dissabte, 17 d’agost del 2013

Cistella de la compra: les patates pugen un 37%, l’oli un 24% i la fruita un 22% el darrer any

Alguns dels aliments bàsics en la dieta com les patates, els olis i la fruita fresca han registrat un increment dels seus preus en l’últim any molt superior a la mitjana, una pujada que en el cas de la patata i els seus preparats ha sobrepassat el 37%.

Els olis i els greixos eren al juliol un 23,9% més cars que en un any abans, mentre que el preu de la fruita fresca es va incrementar el 22,2%, d’acord amb les últimes dades de preus de consum de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostren que la taxa d’inflació en aquests mateixos dotze mesos va ser del 1,8%.

La següent pujada interanual va ser la de la fruita en conserva i els fruits secs, que es van encarir un 4,4%, una xifra molt menys que les anteriors, però més del doble de la taxa d’inflació.

Li segueixen els preparats de llegums i hortalisses amb una alça del 4,2% ia continuació els crustacis, mol · luscs i preparats de peix (3,6%), mentre que el peix fresc i el congelat va baixar el 0,7%.

L’encariment és similar en el cas de la carn de porcí (3,1%) i la llet (3,1%), si bé els productes lactis es van abaratir un 2,3%. Menor ha estat l’augment de preu de les carns d’oví (1,7%) i boví (0,4%).

El pa va pujar el 0,8% i els cereals, el 1,9%, mentre que els ous van baixar el 1,7%. Begudes alcohòliques i tabac van pujar el 3,2% i el 7,1%, respectivament.

SIMFONIA FÚNEBRE PER A LA CLASSE TREBALLADORA

En ple estiu, amb total traïdoria, el Govern, la Patronal, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, estan orquestrant una simfonia d’ordres, decrets, propostes, estratègies... que, camuflats entre molt soroll mediàtic, sona de forma harmònica a mort i defunció dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els col·lectius socials més empobrits.

Les últimes dades de la EPA i de l’INEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupació indefinida i crear ocupació precària, a temps parcial, i sense drets.

Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrària, discrecional, que pretén convertir el dret a una pensió pública digna en un negoci.

El cas Bárcenas representa la degradació del sistema democràtic representatiu i comença a ser digerit per l’opinió pública, per a això, està bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar.

Mentrestant, el FMI, la UE i la pròpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perquè tornem a l’esclavitud, a treballar pel menjar.

Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en l’últim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina l’ajustament de la soga que està asfixiant a les i els treballadors.

En aquest sentit, dissabte passat 3 d’agost el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matèria de contractació a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball.

D’aquesta manera, a partir de l’aplicació del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotització exigits per a tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, d’aquesta manera, aquest tipus de contractació, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractació a temps complet.

A part d’aquesta mesura, com diem obligada, s’estableix la suspensió del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que s’absentin del país per un període superior a 15 dies.

Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTEs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits d’aportació de documents per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociació més controlat, on s’estableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades.

Aquests canvis són una reacció del govern a les sentències judicials que han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments col·lectius per incompliments negociadors i suposen l’enèsima facilitació de l’acomiadament, fent, una vegada més, que la destrucció de llocs de treball sigui una mesura cada vegada més assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la crisi-estafa.

Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilització sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer d’una forma continuada, un canvi de rumb en la política econòmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intèrprets per a una nova simfonia.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

dimarts, 13 d’agost del 2013

Per què la baixada de salaris és un desastre

Aquest article indica que la baixada de salaris que està promovent el Fons Monetari Internacional, així com la Comissió Europea, aguditzarà encara més la recessió de l’economia espanyola.

Hi ha avui una allau ideològica liderada per la Troica (el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea (i molt en particular el seu vicepresident d’Afers Econòmics i Monetaris i de l’Euro Olli Rehn) i el Banc Central Europeu) encaminada a pressionar el govern Rajoy a portar a terme polítiques destinades a reduir els salaris, mesures que el govern Rajoy ha anat imposant (a través de la seva reforma laboral) sense cap inhibició, presentant les propostes de la Troica com a mostra del consens que hi ha a la comunitat internacional sobre la necessitat de dur a terme aquestes mesures per sortir de la crisi.

L’evidència aclaparadora existent mostra, però, que aquestes mesures han estat tenint un impacte molt negatiu en l’exercici econòmic, de no solament l´Estat Espanyol, sinó dels països de l’eurozona. En realitat, el descens de la massa salarial ha estat una de les causes més importants de la crisi econòmica i també financera. Vegem les dades.

Les polítiques neoliberals, iniciades pel president Reagan i Margaret Thatcher i generalitzades en la majoria de països de l’eurozona i als EUA, van tenir com a conseqüència la disminució molt marcada de la participació de les rendes del treball en el PIB amb el consegüent augment de la de les rendes del capital. Les dades parlen per si mateixes. Segons la taula 32 de l’Statistical Annex de la Comissió Europea ECFIN, les rendes del treball van passar de representar el 72,8% del PIB (en termes de compensació per empleat) com a mitjana dels països que més tard serien la UE-15 en els anys setanta (Espanya el percentatge era el 72,4%) al 66,5% l’any 2012 (a Espanya va baixar al 58,4%, un dels percentatges més baixos d’aquest grup de països).

Aquest descens tan marcat va crear un enorme problema d’escassetat de demanda privada que no va causar el descens del PIB a causa de dos fets. Un va ser el gran augment de la despesa pública a Alemanya, resultat de la reunificació alemanya i expansió de la inversió pública per tal de facilitar la integració de l’Est d’Alemanya a l’Estat federal alemany. Aquesta expansió va ser responsable que l’estat alemany passés d’estar en superàvit el 1989 (0,1% del PIB) a un dèficit del 3,4% del PIB el 1996. L’expansió de l’economia alemanya va estimular a tota l’economia europea, per la seva centralitat en aquesta última.

L’altra causa que la disminució salarial no es reflectís en una recessió (causada pel descens de la demanda) va ser el gran endeutament, facilitat per l’existència del crèdit accessible a uns interessos més baixos, resultat de l’establiment de l’euro.

L’enorme creixement de l’endeutament es va deure, en gran part, al descens dels salaris i de la capacitat adquisitiva de la població. Aquest endeutament va retardar l’aparició de la recessió però no va poder evitar un alentiment de la demanda, que explica la reducció de la rendibilitat en l’economia productiva i consegüent flux d’inversió cap a l’economia especulativa, causa de les successives bombolles, incloent, a Espanya, la immobiliària. El trencament d’aquesta bombolla va crear la crisi financera.

Veiem, doncs, com la reducció salarial a Espanya ha estat una causa principal de l’endeutament de la població i del problema de l’escassetat de la demanda, causa de l’estancament de l’economia productiva i de la crisi econòmica. D’altra banda, el creixement tan accentuat de les rendes del capital a costa de les rendes del treball (avui, per primera vegada en la democràcia espanyola, representen un percentatge menor que les rendes del capital) és causa i conseqüència d’un comportament especulatiu que ha creat la crisi financera.

Tota l’evidència assenyala que la reducció dels salaris, juntament amb la reducció de la despesa pública, està portant a l’economia que afecta la majoria de la ciutadania al desastre. L’evidència científica que mostra aquesta realitat és enorme. El fet que es continuï en aquesta direcció és a causa que els polítics que estan imposant aquestes polítiques i els grups acadèmics que les promouen, com Fedea, són agents i estan al servei dels grups financers i econòmics que els financen (per expansió de aquests arguments, veure el meu article " Capital-Treball: l’origen de la crisi actual "al meu blog www.vnavarro.org ).

VICENÇ NAVARRO

dimarts, 6 d’agost del 2013

COMUNICAT DE VALORACIÓ DEL TANCAMENT DEL PARK GÜELL

De parc públic a parc temàtic i museu obert: A partir del 25 d’octubre, el Park Güell com mai s’ha vist. Amb aquesta afirmació es presenta la nova web del Park Güell i és certa: al Park Güell, per primera vegada, la zona monumental tindrà un accés regulat. Segons l’Ajuntament de Barcelona serà un “Museu obert”, un eufemisme perfecte per encobrir la privatització d’un Parc Públic.

a) Participació veïnal? La situació actual és el resultat d’un fals procés participatiu on les reunions de Taula de Treball únicament han servit de canal d’informació de l’Ajuntament cap a les entitats que hi “participaven”. No s’han presentat estudis de viabilitat econòmica, pressupostos ni destins dels beneficis recaptats amb les entrades (fins a 27.696.000 euros anuals aproximats), i quan s’han demanat ens hem trobat amb un “no us ho vull donar”. L’Ajuntament afirma que el projecte és consensuat amb els veïns i entitats, però més d’una quarantena d’entitats i de 70.000 firmes adherides a la Plataforma confirmen la falsedat d’això. A més, en diferents ocasions s’ha vetat l’entrada d’algunes entitats en aquestes reunions de treball.

b) Protecció del patrimoni? Durant molts anys, diferents intervencions al parc no han fet més que destrossar-lo tan a nivell artístic com de la fauna i la flora que hi habiten. L’asfalt de diverses parts del parc i la instal·lació de tanques han trencat el compromís amb la natura de l’obra de Gaudí i el fraccionament del parc que l’Ajuntament planteja amb el pla de regulació contradiu el concepte global de l’obra del Park Güell que s’entén com un tot. Tot el parc és patrimoni, no només una zona. En concret, denunciem la desaparició de 16 esferes de pedra, el trencament de moltes altres que formaven un conjunt de 150 representant un rosari i reparacions maldestres que desfiguren la imatge de parets i columnes del parc. El Parc Guell s’ha degradat no tant pel turisme, sinó per un mal manteniment d’aquest. La plataforma ho ha denunciat a la UNESCO amb cas omís.

c) Regulació de fluxes? De les 1.200 persones per hora que entren en hora punta, encara ho podran fer 900. A més, la regulació no impedirà que el turista que no tingui entrada pugui visitar el 90% del parc que seguirà gratuït i per tant la massificació seguirà present. Amb aquesta mesura es  consolida el parc com a parc turístic, i un exemple d’això és la web creada per l’Ajuntament encaminada clarament a la promoció turística del parc. Qui pot creure que el fet de pagar reduirà el turisme? I les cues que es generaran en les taquilles i accessos esperant el seu torn de visita? L’Ajuntament crea la Barcelona Aparador, les ciutadanes en paguem les conseqüències.

d) Sense discriminació? Si bé qualsevol persona del món podrà inscriure’s al registre ciutadà “Gaudir + BCN” i accedir gratuïtament al parc, no és una discriminació que hagi de presentar-se presencialment a una oficina del centre de Barcelona? No és una discriminació haver de plantejar amb 7 dies d’antelació la visita a un parc públic tal com qui planteja unes vacances? A més, l’accés queda subjecte a que quedin places lliures dins de les 100 destinades. És això un accés lliure i anònim a l’espai públic?

La Plataforma Defensem el Park Güell es manté ferma en el seu posicionament per un Park Güell públic i gratuït per a totes convençudes que les mesures proposades per l’Ajuntament no garanteixen la conservació i protecció del patrimoni del Park ni el millor gaudi de l’espai per part dels veïns. Tampoc significa, com afirma l’Ajuntament, la recuperació de l’espai per la ciutat, sinó la pèrdua de la lliure circulació per un parc públic i la consolidació del parc públic com a parc temàtic.

Amb l’objectiu de donar a conèixer de ben a prop la problemàtica que envolta el Park i la seva regulació, la Plataforma ha participat en la creació d’un documental que serà presentat el dia 20 d’agost en el marc de les Festes de la Vila de Gràcia, a Plaça del Respall, i pel qual s’ha obert un compte de finançament a Goteo. Aquest documental serà una gota més en la lluita de la Plataforma que el mateix dia anunciarà mobilitzacions en contra del pla de l’Ajuntament.

Ajuda’ns a finançar aquest documental.

Plataforma Defensem el Park Güell

24 de Juliol de 2013



Col·labora amb el documental: http://goteo.org/project/el-dret-a-gaudi-r

Video: Lección magistral sobre pensiones por Vicenç Navarro

Charla en la presentación del libro "Lo que debes saber para que no te roben la pensión" de Vicenç Navarro y Juan Torres en Sevilla 27 de junio de 2013.


Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta


Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol "per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social", amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores "tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.