dilluns, 21 de novembre del 2011

25-N 2011: Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata


Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifós: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles: fills/es, germans/es, amics/gues … Segurament, quan estiguis llegint això, hi hagi alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.

La nostra societat educa en la diferència sexual i l’objectiu d’aquesta educació és formar dones que se sentin inferiors, subordinades, servidores dels homes. De res serveix que les institucions, després, intentin rentar-se la cara fent lleis d’igualtat.

La Llei d’Igualtat també és usada sense cap pudor i segons convingui a les empreses. Els llocs superiors segueixen sent ocupats majoritàriament per homes i els inferiors, tant en condicions laborals com de qualificació, segueixen estant coberts majoritàriament per dones, De vegades s’utilitzen els Plans d’igualtat per a contractar més homes en aquests llocs on ells són minoria oblidant la resta on les excepcions som nosaltres.

La idea de l’amor romàntic, amb els contes clàssics en què apareix la nena o la princesa desprotegida esperant el príncep blau que li solucioni la vida, segueix sent un poderós element simbòlic que perpètua la violència contra les dones. Aquest model de comportament arrossega conseqüències doloroses: els homes han de protegir, ser forts i autosuficients, mentre que les seves companyes han de ser fràgils i necessitades d’ajuda. Quan això es trenca, és molt difícil assumir els nous papers.

Des de CGT pensem que la violència masclista està generada pel patriarcat i el capitalisme, dues xacres unides que es complementen i ens sotmeten, sent els assassinats de dones l’expressió de la manca d’arguments quan no hi ha raons per seguir mantenint la supremacia masculina.

Exigim que l’educació sigui igualitària, amb el compromís d’homes i dones en la pràctica diària de treballar per un món en igualtat en tots els àmbits i responsabilitats …

Volem que la disposició a eliminar aquesta xacra social tan estesa en els dies simbòlics passi a ser l’ànim que inspiri la lluita quotidiana de tots i totes.

Volem igualtat d’oportunitats per desenvolupar-nos en llibertat, tots els dies i en tots els sectors de la societat, començant per l’educació i el treball.

Volem viure sense opressió.

Volem triar lliurement el que ens sembli millor per a nosaltres mateixes.

SENSE VIOLÈNCIA, SENSE MASCLISME, EN IGUALTAT.

Secretaria de la Dona

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Novembre 2011