del carrer.

6. NO TORNAR A NEGOCIAR. Exigir a CCOO i UGT que no es tornin a asseure en una nova taula de negociació amb el govern i la patronal. Ara és el moment de mobilitzar-se fins que no es deroguin les polítiques antisocials i la reforma laboral, segons es va clamar en el carrer el passat 29 de setembre.

7. SUPORTS. CGT buscarà suports de totes les organitzacions i moviments socials, sindicals, veïnals, estudiantils… en pro de continuar amb les mobilitzacions, vagues i accions directes contra la crisi i per l’ocupació del carrer.

DESPRÉS DE LA VAGA GENERAL DEL 29-S, CGT CONTINUA AMB LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

dimecres, 27 d’octubre de 2010

PERQUÈ LA CGT AJUNT.BCN. NO PARTICIPA A LES CONVOCATÒRIES DE LES SECCIONS SINDICALS D’UGT I CC.OO. PER AL 27 I EL 29 D’OCTUBRE

Ahir diumenge a última hora ha estat publicada una convocatòria conjunta dels sindicats UGT i CC.OO. per tal de fer una assemblea el dia 27 i una concentració-assemblea el dia 29 sota els lemes “COMPLIMENT ACORDS DE CONVENI AL 2011 i RECUPERACIÓ 5% DE SOU ROBAT ALS ASSALARIATS”.

La posició de la CGT, expressada a totes les assemblees i comunicats que hem fet, ha estat sempre la de promoure la mobilització per la retirada dels dos decrets-llei, el que va incloure la retallada del sou dels treballadors públics juntament amb la congelació de les pensions i altres mesures antisocials, i el de la Reforma Laboral, que també ens afecta de forma directa i indirecta. De la mateixa manera hem estat recordant la necessitat de sortir al pas d’unes altres noves “reformes”, la de les pensions i l’edat de jubilació (que està a punt de caure) i les que han de venir molt aviat en forma de revisió de les condicions d’estabilitat dels llocs de treball dels funcionaris i dels seus drets de negociació col·lectiva.

En aquest context, convocar pel compliment dels acords de conveni (pensant com pensen únicament en l’aspecte salarial) i per la recuperació del 5% que ens estan traient, és una cosa que sense més, ens sembla desmobilitzadora i contraproduent.

És clar que des de la CGT defensem el manteniment del poder adquisitiu dels treballadors municipals, i una oferta pública que garanteixi la prestació directa de tots els serveis municipals, i una Relació de Llocs de Treball que deixi clares les expectatives de promoció i mobilitat de tots i totes, i joc net en els processos de selecció, i la funcionarització de tots els laborals sense
excepcions ni moratòries, i anar cap a les 35 hores setmanals. I justament perquè tot això no quedava garantit al conveni actual no el vàrem signar malgrat els augments salarials que ens prometien per
oblidar-nos de tota la resta.

Sembla ser que ara ens volen deixar sense aquells augments i els signants del conveni estan tant preocupats que la Reforma Laboral, la de les pensions, la de l’edat de jubilació o les que hagin de venir
queden en segon pla com ja van quedar en segon pla els atropellaments que s’estan cometent sota la senyera del Barcelona 2.0

A nivell estatal les coses estan clares: els dos sindicats que des del 1994 tenen en vigor un acord per repartir-se al 50% la representativitat i les subvencions amb independència del resultat de les eleccions sindicals, ja han dit que no hi hauran noves convocatòries de vaga general i han tornat dòcilment a les meses de negociació després que el president Zapatero hagi nomenat a un home de la UGT com nou Ministre de Treball.

I a l’Ajuntament s’obliden els discursos encesos d’algunes de les assemblees prèvies a la vaga i anem a acordar ara fins a quin punt serà de rebaixada l’aplicació de les clàusules salarials del conveni.

A la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona ja estem farts d’aquest joc i hem decidit continuar la nostra tasca amb la coherència i el coratge que manquen als que apel·len a la unitat sindical entenent-la únicament com seguidisme servil de les seves cúpules sindicals.

Volem animar als companys i companyes afiliats i militants d’UGT i CC.OO. a que posin als seus dirigents al seu lloc si és que creuen com nosaltres que no es poden vendre els drets laborals i socials sense presentar més batalla. I si no poden o no saben fer sentir la seva veu, que els plantin i s’organitzin en altres sindicats o plataformes, que el món no s’acaba en aquests dos sindicats.

I als companys i companyes en general, insistir en que cal més que mai organitzar-se i mobilitzar-se per fer front amb unes mínimes garanties a tot el que se’ns ve a sobre.

Nosaltres oferim la CGT com un instrument per a aquesta organització i mobilització i no pensem aturar-nos fins a aconseguir tots els objectius de les dues convocatòries de vaga.

EN UN MISSATGE PROPER CONVOCAREM UNA ASSEMBLEA PER VALORAR LA SITUACIÓ I VEURE QUINES INICIATIVES PODEM PORTAR A TERME ENTRE TOTS PER CONTINUAR CONTESTANT LES MESURES ANTISOCIALS DEL GOVERN

ajuntamentbarcelona@cgtbarcelona.org

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Denuncien pràctiques “sospitoses” en un contracte de Parcs i Jardins

El Punt Barcelona 23-10-2010 Pàgina 4
Barcelona
- F. Espiga

El comitè d'empresa de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha denunciat pràctiques “sospitoses” en l'adjudicació del servei de conservació i manteniment de diverses zones verdes del barri de la Sagrera. El fet que ha despertat els recels sindicals és que quatre de les cinc empreses que es van presentar al concurs per obtenir el contracte van fer una oferta econòmica idèntica –272.729,38 euros– que, a més, estava només dos cèntims per sota de la quantitat màxima del concurs. Per contra, la firma guanyadora, Barna Verd, va elevar una proposta substancialment més baixa –240.001,26 euros–, una suma de circumstàncies que segons el comitè deixen entreveure que el concurs podria estar fet “a mida” d'aquesta empresa. Darrere aquesta denúncia s'hi amaga un conflicte laboral que ja sembla enquistat, i que té l'origen en la contractació per part de Parcs i Jardins d'una empresa d'inserció laboral de discapacitats com és el cas de Barna Verd. Pel comitè aquesta pràctica respon a un intent de “privatitzar” serveis com el manteniment de parcs, ja que les condicions laborals que ofereixen aquestes societats estan molt per sota del conveni de l'institut.

Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han reconegut que la coincidència de la proposta econòmica de quatre de les empreses candidates els va fer recelar i per això es va recórrer, fins a dos cops, a l'assessoria jurídica del consistori. Aquest òrgan va dictaminar que l'oferta tècnica que presentaven cadascuna d'elles era molt diferent i per això es va descartar anul·lar el concurs. Les mateixes fonts hi han afegit que la concessió de contractes a empreses d'inserció respon únicament a la voluntat de donar oportunitats laborals “a col·lectius que, d'una altra manera, ho tindrien molt difícil”.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Comunicat de CEAS-Sàhara sobre la greu situació existent al Sàhara Occidental

Concentració a Barcelona el dissabte 23 d’octubre a les 18 h. a Plaça Sant Jaume

La Comissió Permanent de CEAS-Sàhara vol dirigir-se a tot el moviment solidari amb el poble saharaui de l’Estat espanyol, a les organitzacions no governamentals i de defensa dels drets humans, als nostres representants polítics i a l’opinió pública, en general, per a traslladar-los la seva preocupació i manifestar-los la seva més profunda inquietud davant la possible i desproporcionada resposta que les forces de seguretat i l’exèrcit marroquins donin a la nova i massiva protesta pacífica que la població saharaui està propiciant en els últims dies.

Davant el menyspreu i la desconsideració, la restricció de drets i llibertats i el tracte desigual amb que les autoritats marroquines tracten al poble saharaui, en general, i a qui es neguen a acceptar la legitimitat de l’ocupació militar marroquina, en particular, discriminats enfront de la població de colones que avui constitueix la majoria dels habitants del Sàhara Occidental, els saharauis han decidit, a partir del passat dissabte, iniciar un moviment de protesta pacífica i activa amb l’abandó de les seves residències en les ciutats i la seva instal·lació en un campament de tendes en ple desert.

La decidida i feroç repressió amb que es va intentar avortar alguns dels assentaments (en el de Bojador es va produir una violenta agressió contra els seus primers pobladors que va obligar a més de seixanta persones a rebre assistència mèdica) no va poder impedir que, en les proximitats del Aaiún, a l’est de la capital del Sàhara Occidental, s’aixequés un veritable Campament per la Justícia que, a dia d’avui, integren més de 2.000 jaimes i 11.000 persones.

En ell conflueixen les reivindicacions dels desocupats, les reclamacions dels treballadors injustament acomiadats de Fos Bucraa, les protestes dels defensors dels drets humans, l’exigència de drets i possibilitats fins a ara negats com minoria no reconeguda, la participació en el gaudi dels béns i riqueses del Sàhara, propietat legítima i reconeguda en dret de la població autòctona… qui fan una crida al món i a les Nacions Unides perquè se’ls reconeguin, ja que no els drets del ciutadà, almenys, les atencions ofertes als refugiats. Una actitud no violenta i decidida que s’enfronta a unitats de l’exèrcit, forces de Policia i de la Gendarmeria i Grups Auxiliars que rodegen l’acampada i pretenen imposar un bloqueig dels seus pobladors que impedeixi l’entrada en el mateix d’aigua, medicines o aliments i que sembla pretendre acabar arrasant l’assentament en els pròxims dies.

Davant la gravetat dels fets i la previsible imminència d’una acció que generaria noves violències i violacions sobre aquesta població indefensa demanem una decidida acció ciutadana que constitueixi una barrera enfront de la impunitat amb la qual actua l’Estat marroquí i cridi a les Nacions Unides a assumir un urgent posicionament davant els fets denunciats i el flagrant oblit que s’ha deixat el manteniment dels drets humans en el Sàhara Occidental.

Cridem a les organitzacions a la creació de missions d’observació que, de forma permanent, testimoniïn la desigual condició dels habitants genuïns del Sàhara i contribueixin a preservar la seguretat personal de la població saharaui. Un procés que iniciarem amb l’enviament urgent al campament aixecat pels saharauis d’un grup d’observadors procedents del nostre moviment solidari i pertanyents a les diferents comunitats autònomes.

Igualment, us convidem a manifestar-vos amb nosaltres el dia 13 de novembre, en l’aniversari del infaust Tractat de Madrid, i a secundar-nos i recolzar-nos en la realització d’una sèrie d’acampades que, simbòlicament, seran el testimoniatge i el record de la legítima reivindicació del poble saharaui i el seu dret a l’autodeterminació i a l’exercici de la seva sobirania.

Instem al nostre Govern que assumeixi, d’una vegada per sempre, les seves responsabilitats en la recerca de solucions però també el seu compromís a l’hora de garantir el respecte a causa de els béns i a les persones dels i les saharauis; i a tots els governs implicats en el tema a no perllongar innecessària i gratuïtament els sofriments del poble saharaui. De la mateixa manera que exigim del Marroc el respecte als tractats internacionals, ja signats, que li exigeixen el respecte de persones i ideologies i que s’abstingui de portar a terme accions violentes que posin en perill la vida de persones indefenses.

Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sàhara)

www.saharaindependiente.org/


Barcelona: Concentració el 23 d’octubre de suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l’Aaiun

La Delegació del Front Polisario a Catalunya, amb el suport i l’organització de L’ACAPS i Resistència Sahrauí, convoca tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dissabte 23 d’octubre, a les 18h.

La concentració es farà per donar suport als més de 10.000 sahrauís desplaçats en el Campament de Protesta a les afores de l’Aiún, per exigir unes condicions de vida dignes i el respecte dels drets humans al Sàhara Occidental Ocupat.

Contra la ocupació del Marroc i la repressió constant i violenta de les autoritats marroquines.

Per aturar el genocidi contra el poble sahrauí i l’apartheid als territoris ocupats del Sàhara Occidental.

Pels drets humans dels i les sahrauís.

Hem d’unir esforços! Fem sentir la veu dels i les sahrauís!

divendres, 22 d’octubre de 2010

SOSPECHAS SOBRE LA CONTRATACIÓN DEL MANTENIMIENTO DE LA JARDINERIA DEL BARRIO DE LA SAGRERA

El Comité de Empresa de Parcs i Jardins, ante la confirmación de que la empresa de integración BARNA VERD ha conseguido hacerse con la adjudicación del Exp. 10/204 referido a la Contratació de la prestació del servei de conservació de la jardinería i neteja del parc de la Pegaso, del jardí d´Elx, pl. de l´Hispano Suissa i zona d´influencia de la ciutat de Barcelona muestra su indignación, dado que no hace sino confirmar las sospechas que sobre la tramitación del citado expediente, hemos venido denunciando.

Tanto en un Manifiesto contra la privatización del mantenimiento de la jardinería del barrio de la Sagrera, como en una resolución del Comité de Empresa que en su día se remitió a la Mesa de Contratación del expediente, mostramos nuestro rechazo a:

1. La maniquea utilización de empresas de inserción para encubrir una privatización del servicio de conservación de un barrio de la ciudad, abaratando costes con personas discapacitadas.

2. La sospecha de inclusión de clausulas “a medida” en el Plec de Causules Particulars.

3. La sospechosa coincidencia de la tramitación urgente del Expediente 10/204 con la resolución poco satisfactoria dada en el Exp.10/039 de mantenimiento integral del Parc de la Guineueta , donde la empresa de inserción Barna Verd, quedó apeada del concurso tras 25 años de ejecución del citado mantenimiento.

El acta de adjudicación del expediente 10/204, publicada el día 20 de octubre, señala que la empresa BARNA VERD es la adjudicataria tras haber ofertado 240001,26 euros, con una rebaja de 32728,14 euros respecto al precio de salida, mientras que los otros cuatro licitadores, Fundación Acciò Baix Montseny, T.E.B. Verd, G.S.I.S., y Fundación privada Talleres de Catalunya ofertaron exactamente lo mismo, 272729,38 euros, curiosamente coincidieron los cuatro en una rebaja de 2 céntimos respecto al importe de licitación publicado.

Con esta adjudicación entendemos que Parcs i Jardins y sus responsables políticos del Ayuntament (PSC-IC-VERDS), inciden en su política privatizadora del servicio público, utilizan con hipocresía a personas de los Centros Especiales de Trabajo (CET) para camuflar sus intenciones y permiten que Barna Verd pueda dar trabajo a las 13 personas discapacitadas que durante 25 años habían venido trabajando en otro parque de la ciudald, el de Guineueta y que estaban abocados a un futuro laboral incierto.

El Comité de Empresa del I.M. de Parcs i Jardins reitera su disposición a luchar por la integración de las personas discapacitadas a través de su ingreso en el Institut Municipal, a través de Ofertas Públicas de Empleo y de la subrogación de las personas discapacitadas que actualmente trabajan en diversos contratas de mantenimiento de parques de Barcelona, y así mismo exige al equipo de gobierno del Ayuntament de Barcelona , combata la degradación paulatina que sufren los espacios verdes de la ciudad de Barcelona, provocada por la dejadez de los que gestionan el servicio, la nula planificación de las cargas de trabajo y la insuficiente dotación de recursos humanos y materiales para asumir las tareas que encomiendan los propios Estatutos del Instituto. No se puede justificar la progresiva privatización, ni las costosas operaciones de puesta a punto de unos espacios degradados por un mantenimiento intencionadamente insuficiente.

Barcelona 21 de octubre de 2010

Comité de Empresa

I.M. de Parcs i Jardins

Secciones Sindicales: CCOO, CGT, UGT, USOC.

EVIDENCIAS DE FRAUDE EN UN CONCURSO PÚBLICO DE PARCS I JARDINS DE BCN

El pasado 20 de octubre salió publicada en la web del Ajuntament de Barcelona la adjudicación definitiva de la “contratación de la conservación de la jardinería pública del barrio de la Sagrera” a la empresa Barna Verd, S.C.C.L.

Cuando el 27 de julio de 2010 se celebró la apertura de las ofertas económicas detectamos que se habían presentado 5 ofertas, y que curiosamente 4 de ellas fueron ofertas de 0.02 euros por debajo del precio de salida. Fantástica coincidencia en la que todas las empresas ofertantes proponían ofertas de 272.729,38 euros. La única empresa que rebajó sustancialmente el precio de salida de la plica fue Barna Verd S.C.C.L., la antigua empresa a cargo del Parc de la Guineueta que perdió la contrata en el mes de abril después de 25 años.

Ya entonces hicimos eco de la evidente manipulación en el concurso, pero el expediente que tenía que comenzar en el mes de octubre no lo hizo y estuvo retenido en el Departamento de Jurídica de Parcs i Jardins por motivos que no fueron revelados. Ahora finalmente vemos publicadas las actas de la adjudicación, que se prevee que comience su trabajo en el mes de noviembre.

En el Consell d’Administració de Parcs i Jardins celebrado el 6 de octubre, y a pregunta del Comité de Empresa el gerente sr. Jordi Campillo dijo que la coincidencia de precios no era más que una casualidad y anunció el inicio de los trabajos de Barna Verd en la Sagrera.

Que dos empresas coincidan en sus cálculos del precio puede ser una gran casualidad, que tres empresas coincidan ya es algo sospechoso y deja de entenderse como casualidad pasando a ser evidencia de delito, pero que las 4 ofertas sean idénticas ofrece indicios evidentes de delito por torpe manipulación de proceso de concurso de licitación de servicios.


¿Alguien estableció el precio de las cuatro ofertas?


¿Alguien quiso asegurarse de que una empresa muy concreta (Barna Verd, S.C.C.L.) ganaría el concurso?


¿Cuatro empresas se pusieron de acuerdo para facilitar el acceso al contrato de una quinta?

La CEOE, un gran negocio engrasado con dinero público

Si el dinero es poder, las patronales de este país, agrupadas en la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), atesoran una buena parte. Toda la CEOE, incluidas las confederaciones territoriales y sectoriales (tipos de agrupaciones en que está dividida la patronal), mueve al año 587 millones de euros. Es su presupuesto de ingresos y de gastos para este ejercicio, de acuerdo con los datos de la memoria de 2010 de la propia institución, y gran parte procede del dinero público. La cifra marea si se tiene en cuenta que es más del doble del presupuesto con el que cuentan en este año el Congreso de los Diputados y el Senado juntos (231 millones) y casi la mitad del gasto en ayudas que podrá hacer Vivienda en 2011.

Su poder no sería tanto si no pudieran sufragar parte de sus gastos gracias al dinero de todos los contribuyentes. Un 68% de esos ingresos de 587 millones, aproximadamente 400 millones, procede de subvenciones públicas, tanto del Estado como de las comunidades autónomas, exclusivamente por el concepto de cursos de formación, según datos de 2010 de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, que gestiona estas ayudas. Esta partida es finalista, es decir, las patronales territoriales y sectoriales tienen que utilizarla sólo para impartir cursos, pero varias fuentes internas de la patronal cuestionan que el total de ese dinero se destine a ese fin y no a costear otros gastos.

No es posible saberlo porque las cuentas auditadas y desglosadas de toda la CEOE son uno de los secretos mejor guardados en la sede que la organización tiene en el barrio Salamanca de Madrid. "Lo único que presentan es un cuadro resumen cuando se aprueban las cuentas", se queja más de un miembro de la junta directiva, con 221 miembros.

Tampoco hay un gran desglose de las cuentas de la cúpula central, es decir, estrictamente de la estructura de la CEOE, sin contar organizaciones territoriales y sectoriales. Pero la información pública del BOE y del Ministerio de Trabajo desvela que al menos el 42% de los ingresos del año pasado de la estructura central de la CEOE (26 millones) procede de subvenciones públicas, es decir, 11 millones de euros. De este montante, al menos 9,3 millones provienen del Servicio Público de Empleo Estatal. La organización percibe otros 1,8 millones por participar en órganos consultivos de Trabajo y sus organismos, como el Consejo Económico y Social o la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales. También cobra ayudas por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, la Agencia Española de Normalización y Certificación o Protección de Datos , entre otras.

En cuanto a gastos, las cuentas desvelan que la patronal tiene una plantilla de 3.729 personas de las cuales, 130 trabajan para la cúpula de la organización. Además, la patronal se distribuye en 486 sedes que ocupan 285.468 metros cuadrados.

Con tantas subvenciones, ¿qué parte de los ingresos de la CEOE procede de las cuotas de sus afiliados? Para el conjunto de la organización no hay datos exactos. Sí hay información referente a la estructura central, y los datos indican que sólo una cuarta parte de los 26 millones que ingresó el año pasado la CEOE procedió de las cuotas estrictamente empresariales (6,6 millones), según el resumen de cuentas al que ha tenido acceso Público. Estas cuotas varían en función del poder que se quiera tener en la patronal. Cada vocal de la asamblea general, con 818 miembros, tiene un coste que ronda los 8.000 euros. Todas las agrupaciones tienen al menos uno y la que quiere tener más para sumar más votos, sólo tiene que pagar por ello. El sistema, en la práctica, supone que la organización que más paga es también la que más votos tiene en la asamblea general, que es el órgano que decidirá el nuevo presidente en las elecciones, reformará los estatutos y aprobará los presupuestos.

Básicamente, cada empresa paga su cuota a la organización provincial o sectorial en la que esté integrada y esta, tras quedarse con una parte, la traspasa a la CEOE. En las grandes patronales autonómicas, la cuota mínima de cada empresario es de 3.000 euros al año. Hay otra partida de aportaciones que, según fuentes internas, también procede de las empresas. Son los pagos directos de grandes corporaciones, que inyectan entre 200.000 y 300.000 euros al año cada una.

Article publicat en el diari PÚBLICO

La patronal paga en España a 35.000 personas

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Mentides i veritats del futur de les pensions

A l’Estat francès es produirà aquest dimarts pròxim la vuitena vaga en defensa de les pensions. A l’Estat espanyol amb una amenaça de retall de les pensions, només es mouen els interessos neoliberals per intoxicar. Les pensions públiques són viables.

Juanjo BASTERRA I

El manteniment del sistema públic de les pensions és una qüestió de voluntat política i de tenacitat per frenar la batalla que ha emprès l’elit econòmica i financera en favor d’un sistema privat que els reporti enormes beneficis econòmics. No és en cas d’estranyar. A l’Estat espanyol el patrimoni que gestionen els fons de pensions va ascendir a meitat d’aquest any a 82.671 milions, gairebé vint-i-sis vegades més que el 1990 i suposa la nòmina gairebé anual a què ha de fer front les arques públiques per al pagament de pensions contributives, que el 2010 ascendirà a 95.320 milions. Garantir el finançament de les pensions públiques obligaria a generar ocupació de qualitat i salaris més elevats als actuals per garantir cotitzacions majors, però en aquest camí ensopega amb els interessos del poder econòmic.

En l’Estat francès s’entaula en aquests moments una batalla al carrer. Un pols que els pensionistes, els treballadors, els joves i la societat en general han emprès contra la reforma de la llei de pensions de Nicolas Sarkozy, que s’alinea amb la política neoliberal que tracta de mutilar el dret dels ciutadans a rebre una pensió pública després de pagar cotitzacions a la Seguretat Social. Dimarts es desenvoluparà la vuitena vaga general important en els últims mesos, però, alhora, es produeixen nombroses mobilitzacions, fins i tot en alguns sectors la vaga és indefinida, com en subsectors del transport i a les refineries de combustible. La vaga del dimarts en l’Estat francès serà prèvia que el Senat ratifiqui el conjunt de la reforma de la llei de pensions el 20 d’octubre.

En l’Estat espanyol els eixos de la reforma són similars a la francesa: ampliar de 65 a 67 anys l’edat de jubilació i calcular la pensió amb els últims vint anys de vida laboral i augmentar l’edat legal de jubilació als 62 anys. Però en l’Estat espanyol ningú no es mou i s’està permetent que tots els gabinets d’estudis pagats per bancs, caixes i entitats privades «prenguin» l’opinió pública en favor d’una reforma que suposi l’accés més difícil a una pensió pública.

Aquest corrent neoliberal al servei de l’elit econòmica i financera insisteix en la necessitat de treballar fins als 70 anys per poder jubilar-se i rebre una pensió, a cotitzar 40 anys de la vida laboral i a elevar el període de càlcul de la pensió a tota la vida laboral, sabent que l’elevada precarietat laboral existent impedirà que molts treballadors assoleixin aquest extrem, la qual cosa suposarà una condemna a obtenir una pensió baixa quan es jubilin.

De fet, avui les pensions de la majoria són de misèria. Les dades de la Seguretat Social espanyola confirmen que el 71,75% dels pensionistes obté nòmines per sota dels mil euros i el 58,5% percep nòmines inferiors a 600 euros al mes, la qual cosa suposa ser en els nivells de pobresa després d’haver estat cotitzant dècades la Seguretat Social. En aquest cas, Miren Etxezarreta, doctora en Economia per la London Scholl of Economics i la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que «només els més rics podran viure millor la seva vellesa amb el recurs a les pensions privades. Per a la resta de la població és imprescindible defensar i millorar les pensions públiques».

De fet, la companyia de Seguros Caser va assegurar que un 65% de la població no podia estalviar per a la seva jubilació per la inestabilitat laboral, els baixos salaris i l’excés de costos als que s’han de realitzar.

Com indica Attac al seu llibre «Són en perill les pensions públiques?», elaborat per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa, la pensió mitjana contributiva en l’Estat espanyol és només el 68% de la mitjana de l’UE-15 i la pensió no contributiva és «només el 46% de la mitjana de l’UE-15». Aquest tema no és motiu de preocupació per als alts executius dels bancs Santander i BBVA, encara que són els que estan impulsant la privatització de les pensions. Sis executius del Santander van percebre 251 milions en pensions el 2009, mentre que el president de BBVA acumula ja un fons privat de pensions per valor de 79,7 milions. Aquests milionaris es beneficien de la normativa de la Seguretat Social que fixa un límit|topall de cotització per salari, per sobre del qual no es cotitza. D’aquesta manera, els banquers cotitzen a la Seguretat Social igual que un empleat qualificat. Una mesura eficaç seria eliminar aquests límits|topalls, perquè qui més té cotitzi més.

La base de l’argument que utilitzen els governs, sense distinció, i la pròpia Comissió Europea, que també ha obert un debat sobre el futur de les pensions amb l’objectiu d’imposar la jubilació als 70 anys, és que el cost econòmic de les pensions l’any 2060 assolirà el 14% o el 15% del PIB. En l’Estat francès, segons les dades d’Eurostat, el 2007 les pensions consumien el 13,3% del PIB; en l’Estat espanyol, se situa entorn del 9%, mentre que a Hego Euskal Herria la despesa de pensions ha passat del 8% al 8,4% des de 1995 a 2008, lluny de la despesa que té l’Estat francès i la mitjana europea que, segons Eurostat, ronda el 12% del PIB de l’UE-15. En aquest cas, Viçenc Navarro sosté que no està fundada l’alarma que el 2060 les pensions públiques siguin insostenibles, perquè, igual com explica l’economista Miren Etxezarreta, «no es tenen en compte ni la productivitat ni el creixement econòmic que resultarà en aquests pròxims cinquanta anys».

Navarro rebutja per «alarmistes» aquests càlculs i assegura que «si la productivitat creix de mitjana en un 1,5% a l’any, que és la mitjana dels anteriors cinquanta anys, implicaria que un PIB de 100 l’any 2060, hauria crescut 2,25 vegades, sent 225. Si el 2007 ens gastem un 8% del PIB en pensions, disposaríem de 92 unitats, però en 2060, aquell 14 o 15% del PIB suposaria 33 unitats del PIB, pel que ens quedarien 192 unitats de despesa, més que ara». La batalla per les pensions està en alça.

>>>> Article extret del diari Gara

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Acta III Assemblea De Barcelona. 14 d’octubre 19h Plaça Osca

assistència: 350

Ordre del dia: 1.- Valoració

2.- Propostes de continuïtat

1.- Valoració. Comitès locals:

  • Barceloneta: un barri sociològicament difícil de mobilitzar actualment, però hi ha molts ànims de continuar la lluita engegada
  • Diagonal- Zona universitària: èxit total, i molta més gent de l’esperada. Pròxima reunió: dimarts 19 a les 19h als Menjadors Universitaris
  • Gràcia: piquet massiu nit i matí. Èxit. Pròxima assemblea: 25 d’octubre a les 19h a Plaça Revolució.
  • Sant Andreu: èxit. Pròxima assemblea: 21 d’octubre a les 19h
  • Casc Antic: bons piquets.
  • Poble Sec: l’assemblea de barri reforçada amb el punt d’inflexió de la Vaga General. Moltes ganes de continuïtat. Retenció a Mercat de Sant Antoni (identificacions)
  • Sants: el piquet més repressiu. Èxit i ganes de continuïtat.
  • Poblenou: es van superar les expectatives. Unió amb treballadors del 22@.
  • Raval: Una detenció marcada per la brutalitat policial. Molta gent i molta feina feta.
  • Nou Barris: bon treball previ va fer que fos exitós el dia de la Vaga General.
  • Mataró: forta repressió. 6 detingudes. Ja estan arribant multes. Ens seguiran informant.
  • TMB Autobusos: valoració molt positiva si tenim en compte les expectatives inicials. Només van sortir els serveis mínims.
  • Papers per Tothom: falta enfortir la unitat entre treballadors i treballadores, però valoren la Vaga General com a èxit. Repressió més dura als immigrants. A tenir en compte la solidaritat de classe. Proposta de grup legal dins l’Assemblea de Barcelona.
  • Campanya contra la Crisi: èxit i sorpresa. Enfortir l’assemblea de Barcelona, perquè és una bona estructura per avançar. Felicitats a toes les que vam participar en les mobilitzacions prèvies i del dia de la vaga. Per la continuïtat.
  • Intentar recuperar les bases de CCOO i UGT combatives el dia de la Vaga General. Proposta de enfortir la comissió d’extensió als centres de treball.

2.- Propostes de continuïtat:

  • Dimarts 19 d’octubre a les 12h al Col·legi de Periodistes: Roda de premsa per presentar el Manifest de Professors i Professores Universitàries: Diguem Prou a la criminalització dels moviments socials! (Estem totes invitades a la convocatòria)
  • Comitè Contra les Retallades Socials de Sants: Proposta Enquesta Obrera per veure índex de precarietat. Preparen contingut sobre les pensions, per avançar-nos a la Llei de Reforma de les Pensions. Convocatòria: els dilluns a les 19h al Centre Social de Sants (Onzinelles, 30)
  • Comitè Diagonal – Zona Universitària: unió estudiants-treballadors i treballadores. Proposta de cadascuna pengi als seus balcons una pancarta: “No som antisistemes, som anticapitalistes”. Anar treballant dur i juntes per poder fer una Vaga General a Barcelona, a mig termini.
  • Campanya comunicativa: “No volem pagar la seva crisi” + blog Assemblea de Barcelona. Pancarta informativa a la plaça del poble del barri. Xapes, Samarretes. Encartellar les nostres reivindicacions en campanya electoral. Creació comissió de propaganda i comunicació.
  • Proposta de Grup Extensió Empreses. Motius: difícil tornada treballadores al pacte social CCOO i UGT, impulsar continuïtat lluita i eina per coordinar les lluites obreres. Grup per reunir-se amb comitès empresa i sindicalistes de base.
  • Acte crític-festiu en campanya electoral. 25 de novembre. Quan i com ho decideixin els comitès locals.
  • Assemblea pels Drets Socials de Gràcia: 13 de novembre cada barri va amb columnes des del seu barri cap a Plaça Catalunya per fer manifestació/concentració unitària. Potenciar Punts d’Informació Laboral als barris que no n’hi ha. Calendari/Pla de treball a cada barri. Assemblea el 25 d’octubre a les 19h a Plaça Revolució.
  • Moviment del 25: proposen que els continguts generats en l’ocupació del Banc de Descèdit siguin traslladats als comitès de barri. Apostar per comitès locals, cooperativisme i ajuda mútua.
  • Creació grup legal dins l’AB.
  • El sindicalisme alternatiu està treballant conjuntament a diversos centres de treball per forçar amb reivindicacions concretes i el tema dels convenis col·lectius.

CONSENS:

  • totes les propostes sobre comunicació i propaganda, extensió als barris i als centres de treball i donar resposta a la situació legal es traslladen als 4 grups de treball: comunicació, extensió barris, extensió empreses i legal el DIVENDRES 22 D’OCTUBRE A LES 19H A LA CASA DE LA SOLIDARITAT
  • Els comitès locals preparen pla de treball de continuïtat de la lluita per valorar pròximament.
  • 7 de novembre participem en els actes contra la Visita del Papa i fem difusió del 13 de novembre.
  • 13 DE NOVEMBRE A LES 18H MANIFESTACIÓ A PLAÇA CATALUNYA: Contra les retallades socials. Els barris surten en columnes cap al centre de la ciutat. Contingut: Pensions, banca i partits polítics. Continuïtat de la lluita.
  • A finals de novembre acció critica- festiva per treballar als barris i a les comissions de treball.
  • La lluita continua fins a aconseguir una 2ª Vaga General a Barcelona.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

VALORACIÓ DE LA VAGA GENERAL DEL 29-S

Des de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona fem una valoració general positiva del Seguiment de la Vaga General. El seguiment de la vaga en sectors claus va ser massiu a la pràctica totalitat del país. A tall d’exemple: Mercats alimentaris de Madrid, Barcelona, València, Valladolid, Sevilla, Saragossa; indústria d’automoció (Seat, Ford, Renault, Opel, Volkswagen), complexos petroquímics i sideri-metal·lúrgics, sector de la mineria, distribució de gas, serveis públics com neteges, correus, sector de la construcció de grans infraestructures; ports de Barcelona, València, Algesires…
Un exemple rellevant, en aquest sentit, és la baixada del consum elèctric xifrada e n més d’un 20% en relació amb un dia normal. Un altre sector amb un percentatge molt important de participació és el dels mitjans de comunicació audiovisuals, amb tancament complet a Canal Sud i Telemadrid i la resta de medis públics (inclosos els catalans) amb serveis mínims. En Transport públic estatal es van complir els serveis mínims del 25% al temps que van existir grans incidències en el transport privat (línies aèries, transport per carretera i marítim de viatgers i mercaderies).
CGT vol destacar aquest èxit malgrat la campanya continuada institucional, mediàtica i patronal contra les organitzacions sindicals i la criminalització de l’acció sindical i social. És molt significatiu que les portades de la majoria dels mitjans estiguessin decidides per endavant en assenyalar “el fracàs” de la vaga en termes idèntics als que es van fer servir just després d’anteriors convocatòries que van aconseguir al final els seus objectius reivindicatius. Igualment, CGT vol esmentar de forma expressa el suport a la Vaga General de més de cent organitzacions sindicals i socials de tot el món. És d’assenyalar la importància numèrica dels piquets informatius als principals centres de treball, el que demostra l’enorme malestar dels treballadors i treballadores amb la insostenible situació d’atac a què estem sent sotmesos per polítics i empresaris. Així mateix, aquesta Secció Sindical i pel que fa als aldarulls a la ciutat de Barcelona vol denunciar les provocacions protagonitzades per un ínfim grup aliè a qualsevol organització sindical i per una barroera, ineficaç i perversa acció policial que va aconseguir intensificar els incidents i es va preocupar amb tota la intencionalitat en portar-los d’una manera molt evident cap als voltants de l’antiga sede de Banesto a la Plaça de Catalunya, al que volia ser un nou lloc de discussió i participació alternativa al model institucional de debat i sindicalisme, on molts treballadors i treballadores s’havien aplegat per animar de forma pacífica la jornada de vaga. Aparentment l’objectiu era convèncer al jutge de guàrdia per tal que autoritzés o donés per bona (no està clara la cronologia) l’entrada, desallotjament i detenció dels ocupants de l’edifici, l’actuació dels quals no havia estat en cap moment de tota aquesta setmana violenta (raó per la qual un jutge dies abans no havia autoritzat el desallotjament).
El guió a la tarda va ser idèntic, mentre fins a tres manifestacions autoritzades amb milers de treballadors i treballadores miraven de transcórrer pacíficament pels recorreguts establerts, els mossos d’esquadra no paraven d’empènyer els grupuscles violents cap al cos de les manifestacions. En el cas de la de la CGT, formada per uns 8000 manifestants pacífics, les càrregues policials van arribar a dividir la manifestació per un moment a l’alçada de la Gran Via, posant a prova la serenitat i el coratge de manifestants de tota edat i condició que malgrat tot van reprendre el recorregut previst cap a Via Laietana. Va ser inaudit veure com la policia deixava anar el trànsit rodat cap al cos de les manifestacions quan no eren els propis vehicles policials els que les travessaven creant situacions de gran tensió. En aquest context és repugnant i absolutament aliè a la realitat que una de les fotos més divulgades del dia fos la d’un jove llançant una pedra lluint una enganxina de la CGT. Als enllaços que figuren al peu del comunicat podreu trobar les fotos més significatives de la jornada preses per la gent que la va viure.
Tornant a la vaga, en el cas de l’Ajuntament estimem que el seguiment va ser superior al que va haver el dia 8 de juny i que es va trobar al voltant del 40%, tot i que amb variacions importants per sectors i organismes autònoms. Pensem que els treballadors i treballadores municipals hem de prosseguir en la reconstrucció de l’esperit de lluita, no quedant-nos només en la defensa del compliment del conveni i les reivindicacions econòmiques de curta volada, sinó obrint de forma oberta i d’una vegada la lluita per la millora de les condicions de treball i la dignitat de la condició de treballadors i treballadores públics.
Considerem que amb tot el que ha passat, amb les mesures que ens van portar a la vaga i que continuen vigents, amb el govern que continua insistint en retallar les pensions i allargar l’edat de jubilació i amb un projecte de pressupost que insisteix en les polítiques neoliberals que ens han portat a aquesta crisi i l’estan agravant, NO ÉS POSSIBLE TORNAR A LES MESES DE NEGOCIACIÓ. Els sindicats majoritaris, massa tebis amb el govern durant la negociació de la Reforma Laboral, tardans en la convocatòria de la vaga i ambigus en les seves crides a la mobilització, han d’entendre que la responsabilitat a la que han de fer front no consisteix en donar aire als partits polítics de referència davant les properes conteses electorals sinó que davant de qui han de ser responsables és davant dels treballadors i treballadores als que diuen representar, els drets dels quals s’estan trepitjant d’una manera injusta i vergonyosa.
A la CGT ho tenim molt clar, no acceptem ni acceptarem un pas enrere en els drets socials i laborals ni amb l’excusa d’una crisi que no ha tingut res a veure amb el treball, ni amb unes mesures que deixen intactes els interessos dels especuladors al temps que ofeguen el funcionament de l’economia real.

HEM DE CONTINUAR AMB LA MOBILITZACIÓ,
PER LA PRESERVACIÓ DELS DRETS SOCIALS I LABORALS,
PER UN CANVI DE MODEL ECONÒMIC QUE S’HA DE BASAR EN EL
DESENVOLUPAMENT DE L’ESTAT DEL BENESTAR I
EL REPARTIMENT DE LA RIQUESA.

ORGANITZA’T I ACTUA.

Fotos del 29-S:

http://www.facebook.com/album.php?aid=17290&id=100001383905580&l=0930e32b48

http://www.facebook.com/album.php?aid=17291&id=100001383905580&l=bfb5d6b0db

Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

La CGT de Catalunya davant la persecució als mitjans informatius del moviments populars


Cal treballar per anar construint mitjans informatius que defensin els interessos de la classe treballadora. En contra de la dictadura del capital i de la erosió de les llibertats col·lectives.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya assistim amb gran preocupació a la campanya de persecució que des d’alguns mitjans de comunicació i d’algunes administracions polítiques s’està promovent en contra de diversos mitjans informatius dels moviments populars. La criminalització de mitjans i portals d’informació com Kaosenlared, La Haine, Indymedia ja fa temps que dura. Ara, arran de la Vaga General del 29 de setembre, aquesta campanya s’ha intensificat i ampliat contra nous portals, com la pàgina web d’Alerta Solidària i l’Agència 29-S.

Davant d’aquests fets, des de la CGT de Catalunya volem manifestar els següents punts:

1. Els mitjans d’informació i portals esmentats són eines dels moviments populars anticapitalistes, amb els quals des de fa temps la CGT de Catalunya hi hem treballat en diverses campanyes en un esforç conjunt de defensa dels drets socials de la classe traballadora i avançar cap a la transformació del sistema capitalista. Més enllà de ser producte de grups marginals i sectaris, aquests mitjans cada cop més reflecteixen i formen part de la pluralitat dels moviments socials i populars del nostre país. La seva existència és una imatge del creixement i desenvolupament d’aquests moviments socials. La CGT com a organització sindical llibertària i anticapitalista participa, amb molts d’altres col·lectius i organitzacions en aquest procés.

2. Els atacs que estan rebent aquests mitjans son fruit d’una voluntat política de voler liquidar la capacitat de mobilització que, entorn la vaga del 29 de setembre, vem mostrar els moviments socials i sindicats anticapitalistes així com els nostres plantejaments per a superar l’actual context de crisi econòmica i de retallades socials i laborals. No és cert que l’aturada del 29 de setembre fos només producte de la convocatòria dels sindicats que defensen el diàleg social com a eina per a desmobilitzar la classe treballadora i pactar una bona part de les propostes de la patronal. Els mitjans esmentats així ho han anat informant i és per això que ara s’intenta silenciar-los.

3. La llibertat d’expressió hauria de ser un pilar fonamental en un estat que, com l’espanyol, es reivindica de dret. Els fets i les actituds de la classe governant i d’una part dels mitjans de comunicació dependents de l’administració i del capital privat ens ensenya dia a dia com aquest dret és tan sols una il·lusió. No només silencien o amaguen la situació d’una bona part de la població (afectada per la manca de recursos per viure, els desnonaments, la degradació dels serveis públics, etc.) i les alternatives que des de molts sectors plantegem. Ara aprofiten per intentar fer callar les veus que des d’aquests sectors hem anat construint des de la nostra diversitat.

4. Per tot això, des de la CGT de Catalunya volem mostrar la nostra solidaritat amb els mitjans informatius dels moviments populars víctimes d’aquesta agressió. Denunciem també aquells que l’estan promovent, entre d’altres l’Ajuntament de Barcelona o CCOO dels Mossos d’Esquadra, i recordem que gran part de les dades que utilitzen en fer-ho són parcials i intencionalment esbiaixades o directament falses.

Ara, com sempre, cal defensar la llibertat d’expressió. Ara, més que mai, cal treballar per anar construint mitjans informatius que defensin els interessos de la classe treballadora. En contra de la dictadura del capital i de la progressiva erosió de les llibertats col·lectives, la CGT de Catalunya seguirem caminant al costat dels mitjans informatius dels moviments populars.

15 d’Octubre de 2010

Secretariat Permanent de CGT Catalunya