Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

El deteriorament del Parc de l'Espanya Industrial

Editorial del Periódico sobre el Parc de l’Espanya Industrial del dijous 28 d'agost

El parc de l'Espanya Industrial, al districte de Sants-Montjuïc, viu un deteriorament que no es pot justificar, tal com es pretén, en el fet que era una de les instal.lacions a sacrificar durant una temporada per la prioritat de l'arribada de l'AVE a Barcelona. En pocs mesos s'ha comprovat que era una excusa per amagar la falta d'atenció prestada per les administracions a un espai recuperat a principis dels anys 80 i que va gaudir de glòria efímera amb motiu dels Jocs del 92. És un nou exemple dels dubtes de l'Ajuntament de Barcelona en la gestió de grans espais públics, guanyats meritòriament a l'especulació. Un cas molt semblant al deteriorament de l'estació d'autobusos de línia pròxima a l'estació de Sants. La seva degradació ha estat denunciada reiteradament durant els últims mesos pels veïns. En aquest cas, la resposta municipal ha estat, fins ara, que s'ha de tenir paciència, perquè la terminal serà reconstruïda i soterrada d'aquí a tres anys. I mentrestant, ¿què?

És la mateixa pregunta que es pot formular en relació amb els plans municipals per al parc de l'Espanya Industrial. S'ha anunciat un pla de recuperació que començarà a dibuixar-se a finals d'any. Un intent lloable però insuficient, perquè no contempla, com ha estat la norma en tants casos similars, què es farà per aturar el deteriorament actual fins que se n'iniciï la remodelació. L'ajuntament, després de comunicar el calendari previst, no ha concretat què farà fins a tornar l'espai públic al gaudi dels ciutadans. De passada, no estaria malament que aprofités l'ocasió per corregir l'excés d'esteticisme amb què es va concebre el parc ara fa 20 anys.

Article i vídeo sobre el Parc de l'Espanya Industrial

Arbres de Barcelona

Només un accident

Escrit del Colectivo Malatextos a propòsit del accident d’un avió de la companyia Spanair a l’aeroport de Madrid el 20 d’agost en el que han mort més de 150 persones

Accident: casualitat, eventualitat; succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany. Si la casualitat és el que se surt de les estadístiques, vivim en una societat capaç de tornar-la a tancar en elles, en la previsió. Per cada milió de desplaçaments correspon un nombre fix de morts sobre el qual anar treballant: en el tràfic vial aquest nombre depèn de l’estat de les carreteres i del parc automobilístic, la regulació del tràfic, etc.

La casualitat només influeix, i també relativament, en el repartiment. Passa una cosa similar en els accidents aeris?

Les d’aviació estan tan sotmeses a la dinàmica feroç de la competitivitat com qualsevol altra empresa. En funció del benefici es mengen entre elles, desapareixent unes i apareixent altres. És un procés en el qual s’aconsegueix l’increment reiterat del benefici a costa de externalitzacions i de la degradació reiterada de les condicions de treball.

Es degrada, també en aquest procés, la seguretat dels vols?

Previsiblement. Més, quan el manteniment dels aparells s’encarrega a tercers, que, al seu torn, poden encarregar-la a uns segons tercers.

Encara que es pretengués, que no és segur que s’intenti quan els diners estan pel mig, en el món de la pressa i de la mobilitat, el control no pot arribar al que la nostra voracitat demanda. No hi ha temps que perdre, encara que la pressa obri la porta a la casualitat, encara que la faci previsible.

El temps que era or, avui és diners. Així, Barajas mal barrejades com la de Madrid, incrementen les possibilitats de rebre la pitjor mà.

En vol charter o en pastera, amb adhesió fervorosa o violentament empesos, aquesta voràgine a la qual ens dirigeixen és a la que ens sumim. Naturalment no és el mateix, és radicalment distint i àdhuc l’oposat, encara que de vegades els resultats els equiparin.

També el tractament mediàtic és distint: aquests altres despareixen ràpidament dels mitjans sense que escoltem els seus testimoniatges ni saber del dolor dels seus entorns familiars. Dels primers ens donen informació fins a la sacietat, apel·lant als elements més sensibles de manera que causin commoció fins a Pequín o a la Zarzuela. Commoció falsa, que res qüestiona. Falsa informació per més que reiterativa, que ens oculta les causes, les responsabilitats i la necessitat de canviar els nostres estils de vida.

Colectivo Malatextos

Els cucs de la gespa

Com cada estiu, ja ha arribat la plaga més temuda per les gespes: els cucs!

Sobretot a les comarques costaneres del nostre país, amb la humitat i la calor que fa aquests dies, arriben els cucs de la gespa.

És una plaga que es caracteritza per envair els espais de gespa dels jardins més ben cuidats i que en més bon estat es troben.

Els cucs no es veuen, ja que ataquen les arrels de la gespa i se les mengen. quan en percebem la seva presència cal actuar amb rapidesa, perquè és una plaga que en pocs dies pot deixar la gespa en tan mal estat que fins i tot sigui irrecuperable. Per altra banda, si s'actua en rapidesa és molt fàcil de combatre i la gespa és manté en perfecte estat.

Un dels símptomes més inequívocs és la presència de gran nombre d'avelles i d'ocells al jardí. Són un bon indicador que en el subsol hi ha cucs, encara que a simple vista no els veiem. Podem fer un forat poc profund a la gespa i si veiem algun cuc com els de la foto, és segur que el jardí està infectat.

En el cas que no haguem observat res estrany al jardí però veiem que en pocs dies la gespa agafa un to groc o marronós, que cada cop es veu més pobre, i que aquests símptomes són hamoganis a tota la superfície de gespa, també podem concloure que pateix un atac de cucs.

Cal doncs actuar ràpidament amb insecticida del sòl. Són productes d'aplicació molt senzilla, que cal escampar per la superfície de gespa fent passades caminant i intentant no deixar-se cap racó sense producte.

Si el jardí estava molt infectat, en poca estona veurem que els cucs surten a la superfície, i si l'atac és greu veurem que fa una reacció curiosa, sembla que la gespa bulli i és simplement l'aflorament que fan els cucs a la sufercíe abans de morir.

Extret de L'alzinar

Podeu trobar més informació d'aquesta plaga de la gespa i d'altres en aquest link

Campanya Starbucks: Aquí, com als EUA, no respecta els drets dels treballadors

Starbucks és un dels principals proveïdors i torradores de cafè del món, disposant de més de 13.000 establiments a 35 països. Malgrat la seva imatge de marca compromesa amb el comerç just i la preservació del medi ambient, la cadena de cafeteries dificulta les llibertats sindicals a les seves botigues i abusa dels productors de cafè.
En l’Estat espanyol hi ha uns 43 d’ells. Amb aquesta Campanya es vol donar a conèixer la cara menys amable d’aquesta cadena de cafeteries, ja que darrera existeixen uns interessos econòmics que humilien tant les persones que produeixen el cafè com les que treballen als seus establiments. La situació dels treballadors "no es diferencia de la d’altres franquícies per l’estil: temporalitat, una indefensió laboral enorme i moltes dificultats per sindicalizar-se".
En el laboral, aquesta cadena s’està donant a conèixer per una política repressiva al terreny de les llibertats sindicals. Des de 2004, membres del sindicat IWW (Industrial Workers of the World - Treballadors Industrials del Món) estan realitzant campanyes per defensar els drets dels/as treballadors/as. Les seves reivindicacions són bàsiques: demanen salari digne, horaris estables i assegurança mèdica. La resposta de Starbucks ha estat la intimidació per impedir que aquests s’afiliïn a IWW, arribant a l’extrem d’acomiadar diversos companys. Després d’haver arribat a un acord sobre al•legacions laborals en contra seva, Starbucks Coffee CO. torna a ser objecte d’una queixa davant de la Junta Nacional de Relacions de Treball (NLRB) per l’acomiadament de Daniel Gross i Joe Agins, activistes del Sindicat de Treballadors de Starbucks (SWU, part d’IWW). El 12 de juny de 2007, en la Junta Laboral de Manhattan, s’obre un altre procés contra Starbucks per incompliments de drets laborals a quatre cafeteries, que afecta a més de deu companys i companyes.
Starbucks i les protestes pel cafè etíop: Durant anys, Starbucks ha ofert els cafès Sidamo, Yirgacheffe i Harar, els millors cafès etíops i dels ingressos dels quals els camperols amb prou feines obtenen una quantitat minúscula. Per pal•liar-lo, el Govern d’Etiòpia va llançar un projecte amb què aconseguir la propietat legal de les denominacions de qualitat, la qual cosa podria suposar una millora per als agricultors. Però Starbucks va elevar una protesta perquè la sol•licitud del país africà no fos acceptada per l’oficina de patents dels Estats Units. Després de mesos de protestes, Starbucks i el Govern etíop arribaven a un principi d’acord. Algunes Organitzacions No Governamentals (ONGs) s’han felicitat. D’altres assenyalen que Starbucks només ha reconegut "que el cafè etíop és cafè etíop", però continua instrumentalitzant el comerç just com a màrqueting per rentar la seva imatge.

Especula chiki chiki!

Crida del Comitè d’Empresa de TMB -autobusos- contra la directiva europea de les 65 hores

DAVANT LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES LA COMISSIÓ PERMANENT DEL COMITÈ D’EMPRESA DE TRANSPORS DE BARCELONA -TMB MANIFESTA:

El passat 9 de juny, sense cap vot en contra, els ministres de treball de la Unió Europea van aprovar una proposta de modificació dels temps de treball. Aquesta proposta és un brutal atropellament a drets laborals aconseguits a través de moltíssims anys de lluita del moviment obrer.

Autoritza les jornades setmanals de 60 hores (65 h. en casos com treballadors de la sanitat o bombers, en els quals els descansos en guàrdia deixen de ser considerats temps de treball)
Com el límit de 60 hores és, a més un terme mitjà trimestral, les jornades podrien perllongar-se fins a les 78 hores setmanals.
Aquestes mesures s’aplicaran mitjançant acords individuals, treballador - empresa, al marge dels convenis col·lectius i les representacions sindicals atacant una de les nostres majors conquestes: la negociació col·lectiva.

L’acord treballador - empresa ens col·loca en la miserable ficció de considerar en igualtat de condicions a ambdós, com si el treballador individualment pogués triar no acceptar l’augment de la jornada laboral que li imposi l’empresari.

Després d’una llarga lluita del moviment obrer internacional, en 1919 la OIT va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores setmanals que regeix fins a avui. Amb aquesta directiva ens volen fer retrocedir més d’un segle, imposant-nos jornades legals de 10 o 12 hores diàries.

Davant aquest atac els caps dels grans sindicats europeus s’han limitat a fer crítiques verbals, però no és amb paraules com pararem aquesta directiva que atempta contra drets fonamentals dels treballadors. Per això, els treballadors de TB-TMB (Autobusos de Barcelona), fem una crida al conjunt dels treballadors, a les seves organitzacions i a la societat per a confluir en la lluita i la mobilització contra aquesta directiva.

Al mateix temps, exigim als eurodiputats que rebutgin tallantment i sense ambigüitats aquesta directiva en el Parlament Europeu i que el govern espanyol s’expressi en contra amb tota claredat i cridi al seu rebuig en tota Europa.

Comissió Permanent del Comitè d’Empresa de TMB -autobusos-

El impago de la “Prima de toxicidad, penosidad y peligrosidad” a las brigadas de Riego una NUEVA CACICADA de Recursos Humanos

Desde el pasado mes de mayo la dirección del Institut Municipal de Parcs i Jardins unilateralmente ha dejado de abonar o ha abonado inadecuadamente la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” a los componentes de las brigadas de Riego que anteriormente la venían cobrando por el cumplimiento de las funciones propias de su puesto de trabajo

Ante las quejas recibidas de los trabajadores/as, miembros de estas brigadas, los delegados de forma oral ha pedido explicaciones y posteriormente ante la falta de información el Comité de Empresa ha trasladando el tema a la Comisión de Seguimiento del Convenio para que la dirección del Institut diera las explicaciones del porqué se había dejado de abonar dicha prima a las mencionadas brigadas de Riego.

En la reunión de la Comisión de Seguimiento de Convenio de 30 de julio la dirección del Institut dijo desconocer los motivos y que tras las oportunas averiguaciones nos informaran de las razones del impago de la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad”

Ante la falta de respuesta por parte de la dirección del Institut desde la Secretaria del Comité de Empresa en escrito del 5 de agosto del 2008 se vuelve a solicitar la información y con fecha de 8 de agosto se recibe un escrito de la Cap d’Àrea de RRLL en donde se comunica que se nos informará en la próxima reunión de la Comisión de Seguimiento del mes de Septiembre

Como podemos ver, la actuación de la dirección del Institut con el incumplimiento en el abono de la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” representa una actuación “caciquil” más, que varia y modifica unilateralmente la evaluación de riesgos de trabajo de las brigadas de Riego que hasta ahora venían cobrando la “Prima por toxicidad, penosidad y peligrosidad” por realizar su trabajo en las vías de circulación de los vehículos con todo el peligro y penosidad que este labor representa..

La falta de explicaciones y de información sobre la decisión adoptada (a parte de un menosprecio para la representación de los trabajadores/as, nos llegaron a decir en la Comisión de Seguimiento que desconocían los motivos e que indagarían para saberlos) representa un incumplimiento del Estatutos de los Trabajadores en matería de información a los representante de los trabajadores/as

Las perspectivas de solución tendrán que pasar por denunciarlo a los organismos legales competentes

Cunit és el primer municipi de Catalunya que redacta una ordenança per contenir l'escarabat de les palmeres

Després de dos anys i mig d'experiència amb la plaga, Catalunya intenta atacar de la manera més directa possible la plaga de l'escarabat morrut, que va començar al Maresme i que ja ha matat més de 2.000 palmeres a tot el país. Els ajuntaments són l'administració que poden actuar de manera més ràpida sobre les palmeres, i per això el departament de Sanitat Vegetal, de la conselleria d'Agricultura, demana la màxima col·laboració dels consistoris. El municipi de Cunit no només ha seguit el protocol marcat per la Generalitat, sinó que ha aprovat una ordenança per contenir la plaga del morrut. La principal mesura que marca l'ens municipal és la prohibició de podar les palmeres fora dels mesos de desembre, gener i febrer, ja que si es fa en altres mesos de l'any la ferida desprèn una olor molt forta que atreu l'insecte i provoca que aquest es propagui amb més facilitat per totes les palmeres de la zona.

Llegir article

CCOO despide a una trabajadora.

CCOO despide a una Trabajadora por denunciar la situación laboral en el sindicato. CCOO ya ha sido condenada dos veces por despedir a Berta Montoya. En agosto de 2001, CCOO despide a Berta por formar parte de la Asociación de Inmigrantes Residentes en Asturias (AIRA). El despido fue declarado nulo por violar el derecho a la libertad de asociación de Berta y CCOO fue condenada a readmitir a la trabajadora y a pagarle una indemnización por el daño moral causado. Sin dejar que se reincorporase a su trabajo, Berta fue vuelta a despedir y el nuevo despido fue también declarado nulo. Desde su reincorporación "por imperativo legal" al puesto de trabajo, 15 meses después de su primer despido, Berta ha sido sometida a un permanente acoso laboral para obligarla a abandonar su empleo. En la actualidad, la dirección de CCOO de Asturias pretende imponer un Convenio Colectivo que permita el despido "a la carta" de cualquier trabajador. Para hacer que acepten este Convenio, los dirigentes de Comisiones se niegan a actualizar los salarios de los trabajadores desde hace más de un año. El Primero de Mayo, la prensa asturiana publicó una carta de Berta en la que denunciaba la situación laboral dentro del sindicato y la contradicción entre lo que predican y lo que practican los dirigentes de CCOO. A finales de junio, CCOO despide por tercera vez a Berta y ni siquiera le paga los salarios pendientes antes del despido.

NO A LOS DESPIDOS EN CCOO.
NO A LA REPRESIÓN CONTRA LOS TRABAJADORES QUE DEFIENDEN SUS DERECHOS

BERTA READMISION

Llegir més

Promoció de la bicicleta entre els treballadors municipals

Benvolguts, benvolgudes,

En el marc del programa d'ambientalització interna de l'Ajuntament, el programa Ajuntament+Sostenible s'està impulsant, en conveni amb el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) un projecte per la promoció del a bicicleta entre els treballadors municipals. Aquest projecte representa un nou recurs per a l'acció pensat per afavorir el coneixement i la integració de la bicicleta en els desplaçaments habituals dels treballadors de l'Ajuntament de Barcelona.
Una de les accions que es contemplen en aquest projecte és convidar als departaments municipals que així ho desitgin a disposar de 2 bicicletes plegables de forma gratuïta per tal que els treballadors del departament la facin servir.
La cessió de la bicicletes inclou també: una sessió de formació pels treballadors dintre de l'horari laboral, una sortida de descoberta de rutes fàcils vulguin a desenvolupar eines i accions que facilitin la bicicleta com a transport sostenible.
Els departaments interessats hauran de presentar una "candidatura" (document adjunt) per tal que poguem valorar l'interès dels departaments i la seva idoneïtat per la seva participació en la iniciativa. El termini per presentar la vostra candidatura és el 15 de setembre i l'heu d'enviar a (mes d'agost i setembre) hbarraco@bcn.cat i (mes de juliol) a diana.gonzalez@bacc.info
Com a contraprestació a la cessió gratuïta de les bicicletes demanem un compromís al departament, que es materialitzarà en una carta de la gerència on es farà constar: l'interès de la dependència en el projecte i que s'ha fer un ús responsable de les bicicletes i el material cedit, assumint el cost de la bicicleta o materials en cas de pèrdua o robatori. Us adjuntem un model de compromís de departament que, un cop s'hagin escollit els departaments que participaran en aquesta iniciativa, s'hauran de retornar signats pel gerent del departament

QUÈ US SEMBLA LA PROPOSTA PERS TREBALLADORS/ES DE PARCS I JARDINS?
CONTESTA A LA ENQUESTA!!!!

'Arboricidis' municipals a Barcelona

Està prevista la tala dels bonics lledoners de la plaça de Joaquim Folguera de Barcelona, el gener del 2009, per ampliar la línia 9 del metro. No qüestionem l'obra pública, però sí que el traçat no s'hi adapti per respectar els arbres o, almenys, deixar terra suficient per replantar alguna cosa, després de dos anys d'obres. Com a Lesseps, ens fa por que el projecte no deixi terra per a cap arbre. Cada vegada més substitueixen les petites frondositats per més ciment sense ombra. A la Diagonal, el projecte de fer passar un tramvia innecessari i arriscat va justificar la tala de tots els plàtans i palmeres dels parterres centrals. El parc de la Ciutadella també s'enfronta a la seva destrucció a causa de la construcció d'un gran aparcament per als parlamentaris (¿no haurien d'utilitzar transport públic?). Aquest pobre parc, el més gran de Barcelona, té un historial de degradació i destrucció i segons sembla els arbres no estan ni tan sols inventariats. A diferència d'altres ciutats, Parcs i Jardins de Barcelona es dedica a talar i trasplantar (amb un 75% de fracàs en el trasplantament). Per estalviar diners, en lloc de podar els plàtans com convé, fan podes radicals cada dos anys, que exposen els arbres a infeccions, un pretext per després talar-los. ¿És que no hi ha una sola institució que intenti protegir els espais verds en època de sequera i canvi climàtic?

Isabel Núñez. Barcelona, publicat en el Periódico de Catalunya

El Darwinisme socioeconòmic

http://komikelx.blogspot.com/

Autoconvocatòria unitària contra la directiva europea de les 65 hores

Amb la finalitat d’acordar un pla d’acció unitari, ens autoconvoquem a Barcelona el 9 de setembre a les 19 h. a la Casa de la Solidaritat

La modificació de la Directiva Europea sobre el temps de treball que van aprovar els ministres de Treball de la UE i que ara ha de passar pel parlament europeu per a la seva aprovació definitiva, és un atropellament brutal contra la classe treballadora.

La nova Directiva proposada autoritza als estats membres a canviar les seves lleis per a permetre l’allargament de la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas de col·lectius com el sanitari o bombers, els descansos dels quals en les guàrdies deixen de considerar-se temps de treball). També permet fixar per llei que la jornada setmanal “normal” (la de fins a 48 hores) sigui considerada com “una mitjana anual”, de manera que el treballador estaria permanentment a la disposició de l’empresa i les hores extra o festius passarien a ser considerats com hores ordinàries.

Aquesta salvatjada la volen portar a terme, a més, mitjançant acords individuals treballador-empresa, passant per sobre dels convenis col·lectius i de la representació sindical dels treballadors, atacant una dels més importants conquestes de la classe treballadora: el seu dret a la representació i la negociació col·lectiva.

L’any 1919, la OIT va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores diàries. Ara, ens volen fer retrocedir més d’un segle, posant-nos novament en jornades “legals” de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. Amb aquesta nova Directiva ens estem jugant una reculada històrica, que hipoteca el futur de les noves generacions de treballadors.

Una agressió d’aquesta envergadura no es pot tirar enrere si ens limitem a pressions diplomàtiques als eurodiputats i a protestes testimonials. Per contra, és precisa una resposta unitària i contundent, que cal organitzar de la manera més àmplia, unitària i democràtica i que inclou exigir a la CES que converteixi les aturades d’entre 5 i 15 minuts que vol convocar el dia 7 d’octubre en una vaga general europea de 24 hores, amb grans manifestacions, per a exigir, en nom de la classe treballadora del continent, la immediata retirada de la nova Directiva.

Amb la finalitat d’acordar un pla d’acció unitari, ENS AUTOCONVOQUEM EL 9 DE SETEMBRE A LES 19 H. A LA CASA DE LA SOLIDARITAT (C/ Vistalegre nº 5, Barcelona, Metro St. Antoni)

La plaga del morrut supera la barrera de les 2.000 palmeres mortes a Catalunya

L'escarabat morrut, que s'alimenta de l'interior de les palmeres i que ja n'ha destruït més de 2.000 a Catalunya, no està ni molt menys controlat. Tot i que en els darrers mesos ha disminuït considerablement la detecció de nous exemplars afectats, des de Sanitat Vegetal s'alerta que quan arribi la tardor hi haurà un rebrot important i les xifres tornaran a créixer. L'insecte, detectat en terres catalanes el 2005, ja és present a deu comarques, la majoria de la costa. El Maresme, amb 1.393 palmeres afectades, en gairebé tots els municipis, és al capdavant de la llista, segons les darreres dades oficials.
Llegir article

Més d'un milió d'euros gastats

L'IPC real alternatiu interanual es va situar al Juny en el 9.64%

Producte de major augment interanual: Pasta Alimentosa, 26.1%

Producte de major augment en aquest mes de Juny:, Patates + 4.8% pel que fa a Maig

L'IPC real alternatiu està basats en els càlculs dels productes que són de consum habitual i en la majoria de casos bàsics i indispensables (pa, llet, electricitat, combustible...) i descartant la majoria dels quals actualment s'usen per al càlcul oficial, entre ells per exemple, el preu de les flors , operacions de cirurgia estètica o joies, que entenem no suposen una despesa ni quotidià ni necessari.

Les dades dels productes estan extrets de l'Institut Nacional d'Estadística, i per al càlcul de l'índex general s'han usat les mateixes ponderacions, de forma proporcional, que utilitza el citat institut

Juicio de la promoción interna.

Buscando todas las artimañas legales posibles el abogado Jonatan Abadia, representante del Instituto ha presentado RECURSO DE REPOSICIÓN contra la providencia del juzgado pidiendo el archivo definitivo de la demanda de promoción interna.

Las causas en las que se basa para pedir el archivo definitivo de la demanda (es decir, que no vaya a juicio), es que el Comité de Empresa no ha ampliado la demanda contra todos aquellos trabajadores que se han presentado a la promoción para el ascenso, es decir que exige que la parte actora (el Comité) envíe un escrito por correo certificado con acuses de recibo a su domicilio a cada uno de los trabajadores y trabajadoras que se presentaron a los concursos internos y como entiende que no se ha hecho así, pide el archivo definitivo: bueno, como podéis ver, una “trampa” legal más para impedir el juicio de Promoción Interna.

Ante estas trabas legales el abogado del Comité de Empresa a Impugnado el Recurso de Reposición presentado por el Institut y ha solicitado al juzgado que requiera al Institut, dado que es el que tiene los datos de los domicilio de los trabajadores/as participantes, a que sea ella quién los emplace

El turisme amenaça el parc Güell

No cal que sigui agost o cap de setmana. El col·lapse humà que pateix el parc Güell, i molt especialment la seva zona monumental, és un fenomen que ha deixat de ser puntual i que ja s'estén a pràcticament a tots els períodes estacionals. Les xifres canten. Es calcula que l'any passat aquest gran espai verd de Barcelona va rebre 4 milions de visitants, una dada que contrasta amb els poc més d'1,7 que es van comptabilitzar el 2000. La massificació, però, no és l'únic aspecte crític que pateix el parc. La falta de serveis per donar cobertura a un volum tant elevat de visites, o els problemes endèmics als accessos, són altres punts sobre els quals l'Ajuntament ha pres nota, i que s'hauran d'esmenar en el pla d'usos que, ara si, sembla que comença a prendre forma.

Llegir article

Reivindicant el garrofer

El garrofer va arribar a casa nostra de la mà dels àrabs. Actualment el paisatge de garrofers s’estén des dels Països Catalans, per tot el nord’Àfrica fins les terres de Llevant i Xipre, arribant a l’Àsia Menor.

Les seves arrels profundes converteixen el garrofer en un arbre extremadament resistent, per això s’està apostant per plantar garrofers per combatre la desertització.

Les pluges del mes de maig i juny semblen haver esborrat de la memòria col·lectiva termes tan temuts i durant mesos utilitzats com “restriccions”, “decret de sequera” o “fase d’excepcionalitat”. No hi podem fer més, tenim poca memòria. Hem passat mesos i mesos bombardejats per una allau d’informacions sobre la sequera, l’ús racional de l’aigua, els minitransvasaments, les dessaladores o els vaixelles transportadors d’aigua i ara gairebé ningú no se’n recorda. Amb unes setmanes hem passat de no poder regar jardins, omplir piscines o rentar cotxes a tenir total llibertat per a fer-ho. Fins quan?

Llegir article

Reclamació previa Cap de Colla

La dirección del Instituto reconoció, con fecha de 13 de marzo de 2008, a todos los Cap de Grup el derecho a percibir, mediante un plus de cargo superior, la diferencia retributiva entre lo que perciben y el salario correspondiente a la categoría de encargado.

La razón por la que la empresa hace este reconocimiento en dinero ( que no en categoría y nivel) es que las funciones que realiza un Cap de Grup son las propias de un encargado.

La dirección del Instituto, que actuó unilateralmente sin negociar el posible cambio de nivel y categoría, dejó de abonar, tal y como reconoce la legislación, las cantidades correspondientes al plus de cargo superior del año inmediatamente anterior al reconocimiento.

Por ello un grupo de Caps de Grup ha presentado una reclamación PREVIA DE RECONOCIMIENTO DE DERECHO para que el Instituto abone el año anterior (cantidad que se estima sobre los 525 euros).

Todos los Caps de Grup que estéis interesados en Hacer la reclamación poneros en contacto a través de:

Tfnos: 650 588 632 ( Bartolo)

618 815 010 ( Natalia)

e-mail: malesherbes.cgt@gmail.com

Males Herbes Agost 2008

Aquí teniu el Males Herbes Agost de 2008. Butlletí informatiu de lliure expressió dels treballadors/es de Parcs i Jardins de Bcn

Bona lectura!!!!

Llegir Males Herbes agots 08

Catalunya diu no als transgènics.

La ciutadania catalana no aprova els transgènics, més de 91.000 signatures s’entreguen al Parlament de Catalunya en contra dels OGM i s’espera que en els propers dies fins al proper 21 d’agost, data oficial que s’acaba la recollida, se’n recullin prop de les 100.000.

L’acte d’avui ha constat d’una breu roda de premsa a les portes del Parlament, una entrevista amb el president del Parlament, Ernest Benach, i l’entrega d’aquestes primeres 91.000 signatures. Al president se li ha fet l’entrega d’unes pinyes de panís ecològic símbol d’una planta que ha sofert la contaminació genètica i que ha demostrat la impossibilitat de la coexistència de les dues varietats (transgènica i tradicional o ecològica).

La plataforma resta a l’espera que les signatures siguin verificades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), un cop aquestes siguin verificades, cap a finals d’octubre, la proposta de llei entrarà a tràmit parlamentari amb la conseqüent presentació d’esmenes i debat de la llei que conduirà, si la plataforma impulsora hi està d’acord, al posterior debat al plenari del Parlament cap a principis de gener.

La plataforma iniciarà a partir del setembre un seguit de contactes amb els diferents grups parlamentaris per tal d’avaluar la posició de cadascun d’ells, poder aportar la informació que té la plataforma als diferents grups polítics i conèixer la posició dels diferents grups.

Recepció del president del Parlament

El president del Parlament ha rebut a 2/4 d’1 del migdia als/les representats de la plataforma a l’interior del Parlament. L’entrevista ha estat correcta i cordial, ha durat prop d’un quart d’hora.

Hi ha hagut un intercanvi d’impressions entre les dues parts. Benach ha enumerat els tràmits a seguir a partir d’ara a nivell institucional respecte la proposta de llei de la plataforma. I els representants li han explicat la problemàtica generada entorn dels transgènics. Finalment, li han fet entrega de les pinyes de panís ecològic que el president ha rebut i s’ha interessat per aquesta problemàtica.

Extret de: www.somloquesembrem.org

Valoració de la CGT sobre la signatura del diàleg social

Per a la CGT, la “Declaració per a l’Impuls de l’Economia, l’Ocupació, la Competitivitat i el Progrés Social” signada el 29 de juliol de 2008 entre el Govern, la patronal i els sindicats anomenats majoritaris, representa la posada en escena mediàtica d’un acte de cinisme, retòrica, demagògia, vaguetats, tòpics, falta de compromís i falta de la més mínima autocrítica sobre les responsabilitats, causes, efectes, conseqüències i solucions de la crisi econòmica profunda que sofrim, especialment, els treballadors i treballadores.

Els continguts d’aquesta Declaració representen un enroc dels signants en les seves pròpies polítiques de pactes i diàleg social que vénen mantenint des de fa bastants anys, validant els seus resultats i no assumint cap responsabilitat sobre la situació de crisi econòmica per la qual estem passant. Com el mateix nom indica, estem davant una Declaració que no contempla més que generalitats i eufemismes sobre el diagnòstic de la crisi econòmica, posposant la seva intervenció a la tornada de vacances.

El text comença amb el reconeixement d’una crisi econòmica que es ve construint i manifestant ja des de diversos anys enrere, encara que aquest fet hagin estat incapaços de reconèixer-lo abans de les passades eleccions polítiques, en les quals només es podia parlar de creixement econòmic.

Només hi ha una concreció en tota la Declaració, la referida a les ajudes que donaran a les empreses per a superar la crisi. La resta de polítiques concretes per les quals s’aposta com model d’intervenció són exactament les mateixes que han vingut aplicant (model productiu basat en la I + D + I; polítiques d’ocupació; polítiques d’immigració; igualtat en l’ocupació; formació i inversió en capital humà; negociació col·lectiva; sostenibilitat, millora i adaptació del sistema de protecció social…). Com a conseqüència d’aquestes polítiques, s’han desmantellat sectors productius com metall, telecomunicacions, energia… mitjançant ERO’s pactats i posteriorment pagats amb diners públics, s’ha desmantellat amb convenis col·lectius amb dobles escales salarials, amb precarietat extrema en la contractació, amb l’enduriment de l’accés a les pensions, amb l’acomiadament lliure i barat, amb reformes que neguen la pròpia negociació col·lectiva. Per tant, o aquestes polítiques són les responsables de la crisi o no són la solució per a la mateixa. Al no aportar cap política nova, implícitament s’evidencia el ple acord entre govern, patronal i sindicats en que la crisi seguirà copejant a la classe treballadora.

Per a la CGT, el diàleg i pacte social ha conduït sempre a la pèrdua de drets del conjunt de treballadors i treballadores. Estem farts de mentides: les reformes laborals, la competitivitat, la productivitat, la flexibilitat… signifiquen que cal produir més barat, per tant, cal reduir costos i el cost primer a reduir són abaratir els salaris, endurir les condicions per a obtenir una pensió, reduir els llocs de treball, la precarietat en la contractació, abaratir els acomiadaments, augmentar l’edat de jubilació…

Per a quan parlar d’inversions comptants i sonants que contemplin el canvi de model d’una economia de serveis a una economia productiva? Per a quan un model econòmic en que el treballador sigui protagonista en l’organització del treball? Per a quan el repartiment del treball i la riquesa? Per a quan garantir el dret al treball, reduir la jornada laboral, recuperar el poder adquisitiu…?

Tota la Declaració sona a buida ja que les mesures que podien haver adoptat mai les han fet. Per exemple: no privatitzar i mantenir la gestió pública dels serveis públics com garantia de la justícia social, augmentar la despesa en educació pública fins al 6% de PIB, no usar la formació professional al servei exclusiu del mercat laboral, no usar a les persones immigrants com objectes amb capacitat de produir beneficis, denunciar i rebel·lar-se contra la directiva de les 65 hores, no desenvolupar un Estatut de l’Ocupació Pública que implanta un model empresarial en l’administració pública introduint conceptes mercantilistas en la gestió del servei públic, etc.

Finalment, la Declaració garanteix un major reconeixement institucional a la patronal i sindicats signants, això significa més subvencions a la patronal, més alliberats, locals i subvencions als sindicats signants.

Aquesta Declaració valida tot el diàleg social anterior, l’enforteix i defensa. Per a la CGT tot el procés anterior ha significat una pèrdua continuada de drets dels treballadors i treballadores, el desprestigi del sindicalisme, la facilitació i complicitat en l’aplicació del model neoliberal que ens imposa la nostra integració en la Unió Europea.

Des de la CGT, reiterem el nostre compromís de lluita en la defensa dels drets de la classe treballadora per a no pagar la crisi econòmica a la qual ens ha sotmès el model econòmic capitalista.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Poesia i Rebel·lia

Amb el títol de Poesia i Rebel·lia s'ha publicat el materials de reflexió de juliol - agost del 2008, amb una breu mostra de Poesia Rebel, seleccionada per Enrique Falcón

Llegir...

Pugons i fongs ataquen els xiprers de Barcelona

Molts barcelonins es deuen haver adonat aquests dies del lamentable aspecte que ofereixen alguns xiprers. Només cal passejar per zones com l'avinguda de l'Estatut, el palau de Pedralbes o el parc de Joan Miró per trobar-ne desenes amb les branques seques, amb un color groguenc o bru que deixa clar que hi ha alguna cosa que no va bé. Imatges que es repeteixen en totes les àrees de la ciutat on intenten sobreviure 4.000 exemplars que estan sent atacats tant per fongs com per una ferotge plaga de pugó. Encara que els resultats negatius són espectaculars, s'haurà d'esperar encara uns mesos per saber fins a quin punt estan sent devastadors o no.

La mala salut dels xiprers no és nova, ja que des de fa dues dècades aquestes plantes coníferes de fulles persistents s'estan assecant, una afectació que no és deguda a un sol motiu, sinó a una conjunció de malalties i, sobretot, a factors climatològics. No obstant, aquestes circumstàncies estan fent molt més mal aquesta temporada. ¿Què ho ha afavorit? Per entendre-ho, explica el director de l'àrea de medi ambient de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, Xavier Hernández, s'ha de mirar enrere i recordar que el 2001 hi va haver intensos freds a l'hivern, i el 2003, una primavera molt plujosa i un estiu extremadament sec, impactes als quals s'ha d'afegir la continuada sequera dels últims anys i la plujosa primavera passada, condicions ambientals recents i atípiques que han debilitat els xiprers i han propiciat que siguin presa fàcil per a paràsits i afídids.

Llegir article

Menys oms i plàtans

Breves pinceladas de la reunión de la Comisión de Seguimiento del día 30-7-08

El miércoles día 30 de julio, se reunión la Comisión de Seguimiento del Convenio Colectivo después de que haya pasado más de medio año desde la última reunión (23 de enero del 2008), situación por la cual el Comité de Empresa dejó constancia de su malestar, pues se necesita un calendario más ágil para solventar los problemas. Claro ejemplo de voluntad obstruccionista de la dirección, es esta reunión que, convocada a las 12.30 y con una lista interminable de puntos a tratar, dejó muchos temas medio en el tintero. La Dirección propuso el establecimiento de un calendario después de vacaciones que esperemos vea la luz y de su fruto.

Dentro de los temas tratados en la comisión hubo dos que brillaron por su conflictividad, a saber, las bolsas de empleo (presente y futura) y la aplicación de los complementos retributivos. Acerca del primer tema hay que reseñar dos cosas: la primera es el "puenteo" o exclusión de bolsa de algunas personas por circunstancias aún en la esfera de lo desconocido, hecho que nos recuerda las no muy lejanas irregularidades en contratación de eventuales que dieron lugar a una sentencia que obligaba a la empresa a indemnizar a las personas perjudicadas......... Ciertamente, el ser humano tropieza infinitas veces con la misma piedra. El Comité pidió explicaciones al respecto y en espera está de las mismas puesto que Dirección no tenía una respuesta inmediata y mezclo el tema de la bolsa actual con la futura (quizás estábamos en un portal espacio-temporal)

En referencia a la bolsa futura, la Empresa propone al Comité la elaboración de un reglamento que la rija, para evitar cualquier tipo de conflicto y/o perjuicio, idea que, siendo en principio muy atractiva, esperemos no quede en agua de borrajas y, si se desarrolla finalmente, que su aplicación sea transparente y efectiva. Así pues, quedan Empresa y Comité citados para después de las vacaciones con el objetivo de desarrollar este proyecto con la mayor urgencia posible, porque la oferta pública está llegando a su fin.

Con respecto a los complementos retributivos, si bien desde fuera parece que los complementos aplicados hasta ahora y que afectan a caps de colla, conservadores/as y prácticos de 2ª lo han sido con el "vist i plau" del Comité, nada hay más lejos de la verdad, puesto que este hecho ha sido una decisión unilateral de la Empresa, puesto que la propuesta del Comité de hacer extensible la aplicación de conceptos retributivos a todo el personal, tenga la categoría que tenga y que esta aplicación debía ser de una vez parecía que, desde el punto de vista de Dirección, era una obra tan magna como las pirámides. Aún con todo parece que hay una velita en el horizonte y se retomarán las negociaciones. El tiempo dirá.

Aparte de estos temas, se trataron muchos otros, como ciertos aspectos sobre las jubilaciones parciales o el impago del deslizamiento de categoría para los Cap de Colla pre-jubilados, llegándonos a decir que la causa de no pagarles el 15% del deslizamiento (poco más de 8€ mensuales) era el que ponía en peligro su jubilación, sobre las novaciones de compañero/as que por adecuación del puesto de trabajo desarrollan labores que no competen a su categoría profesional, sobre las circunstancias rayanas en lo tercermundista con respecto al acceso a lavabos y agua que sufren algunas brigadas ( Costa Llobera, Zona Franca.....) y un sinfín de peticiones de información que el Comité demanda a Dirección, situación que se asemeja al hecho de enviar mensajes en una botella: ¿ contestará alguien?. Bueno, no desfallezcamos, la esperanza es lo último que se pierde, o eso dicen

Siendo las 15.30 horas se dio por concluida la reunión, con la cabeza caliente y los pies fríos

Reporteras/os del Males Herbes