Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren
La lluita de la CGT de Catalunya busca la construcció d’un futur
individual i col·lectiu en llibertat i igualtat. Això implica la nostra
autogestió quotidiana com a treballadors i treballadores i la nostra
autodeterminació també com a poble. I això és aplicable als i les
catalanes i a la resta de pobles del món.
Partint d’aquesta premissa, la proclamació d’un nou govern a
Catalunya no ens genera cap satisfacció, sinó tot el contrari. En primer
lloc, perquè és un govern que pivota entorn el principal partit de la
burgesia catalana, Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que
mai no ha dubtat a l’hora de promoure o recolzar mesures contra la gran
majoria de la població: reformes laborals, llei de desnonaments exprés,
augment taxes universitàries, privatitzacions, retallades, etc. En segon
lloc perquè desconfiem que CDC i la burgesia vulguin promoure un procés
real d’autodeterminació dels i les catalanes. Al cap i a la fi,
representen els interessos de classe dominant de les 400 famílies més
poderoses del país. Tenim la sospita que la política catalana des de fa
anys gira entorn l’escenificació i el tacticisme polític, sense afrontar
els problemes socials reals i les desigualtats creixents. I
l’argumentació que hi ha darrera de l’acord que ha facilitat la
investidura del nou president reforça aquesta impressió.
Un dels principals perills d’una política interclassista és la
moderació conscient o inconscient de l’expressió del conflicte social
als carrers i als centres de treball. Des de la CGT de Catalunya alertem
d’aquesta greu possibilitat en la lluita pels drets de la classe
treballadora. Mentre el capitalisme segueix agredint-nos, seria un
terrible error perdre el focus de la lluita social, emmirallades pel dia
a dia de l’agenda política institucional o per manipuladores crides a
l’estabilitat i la pau social.
Quina estabilitat seria aquesta? La dels centenars de milers de
treballadores que patim la precarietat? La dels explotats, la dels
aturats? Quina pau social? La de la rendició unilateral en l’autodefensa
de la classe treballadora?
El camí està a les assemblees als centres de treball i als barris, a
les ocupacions de botigues de Movistar, a l’enfrontament amb la política
sanitària de l’ICAM, a les vagues, les manifestacions, les campanyes de
solidaritat, etc. En l’organització col·lectiva, a nivell sindical i a
nivell de moviment socials. Malauradament, ja estem acostumats a patir
governs burgesos. El nostre pas ens l’hem de marcar nosaltres, i no pas
cap govern, ni cap institució, ni la burgesia, ni els seus mitjans de
comunicació domesticats.
Si hem de repensar i valorar alguna cosa és, de fet, com incrementar
des de cadascun dels espais on ens trobem la confrontació directa amb el
poder. El poder econòmic i els poders que li fan costat, entre ells el
polític.
Per aquesta raó, passats els dies immediats a la proclamació del nou
president de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament, des de
la CGT de Catalunya fem una crida a enfortir les lluites. I ens adrecem
especialment als moviments populars instant-los a mantenir la plena
autonomia ideològica, d’anàlisi i de lluita. La CGT ens comprometem a
seguir estant allà on hem estat sempre i, en la mesura que siguem
capaços de fer-ho, a construir espais de lluita més efectius de
confrontació amb l’Estat i amb el Capital. I, evidentment, en la defensa
de la nostra plena autodeterminació, també com a poble. En aquesta
lluita ens hi hem de trobar tothom que anhelem la revolució social i la
llibertat.
Barcelona, a 12 de gener del 2016
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada