dimarts, 29 de març de 2011

Sortides a la crisi: treballar més i descansar menys

La crisi ha provocat un curiós fenomen: cada vegada que un empresari presenta els beneficis de la seva companyia, les declaracions van acompanyades de reflexions sobre la situació econòmica. Com a remat, el mateix consell: cal treballar més.

Diego Sanz Paratcha (Redacció Diagonal)

"Ves a menjar amb un milionari que pertanyi a una lliga prohibicionista i no veuràs mai que hagi suprimit els entremesos ni els cinc entrants, ni tan sols el cafè. Però haurà suprimit el oporto o el jerez, perquè els pobres el beuen com els rics. Segueix observant i veuràs que no suprimeix els coberts de plata, però en canvi ha suprimit la carn perquè als pobres els agrada… quan poden clavar-li la dent! Després veuràs que no ha abolit els jardins luxosos ni les mansions luxoses. Per què? Perquè són coses prohibides als pobres. Però presumirà d’aixecar-se d’hora, perquè la son és un bé que està a l’abast de totes les fortunes. És pràcticament l’única cosa de que tot el món pot gaudir. Però ningú va escoltar dir que un filàntrop renunciï a la gasolina, a la seva màquina d’escriure o als seus criats. Ni boig! Només es priva de les coses simples i universals. Renunciarà a la cervesa, a la carn o a la son… perquè aquests plaers li recorden que no és més que un home." (El bandoler Patrick Dallroy a La Taverna Errant, de G.K. Chesterton).

Des del seu començament oficial amb la caiguda de Lehman Brothers, la crisi ha propiciat tot un seguit de consells edificants sobre el canvi de valors que faciliti el retorn al creixement econòmic. Les declaracions dels empresaris sobre el retorn a la cultura de l’esforç i del sacrifici -com si les 700.000 cases anuals que s’aixecaven en l’època de les vaques grosses haguessin crescut soles- s’han intensificat segons creixien les xifres de l’atur.

La més recent, d’aquest mateix dimecres 23 de març, se li va escoltar a Pablo Isla, l’executiu que succeirà a Amancio Ortega com a màxim responsable de la firma tèxtil Inditex. En la presentació dels resultats de l’empresa, Isla va enunciar la seva versió del ’com ho vaig fer’: “L’afany per superar-se i per millorar dia a dia”, afirmava el gestor, estaven darrere de l’augment d’un 32% en el benefici net de la multinacional en 2010. Aquest afany de superació li va suposar a Ortega un ingrés de 600 milions d’euros pel repartiment de dividends.

El president del Grup Eulen, David Álvarez va ser una de les absències significatives en la llista de convidats a les trobades de novembre i la recentment realitzada entre el Govern i els empresaris. El 17 de març ens instruïa en unes declaracions informals durant la setmana de l’Alimentació de Valladolid: per a sortir de la crisi a Espanya és imprescindible "sacrificar-se, treballar més i viure pitjor". "Si no, no arreglem" la crisi econòmica, advertia.

Però la major font de consells ha estat Juan “Mr Scrooge” Roig, l’empresari valencià propietari de la cadena Mercadona. Perquè a més Roig ha entrat -a la seva manera- a la batalla política, criticant la gestió de les administracions públiques: “"Les empreses privades han pres mesures perquè si no van a la suspensió de pagaments, però les públiques han pres mesures?". Endevinin la resposta. Roig va ser l’absent més sonat de la reunió de novembre. “A Moncloa ja saben per què no vaig ser-hi”, va ser la seva resposta críptica quan li va tocar respondre en el seu moment als periodistes.

Com en el cas de Inditex, aquestes declaracions de Roig coincidien amb la presentació el dia 11 de març dels resultats de l’empresa el 2010. Mercadona va guanyar un 47% més que el 2009. En lloc d’oferir altre lliurament de les seves reflexions abstractes sobre l’esforç, Roig va entrar a donar detalls sobre l’absentisme. "Sobre 20 milions de treballadors, un 5% d’absentisme no justificat representa un milió. Un milió d’espanyols no han anat a treballar avui", va dir. Segueixin el compte, com tret dels homes del temps de la novel·la Momo, de Michael Ende: A raó de 50 euros diaris i per 365 dies a l’any, la factura s’eleva a 18.000 milions d’euros a l’any. "Estem llençant el 1,5% del PIB i això és molt gros, molt gros, molt gros", va sentenciar.

En contra dels desitjos declarats del senyor Roig, l’administració pública no es “va estar quieta” i en l’última reforma laboral va rebaixar del 5 al 2,5% el percentatge d’absentisme fixat com límit per a poder acomiadar a treballadors per acollir-se a baixes justificades. Repetim: justificades. Empreses com Telefònica i FNAC van prendre nota i ja estan acomiadant -de moment, encara de forma improcedent- a treballadors per aquests motius . "Cal deixar de fer ponts i començar a tornar a treballar els dissabtes, i suprimir les festes locals” concloïa Roig en el seu deliri, en declaracions de fa dos anys.

Les 17 grans empreses demanen que tots els acomiadaments siguin subjectius

Nova maniobra a esquena de l’anomenat diàleg social: mentre els sindicats i la patronal CEOE negocien el futur dels convenis col·lectius, el lobby empresarial dirigit per Alierta (Telefònica) i Botín envien al Govern una proposta per a una nova reforma laboral que elimini la causalitat dels acomiadaments.

El Consell Empresarial per a la Competitivitat, format per 17 grans empreses espanyoles i impulsat per César Alierta (Telefònica), Emilio Botín (Santander) i Isidro Fainé (La Caixa), ha dirigit al Govern un document amb propostes per a una nova reforma laboral. El text, el contingut del qual ha difós el diari electrònic Hispanidad, plantejarà al Govern la possibilitat que es consideri qualsevol tipus de causa per a admetre un acomiadament sense passar pels tribunals. Aquesta figura, que segons el diari electrònic ha quedat definida com "acomiadament subjectiu" pels redactors de l’informe, inclouria una indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada.

Segons Hispanidad, el fet que aquest grup d’empreses plantegi la proposta quan encara es troba obert el diàleg entre sindicats i CEOE sobre la negociació col·lectiva implica una marginació de la federació patronal. El divendres 25 de març, el Govern ha convidat a 44 representants d’empreses i al president de CEOE a una trobada per a comentar els acords europeus per a la reducció dels salaris i de la despesa pública.

* Extret del núm. 146 de la revista Diagonal

dilluns, 28 de març de 2011

No hay dinero para reformar el palacio del Laberint d'Horta

El 18 de marzo de 1971, hoy hace 40 años, el Ayuntamiento de Barcelona abría al público los jardines del Laberint d'Horta, adquiridos por el municipio cuatro años antes. La apertura vino precedida de una intensa reforma, pero quedó pendiente la remodelación del palacio romántico que hay dentro del parque. Y así sigue, pendiente. Hace dos años, una quincena de entidades, con el Col·lectiu Ecologista Agudells a la cabeza, suscribieron un manifiesto reclamando la recuperación del edificio, cuya nave central está apuntalada y en un estado ruinoso. Cayó en saco roto.

Así que tras cuatro décadas como espacio público, el parque sigue marcado por esa cuenta por saldar. El problema es que la cuenta es inasumible. Literalmente: según las estimaciones del ayuntamiento, reformar el palacio costaría entre 15 y 20 millones de euros, explica un portavoz municipal. ¿Qué encarece tanto las obras? Por un lado, el nivel de degradación y la magnitud de la construcción, claro. Por otro, el hecho de tratarse de un edificio catalogado, con lo que lo cualquier reforma debe ceñirse a unos requisitos que disparan los costes, argumenta la misma fuente. Hace 12 años ya se planteó trasladar allí la sede del Institut Municipal de Parcs i Jardins, pero la inversión necesaria fue un obstáculo insalvable. La única parte que sí se ha reformado es el ala derecha. Fue en el marco de la remodelación del parque sufragada en 1994 con fondos de la Unión Europea. Desde entonces, las visitas son de pago -salvo los miércoles y los domingos, cuando el parque se abre a los vecinos- y el ala derecha del palacio acoge el departamento de documentación de Parcs i Jardins, una biblioteca y una escuela de jardinería.

La condición de edificio catalogado no sólo encarece cualquier reforma, sino que también la limita. Por ejemplo, impide cualquier cambio en su distribución. Un cocktail que también ha echado por tierra los intentos del consistorio de buscar algún promotor privado que pudiera estar interesado en situar su sede en un edificio señorial. El ayuntamiento no concreta quiénes fueron los candidatos, pero asegura que entre las entidades a las que se tanteó había desde fundaciones hasta embajadas. Y nada. Ésa es la paradoja: que el palacio sea un edificio protegido dificulta –y hasta la fecha ha hecho imposible- precisamente su conservación.

Así las cosas, los impulsores del manifiesto SOS Laberint d’Horta no pueden evitar la sensación de que todas sus protestas cayeron en saco roto. El presidente del Col·lectiu Agudells, Juli Fontoba, insiste en que el proyecto de reforma debería liderarlo el ayuntamiento, y no un privado, y en la conveniencia de que se trasladara allí parte del Museu d’Història de Barcelona y de que el edificio acogiera también ''un centro de interpretación de Collserola''. En su opinión, el dinero que dejan las visitas –el consistorio cifra en 180.000 las entradas que se venden al año- y los rodajes de películas –allí se filmaron escenas de El Perfume o La ciudad de los prodigios- no ha revertido como debería en la conservación del parque. El Ayuntamiento niega ese extremo e insiste en que todo el dinero de las entradas se gasta en el mantenimiento de los jardines. En cualquier caso, Fontoba tiene asumida la derrota de sus tesis, y dice que de momento se conformaría con que el ayuntamiento se replanteara al menos abrir al público la parte del jardín llamado doméstico, hoy sólo accesible en visitas guiadas, una petición que dice que trasladó al consistorio en diciembre pasado y sobre la que no ha tenido respuesta.

Pero la respuesta es que el consistorio tampoco en esto está por la labor. En el ayuntamiento recuerdan la condición de jardín histórico del parque, insisten en que el jardín doméstico es la parte más delicada y consideran suficiente el grado de accesibilidad actual. Fontoba también tiene réplica para eso: ''También es muy sensible l'Umbracle de la Ciutadella y es visitable. Y además, aquí no hay masificación''.

De la misma opinión es el historiador Desideri Díez, estudioso del parque que los primeros domingos de cada mes ejerce de guía voluntario. Díez también reclama esa apertura del jardín doméstico y lamenta el estado de abandono de la nave central del palacio, la más deteriorada, y que según él debería alojar la sede de Parcs i Jardins, y del ala izquierda, también en desuso y en la que Díez propone que se instale ''un espacio polivalente de cultura, con una sala de exposiciones de pintura, escultura y fotografía y una parte dedicada al mundo de los jardines''. ''También es urgente recuperar el pabellón neoclásico de Domenico Bagutti, que es una delicia, una joya, y que no costaría demasiado'', añade. Y más: Díez pondría hasta ''una cafetería para que se recupere también la plaza central, con estudiantes de música tocando'', emulando las veladas socioculturales que se celebraban en el parque en el siglo XIX.

O sea que ideas no faltan, lo que no llega es la cartera. La actitud del ayuntamiento cuando se le pregunta por las opciones de futuro es un encogimiento de hombros: si sigue sin aparecer ningún privado, y no se otea ninguno en el horizonte, tocará esperar alguna otra oportunidad como la del 94, cuando aquella remodelación parcial del palacio se pagó con una partida europea destinada precisamente a financiar la reforma de jardines históricos.

Article publicat per Ivan Vila en la Vanguardia

diumenge, 27 de març de 2011

De nuevo moviéndonos

Nuevamente a pesar de lo lluvioso que se ha levantado el día, a pesar del cambio de la hora, a pesar de las obligaciones familiares más de cien jardiner@s hemos asistido al Forum para ver al Alcalde.


El sr. Hereu, que por lo que se ha visto se ve no le hacemos ninguna gracia, se ha movido a hurtadillas rompiendo el programa que tenían organizado por no vernos, No se ha podido dar el baño de masas, ha pasado de le vean los ciudadanos por no ver a los jardiner@s


Mal Alcalde aquel que se esconde de sus vecinos y de sus trabajadores





SCAQUEOS

Hola companys:
Os envio estas reflexiones para que las publiqueis y ó, si quereis , moverlo por las casetas, que ya esta bien de tanto cara y tanto escaqueado.

Saludos.

A LOS ESQUIROLES:


HOY , EN LA ULTIMA ASAMBLEA DE PARQUES Y JARDINES, NO ESTABAS, COMO SIEMPRE, ESTABAS A LO TUYO, ESTOS TEMAS NO VAN CONTIGO, TU APROVECHAS PARA PLEGAR ANTES A COSTA DE TUS COMPAÑEROS ,DE LOS DERECHOS DE ELLOS , QUE PARECE QUE NO SEAN LOS TUYOS, HAY QUE TENERLOS MUY GORDOS PARA ACTUAR DE ESA MANERA, HAY QUE TENER MUCHA CARA PARA SER COMO TU ERES, ESTOY SEGURO QUE EN TODOS LOS ASPECTOS DE TU VIDA ACTUARÁS DE LA MISMA MANERA, ESCAQUEANDOTE DEL TRABAJO (YA LO HARA OTRO), DE TUS OBLIGACIONES EN LA VIDA, PARA CON TUS AMIGOS Y SEGURO QUE TAMBIEN PARA CON TU FAMILIA.


PERO QUIERO DECIRTE HOY:


ME DAS PENA, NO VALES NADA COMO COMPAÑERO, COMO TRABAJADOR, COMO AMIGO, NI COMO PERSONA, HOY LA LUCHA ES POR TI, POR TU CONVENIO, POR TU BIENESTAR, PRESENTE Y FUTURO, Y TU COMO SIEMPRE PIENSAS, YA LO RESOLVERAN LOS OTROS, ¿PIENSAS QUE TU TIEMPO ES MAS IMPORTANTE? ¿CREES QUE SOLO TU TIENES FAMILIA?


¿SOLO TÚ, ESTAS OCUPADO Y CON COSAS POR HACER?


ERES UN EGOISTA, SINVERGUENZA Y SIN DIGNIDAD, NO TE MERECES A NINGUNO DE LOS COMPAÑEROS QUE SI ESTABAN EN LA ASAMBLEA, QUE LUCHAN POR ELLOS Y PARA TI, QUE LUCHAN POR SU FUTURO, QUE TAMBIEN ES EL TUYO, QUE TAMPOCO TIENEN GANAS DE IR, PERO VAN, PORQUE SABEN QUE LA UNICA MANERA DE GANAR ES HACIENDO PIÑA Y NO ESCONDIENDOSE Y ESCAQUEANDOSE COMO HACEN LOS COBARDES COMO TU.


(SI TIENES ESTO COLGADO EN TU TAQUILLA, REACCIONA Y LUCHA, SI ES QUE TE QUEDA ALGO DE DIGNIDAD.)

Al Consell d’Administració de Parcs i Jardins

Escrit del Comitè d'Empresa per el Consell d’Administració de Parcs i Jardins del 28 de març 2011


Consell d’Administració Parcs i Jardins


Barcelona, 28 de març del 2011


Sr./a. Conseller/a,


La representació de la plantilla en el Consell d’Administració, davant els greus incompliments del Conveni que s’estan produint en l’actualitat i la situació de bloqueig de les relacions laborals i la negociació col·lectiva, vol fer arribar al Consell la seva més contundent repulsa davant la política d’ocupació que s’està duent a terme a Parcs i Jardins, sobretot en la situació de crisi que està vivint la ciutat de Barcelona, i tenint com a màxims responsables als qui s’erigeixen com a garants de la defensa dels drets dels treballadors i treballadores de la ciutat.


Per entendre el conflicte en la seva extensió, ens cal fer una mica d’història:


Al febrer de 2010, la Direcció de l’Institut fa saber a la representació dels treballadors i treballadores, que no era possible realitzar les jubilacions amb contracte de relleu com es venien fent fins llavors, postura que ens va abocar a tot un any de conflictes i intents de mediació a diferents instàncies, que van acabar en 17 dies de tancament dels membres del Comitè d’Empresa i diversos afectats i a la signatura d’un document, el dia 25 de novembre, per desbloquejar el conflicte, reprenent les jubilacions i la realització dels contractes de relleu de forma immediata a la signatura de l’acord, sense que aquest fes cap altre modificació que els percentatges marcats per la Seguretat Social, i posava de manifest que no hi havia cap impediment legal que avalés el conflicte, sinó que havia estat una decisió política d’incomplir els acords signats. En l’acta que es signa avui, del consell celebrat el dia 6 d’octubre de 2010, es recullen unes afirmacions del Sr. Campillo, on textualment diu “en aquests moments no s’estan realitzant jubilacions parcials anticipades perquè l’acord de conveni establia que finalitzava el 31 de desembre de 2009 i, per aquest motiu, i per una sèrie de modificacions que s’han anat introduint a la legislació aplicable, en aquests moments cal que hi hagi un acord entre les parts perquè es torni a reactivar aquest tema”. Com vostès bé saben, el conveni es prorroga fins que un altre no el substitueix, i les úniques modificacions que la llei obligava eren el percentatges.


Un cop salvat l’escull de les jubilacions parcials, només iniciat el 2011, el conflicte que segueix a dia d’avui enfrontant-nos a l’Ajuntament de Barcelona no es un altre que la nefasta política d’ocupació que duen a terme els gestors de l’Institut, paralitzant unilateralment aquesta vegada el dret recollit en Conveni a la realització dels contractes d’interinitat provinents del contractes de relleu finalitzats.


El passat 16 de febrer, davant la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, del Ajuntament de Barcelona, en resposta a la pregunta formulada pel grup ERC, referida a si el Govern Municipal tenia previst mantenir el compromís adquirit quan es va signar el conveni col·lectiu de treball del Institut Municipal de Parcs i Jardins, i procedir per tant a contractar com a interins als treballadors i treballadores que finalitzen el seu contracte de rellevistes, La Presidenta de l’Institut no va tenir vergonya d’obrir el camí a l’atur a 11 persones que finalitzen aquest tipus de contracte al llarg del present any (i 85 fins al 2015), escudant-se en una suposada aplicació de la taxa de reposició del 10% que recull la Llei de Pressupostos de l Estat.


Amb aquesta resposta rebuda en la comissió de sostenibilitat, la Direcció de Recursos Humans, en el sí de la Comissió de Seguiment del Conveni, i davant la nostra sorpresa, no només es va ratificar en la intenció anunciada per la Presidenta de Parcs i Jardins, de no seguir realitzant els contractes d’interinitat al personal rellevista com recull el Conveni, sinó que, anant encara més enllà, va lliurar un document que proposava eliminar de fet el reglament de la borsa de peons que regulava l’accés als nous contractes de relleu, seguint l’ordre de la darrera oferta pública d’ocupació, deixant per tant a les persones de la esmentada borsa fora de l’accés a un lloc de treball, i per tant, deixant d’aplicar el Conveni i l’Acord de Condicions Laborals, tal i com es va signar.


A més de proposar la re-negociació d’un acord ja pactat en el seu dia, i per, segons les seves paraules “protegir” a les persones que inicialment eren les afectades,- es a dir, les que complint el seu contracte de relleu, se’ls nega el d’interinitat al que tenen dret, i es deixen a l’atur -, es proposa una solució als nostres ulls maquiavèl·lica: camuflar els acomiadaments adjudicant-los, en funció de les jubilacions parcials que es poguessin produir al llarg de l’any, un nou contracte de relleu.


Aquesta “solució” no solament no resol els acomiadaments, sinó que rebenta els acords i deixa sense expectatives a qui, pertanyent a la borsa de treball de l’Institut, com diem, derivada de la darrera oferta pública, estaven propers a signar un contracte de treball com a rellevistes. Aquesta mesura constitueix, al nostre entendre, un greu incompliment del Conveni Col·lectiu Vigent i un canvi de criteri malintencionat respecte a la política seguida, doncs l’any passat, amb la mateixa taxa de reposició establerta en la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat, es van signar 22 contractes d’interinitat, sense cap problema.


Per tant, davant la disjuntiva que ens planteja la Direcció, d’haver de triar a qui deixem a l’atur, el Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins de Barcelona entén que aquesta provocació només pot correspondre a la nul·la relació personal que la Presidència de l’Institut Municipal ha mantingut amb la part social en els darrers temps, i en arribar el moment del seu comiat no ha volgut deixar passar la ocasió de fer-la palesa, enfrontant als integrants de la borsa de treball, als rellevistes que seran acomiadats, a la plantilla i al Comitè d’Empresa. També és el reflex d’una política d’ocupació que no ha dubtat a beneir multitud de contractes irregulars emesos durant el seu mandat per a alguns tècnics i administratius, mentre es nega el lloc de treball a treballadors poc qualificats, afegit a la negativa de realitzar ofertes públiques d’ocupació o contractacions temporals d’estiu, pel manteniment de les zones verdes de la ciutat, mentre es continua amb la política de privatització del servei, adjudicant a empreses privades, amb contractes d’ineficàcia demostrada, argumentant manca de personal i sense cap problema pressupostari, treballs que sempre han estat realitzats per personal propi de l’Institut, doncs estan recollits en el Estatuts com a competència pròpia.


Mentre la Presidència fa públic a la premsa l’augment de zones verdes de les que gaudeix la ciutat de Barcelona, som testimonis i víctimes del seu progressiu deterior, per la manca de personal que s’ocupi del adequat manteniment, fet que provoca que periòdicament, s’hagi d’invertir grans quantitats de diners públics, - a benefici d’empreses privades -, per posar a punt els espais dels que gaudeixen els ciutadans. Amb aquestes polítiques de manteniment sota mínims, Parcs i Jardins ha deixat de ser el referent professional que va a ser algun dia, i conseqüentment, la ciutat de Barcelona no destaca precisament per la qualitat de manteniment dels seus jardins. Curiosament, quan van tornar els ajuntaments democràtics, es va fer una aposta clara per municipalitzar el servei, absorbir les contractes i augmentar la plantilla, i 32 anys després, les mateixes opcions polítiques opten a tot el contrari.


Per tot el que hem exposat anteriorment, i davant la imposició i la manca de respecte mostrada a l’incomplir el nostre conveni, que ha comportat l’acomiadament de dues persones i 9 més en portes, fins arribar, com ja hem citat,a un total de 85 fins a l’any 2015, els demanem que facin el que estigui a les seves mans per que es rectifiquin urgentment tals incompliments, perquè les conseqüències sofertes son insostenibles per la plantilla de Parcs i Jardins, i tanmateix instem a que facin pública la seva posició respecte al model municipal de gestió directa amb personal fix propi, preferentment, o si, per contra, avalen la privatització del servei. Demanem que ens facin saber quin dels models pensen defensar a partir de les eleccions municipals del proper 22 de maig.


Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins


CCOO, CGT, UGT i USOC

dissabte, 26 de març de 2011

A la Barceloneta arribarem fins al final!

La Barceloneta està en perill. La indústria del turisme vol fondejar al nostre barri per evitar la tempesta de la crisi. El creuer de la indústria del turisme no vol pobres vivint davant del mar.

En aquest vaixell viatgen l'Helio Lozano, en Joaquim Quílez, en García Bragado, en Millet i el Montull, en
Dalmau, el Carles Martí i els seus amics del PSC i ICV, la Marta Ferrusola (CiU), l'Emilio Álvarez (PP) i tants altres. Les seves pràctiques corruptes han omplert el barri d'apartaments turístics i locals, amb llicències aconseguides gràcies a maletes plenes de diners. Perquè en la nostra quotidianitat patim la seva corrupció,

a la Barceloneta arribarem fins al final: no permetrem la impunitat d'empresaris, patrons i polítics corruptes.


El creuer de la indústria del turisme ha aixecat una onada de sensació d'inseguretat. Perquè la sensació d'inseguretat creix quan l'Ajuntament permet que a un barri popular especuladors amb noms i cognoms robin el patrimoni comú, com ara l'antiga Confraria de Pescadors (Hotel 54), l'edifici del segle XX o els terrenys de l'Hotel Vela. La sensació d'inseguretat creix quan augmenten les desigualtats socials.

A La Barceloneta arribarem fins al final: teixint xarxa construïm seguretat.

Aquesta onada d'indústria turística i mal govern ha arribat fins al solar del CEIP mediterrània.
No podem permetre que els nostres nens portin quatre anys en barracons. Diuen que no hi han diners per construir l'escola, i al mateix temps aproven un projecte de 47.000.000euros al servei de l'Hotel Vela, i estan disposats a comprar l'edifici del segle XX per 950.000 euros aquells que s'han enriquit amb l'especulació. Tots sabem que sense col·le no hi ha barri, que La Barceloneta no és un parc temàtic, estem fartes de promeses incomplides. CEIP Mediterrània ja! No hi han excuses.

30 anys de govern “d'esquerres” ens han portat a l'expulsió de veïns amb menys recursos, a la condemna a l'atur de molts veïns del barri, a l'absència d'habitatge social: on està l'habitatge de Joan de Borbó 11? Exigim la seva construcció immediata.
A la Barceloneta arribarem fins al final: cap veí fora del barri.

Probablement estem vivint els últims moments del govern del PSC i ICV. Tenim clar que si un altre guanya les
eleccions no serà per mèrits propis, sinó per lo malament que ho ha fet l'actual Ajuntament. Tenim clar també que més enllà del nom del partit, qualsevol que continuï governant d'esquenes als veïns serà un govern fracassat. A la Barceloneta hem demostrat que som un barri popular orgullós de ser-ho, on hi cabem tots, els que hi som i els que vénen, que la lluita veïnal, de totes vosaltres, nosaltres, ha estat capaç d'aturar els seus plans d'expulsions (pla dels ascensors) i no permetrem que la dreta porti a terme al barri les mateixes retallades socials que ja està aplicant a la Generalitat.

No pot ser que els pobres vivim davant del mar, però hi som aquí. Aquest és el nostre barri, un barri que continuarem defensant junts. Perquè La Barceloneta no està en venda.

Arribarem fins al final: volem decidir el nostre futur, volem un nou pla fet pels veïns i veïnes. Cap veí fora del barri i cap pla sense veïns


Arribarem fins al final, perquè no deixarem que la seva crisi ens expulsi del nostre barri.


Arribarem fins al final: lluitarem pel nostre dret a la Barceloneta, a un barri popular, on hi hagi una educació digna i en condicions pels nostres nens, CEIP Mediterrània ja! una economia local forta, prou terrasses i restaurants inaccessibles! espais per generar comunitat,

el segle XX és del barri!

Acción en el Casinet de Poble Nou

Como se había comunicado el viernes por la tarde un grupo de jardiner@s acudimos al acto convocado por el Ayuntamiento con las Asociaciones de Vecinos de Barcelona en el Casinet de Poble Nou y durante una hora se estuvo repartiendo nuestro manifiesto a los ciudadanos y hablando con diferentes representantes vecinales sobre nuestra problemática.

En el acto de protesta se coincidió con la Asamblea de Parados de Barcelona, con la Asociación de Vecinos de l’Òstia de la Barceloneta y con la Asociación de Vecinos de Can Ricart de Poble Nou

El 25 de marzo de nuevo los jardiner@s nos movilizamos

Ayer viernes día 25 de marzo de nuevo cerca de 400 jardiner@s de Barcelona, tras la realización de la Asamblea General, nos manifestemos hasta la plaza Sant Jaume donde se celebraba el último pleno municipal de este mandato y expresemos con nuestros cantos y consignas al alcalde y a los concejales que se encontraban reunidos en el Ayuntamiento que los trabajadores de Parcs i Jardins están de lucha en contra de los despidos y por sus derechos laborales.





dimecres, 23 de març de 2011

LA MOBILITZACIÓ CONTINÚA


Diumenge 27 de març


El Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins es complau a convidar a la plantilla i als components de la borsa, a la inauguració de la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L’acte tindrà lloc a les 11,30 h. de diumenge 27, a la Pl. Leonardo da Vinci, 4 i 5 (Fòrum).

Aprofitarem l’assistència de l’Alcalde per recordar-li que acomiadar no és progresista i que tenim un conveni que cal complir.

Us esperem… porteu estris musicals i roba identificativa


Vaga 10 de març 2011

ASSEMBLEA GENERAL 25 de febrer 2011

dilluns, 21 de març de 2011

Asamblea de relevista y personal de la bolsa

Día 23 de marzo a las 17 horas en el Centro de Mantenimiento de Canyelles.

Asamblea de personal relevista y de la bolsa de peones, abierta a toda la plantilla.

Orden del día:

Valoración acciones realizadas

Calendario de movilizaciones propuestas por el Comité

Otras propuestas

Varios

26 de març, manifestació a Barcelona


NO HAY CRISIS, HAY MUCHOS CHORIZOS

Polítics i sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han signat i difós fins l’avorriment el denominat pacte social, l’expressió més evident del qual és la reforma del sistema de pensions. En qualsevol cas, l’abast d’aquest pacte inclou una clara agressió a la classe treballadora i un retrocés dels nostres drets laborals i socials, que podem detallar en aquests termes:

* Suposa una nova claudicació davant les condicions imposades pel gran capital i els especuladors financers als treballadors/es.

* Manté els privilegis d’aquesta casta sindical i el seu paper a la negociació col·lectiva.

* Dóna via lliure a altres aspectes de la reforma laboral amagats sota l’impacte públic de les pensions, com la desregularització de les condicions laborals, l’acomiadament lliure i gairebé gratuït, i la precarització de la relació laboral al mateix temps que aboca a la joventut a la desocupació i a condicions de treball ínfimes i indignes

Aquest vergonyós acord entre polítics i sindicalistes professionals i verticals s’afegeix a una ofensiva generalitzada contra els drets socials del conjunt de la població que afecta a les nostres vides en molts aspectes:

* Es retallen les prestacions i els serveis públics en educació, sanitat i atenció a persones dependents i s’afavoreix als especuladors disposats a fer negoci en aquests àmbits (mútues, sanitat privada, etc).

* Es finança amb fons públics la ruïna d’un sistema bancari corrupte sense que els responsables siguin jutjats i condemnats.

* Es redueix al no-res el dret a un habitatge digne mentre es reprimeix i criminalitza qualsevol proposta alternativa al problema i s’aprofundeix en l’especulació urbanística desallotjant a la gent dels seus barris i trencant qualsevol teixit social que no es presti a la mateixa.

* Es limita a la mínima o cap expressió la participació dels ciutadans en la presa de decisions sobre qüestions que els afecten directament.

Creiem que aquestes i moltes altres agressions que venim patint en els últims temps fan més necessària que mai la mobilització conjunta de l’anarcosindicalisme i el sindicalisme alternatiu al costat dels col·lectius i els moviments socials, cap a una VAGA GENERAL ESTATAL.

Per tot això els sindicats CGT-Barcelona, CNT-Catalunya, Solidaritat Obrera i COS, comitès, assemblees i grups socials de barri i els col·lectius socials fem una crida al conjunt de la ciutadania i als treballadors/es a participar en la manifestació convocada per al proper 26 de març de 2011 a Barcelona sota el lema “NO AL PACTE SOCIAL, NI POLÍTICS VIVIDORS, NI CCOO, NI UGT!!”

No al pacte social, no a la reforma laboral, no al “pensionazo”.

Ja n’hi ha prou!! de polítics corruptes i sindicats venuts com CCOO i UGT, signants d’aquest pacte social.

NO AL PACTE SOCIAL!!

NI POLÍTICS VIVIDORS, NI CCOO, NI UGT!!

diumenge, 20 de març de 2011

Calendario de movilizaciones semana del 21 al 25 de marzo


Martes 22 de marzo

· Asistencia a las 9’30 horas de representantes del Comité de Empresa al primer debate electoral de los candidatos Sr. Jordi Hereu (PSC) y Sr. Xavier Trias (CIU), organizado por la Vanguardia y RAC 1, y que tendrá lugar en el auditorio de la Pedrera.

Miércoles 23 de marzo

· Asamblea de afectados, personal relevista y de la bolsa de peones, abierta a toda la plantilla. A las 17 horas en el Centro de Mantenimiento de Canyelles.

Viernes 25 de marzo

· Asamblea General de 13 a 15 horas coincidiendo con el pleno Municipal.

· Asistencia al acto convocado por el Ayuntament “BARCELONA´73: diàleg pel futur dels barris donde están convocadas las diferentes asociaciones de vecinos y vecinas de Barcelona, que se celebrará en el Casino de la Aliança del Poble Nou a las 18h. y que está anunciada la participación del Alcalde.

divendres, 18 de març de 2011

Jardiners en lluita

Des del col·lectiu de treballadors públics de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, volem denunciar que s'estan prenent mesures arbitràries en matèria de contractació a la nostra empresa, seguint les actuals polítiques de retallades socials, en contra del conveni vigent. El que està tenint lloc no és només una qüestió puntual i aïllada sinó una conseqüència més de les polítiques contra els treballadors de tots els sectors i, per tant, contra tota la ciutadania. A Parcs i Jardins estem lluitant contra aquests abusos, unint-nos a la resta de manifestacions del clamor popular per una societat més justa.

Barcelona

TERESA PUEYO, DAVID FERRER I 166 SIGNATURES MÉS

Publicat en el diari Avui i El Punt

dimecres, 16 de març de 2011

Parc del Laberint d'Horta (40 anys)


El proper divendres 18 de març farà 40 anys que l'Ajuntament va obrir al públic els Jardins del Laberint d'Horta. Amb motiu d'aquest aniversari la CGT de Parcs i Jardins de Barcelona volem denunciar la deixadesa municipal vers la conservació integral del patrimoni arquitectònic, històric i artístic d'aquest conjunt monumental.


A l’hora denunciem que un dels jardins que conformen el conjunt del Parc, el Jardí Eclèctic conegut mes com Jardí Domèstic, porta 40 anys tancat al públic, els seus majestuosos arbres monumentals, catalogats no poden ser admirats per els visitants, la ciutadania que tot i pagar entrada, constata la privacitat d'aquest magnífic jardí. I el que es pitjor la total deixadesa vers la conservació integral d'aquest inigualable patrimoni.


Secció Sindical de la CGT a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona


Més informació:


Pel gaudi ciutadà del jardí Eclèctic, del Laberintd'Horta !!!


Manifest SOS Laberint d’Horta


Presentació del llibre de Ferran Aisa "Poetes en temps de Revolta"


El dijous 17 de març, a les 19:15 h, la Secretaria de Formació de la FL de CGT Barcelona organitza un acte de presentació del llibre de Ferran Aisa "Poetes en temps de Revolta", que tindrà lloc al local de Via Laietana 18, 9è, de Barcelona.

IMPLICA'T, S'ACTIU

dimarts, 15 de març de 2011

ASSEMBLEA, DIJOUS 17 DE MARÇ a les 17’30h

ASSEMBLEA DIJOUS 17 DE MARÇ a les 17’30h

Lloc: Via Layetana, 18 planta 9

Per la present quedeu convocats a l’Assemblea de CGT de Parcs i Jardins que realitzarem el dijous dia 17 de març a les 17:30 hores: tots i totes els companys/nyes que esteu en la bolsa de treball, tots i totes que teniu un contracte de relleu i tota la plantilla que estigui disposada a implicar-se en la defensa de els nostres drets


Ordre del Dia:


1.- Valoració mobilitzacions.


2.- Propostes de noves mobilitzacions i implicació plantilla


3.- Varis.



Secció Sindical de CGT a Parcs i Jardins