Nuevas plataformas para la poda

Se nos ha comunicado que desde el 1 de enero el modelo de plataformas elevadoras para la poda cambiará. El nuevo modelo cumple con todas las normativas vigentes e incluye mejoras respecto a las anteriores. Debemos pues felicitarnos ante la decisión de la in-gerencia de modernizar continuamente el Instituto Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.

Nuevo modelo de Plameca

Comisión de Seguimiento 12-12-2013

1º Previa

Robo en horario laboral en la Caseta de la España Industrial el 12-9-2013

Se informa que el robó se perpetró en el vestuario femenino que está justo entrando a la caseta,  mientras el responsable estaba realizando el parte diario con la puerta cerrada.

Se acudió a la comisaría a hacer la denuncia, pero el seguro no se hace cargo de lo robado ya que la póliza que paga la empresa no lo cubre.

La empresa responde que no tiene conocimiento de lo ocurrido y el jefe de RRHH dice que si la póliza cubriese esos robos se podría desatar una “epidemia de robos por las casetas” y que para evitar los robos las taquillas ya cuentan con llaves para poder cerrarlas.

2º Previa

Se comunica a la Dirección de la empresa que el Comité ha presentado ante el Tribunal Laboral de Catalunya el conflicto colectivo para la devolución de la 1/14 parte del sueldo meritado del año 2012, pues se hace retroactiva a todo el año a pesar de que el Real Decreto es de julio del 2012. Las leyes no pueden ser retroactivas.

Horas sindicales

El Comité se reafirma en el Acuerdo de 28-11-2004 que según la Dirección de la empresa acabó el 31-12-2013

La empresa presentó una propuesta restrictiva de todos los derechos sindicales reduciendo las horas de asamblea de 14 a 8.

Ante esta postura el Comité dice que se mantenga el Art. 53 del Convenio en su actual redacción.

Novaciones

La empresa propone que no se equipare la categoría del trabajador con su correspondiente en Administrativos pues puede suponer un aumento económico. Por ello, propone que las categorías de oficios que noven (encargado, oficial 1º, auxiliar) pasen a la categoría de auxiliar administrativo con un complemento para que no pierdan en salario con la categoría que tuvieran antes de novar.

El Comité no aceptó esta propuesta ya que cabe la probabilidad que este complemento sea un complemento personal transitorio (CPT)

Horari pels dies dels torns de nadal

 

Desde el 20 de decembre 

fins al 3 de gener inclosos 

l'horari serà:

de 8 a 15 hores

Pels diferents torns de treball 

l'horari començarà 15 minuts 

més tard, es a dir:

Tarda: de les 15 a les 22 hores

Nit: de les 22 a les 5 hores

Informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local

El Gabinet Jurídic Confederal de la CGT ha elaborat un informe sobre el projecte de reforma de la Llei de Bases del Règim Local, a partir de l’esborrany aprovat el 26 de juliol de 2013, sota la denominació de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

CONSIDERACIONS GENERALS

El 26 de Juliol de 2013 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibílidad de l’Administració local, que reforma diversos articles de la Llei de Bases del Règim Local (1) i de la Llei d’Hisendes Locals (2). Aquesta reforma que ara inicia el seu tràmit parlamentari ha sofert nombrosos canvis des del primer text del que es va tenir coneixement. En l’últim text aprovat, s’han inclòs modificacions en diverses qüestions expressament esmentades en el Dictamen realitzat pel Consell d’Estat.

El nou art. 135 de la Constitució (3), que estableix el "sostre de despesa" i que afecta en gran mesura a les despeses socials, va ser desenvolupat per la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibílitat Financera (4), la qual exigeix al seu torn que es reformi la legislació sobre Administració local per a la millor aplicació dels principis de sostenibilitat financera i d’equilibri pressupostari, que haurien de regir l’activitat de les entitats locals. Aquest seria el primer motiu que dóna el Govern per a justificar la reforma legal.

El projecte, redactat des d’una perspectiva neoliberal, no esmenta en cap moment altres principis rectors que haurien de regir l’actuació de les Administracions públiques, com l’atenció adequada als ciutadans o la qualitat dels serveis prestats, les quals es veuran seriosament afectades amb l’aplicació estricta del principi d’estabilitat pressupostària, repetit ad nauseam en el text de la reforma i que converteix als serveis públics en un mer negoci que haurà de competir amb altres ofertes existents en el mercat.

Des de la reforma de l’art.135 de la Constitució i la inclusió del principi de sostenibilitat financera, que fa prevaldre el pagament del deute públic per sobre de qualsevol despesa social, les decisions sobre aquesta matèria ja no són negociables, sinó imposades, i si amb el límit de despesa fixada per la UE, una vegada pagat el deute els diners no arriben a per a determinats serveis o prestacions, aquests s’hauran de suprimir.

I. JUSTIFICACIÓ DE LA REFORMA. L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS

D’acord a la redacció de l’exposició de motius, els objectius que persegueix el Govern amb aquesta reforma són:

1. Aclarir les competències municipals i evitar duplicitats amb altres administracions.

2. Aplicar els principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera a l’estructura organitzativa de l’Administració local.

3. Realitzar un control financer i pressupostari més rigorós.

4. Afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.

II.- NOVES MESURES QUE ADOPTA EL TEXT

El projecte de Llei recull les següents mesures:

 Delegació de competències estatals o autonòmiques als Municipis només si va acompanyada de pressupost suficient.

 Enfortiment de les Diputacions provincials, que assumiran part de les competències actuals dels Municipis.

 Reforma del sistema de retribucions del personal.

 Opcions per als serveis municipals deficitaris: privatització, intervenció o tancament.

 Reforç del paper dels interventors.

 Habilitació al Govern per a establir normes sobre els procediments de control de les entitats locals.

 Supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat.

III.- PRINCIPALS CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA

A continuació passem a detallar les conseqüències que des del nostre punt de vista són més greus i mereix la pena destacar:

3.1 PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS

El nou art. 86 de la LBBRL dóna prioritat a l’activitat econòmica privada i estableix obertament que quan els municipis vagin a realitzar activitats econòmiques, haurien de realitzar prèviament un "anàlisi de mercat, relatiu a l’oferta i a la demanda existent, a la rendibilitat i als possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial’’.

La pròpia exposició de motius estableix literalment la "supressió de monopolis municipals que afecten a sectors econòmics puixants en l’actualitat" Això vol dir que, des de la Llei, es demana a les Entitats locals que no competeixin amb les empreses privades, obviant els beneficis socials que podrien obtenir els ciutadans si fos l’Administració qui prestés el servei amb criteris no estrictament econòmics sinó de rendibilitat social. En la pràctica amb aquesta mesura s’obre la porta a l’especulació i al capital privat de les grans corporacions.

En aquesta matèria (activitat econòmica dels municipis), l’aprovació definitiva dels expedients es realitzarà per la Comunitat Autònoma, tenint a més l’Administració de l’Estat la potestat d’impugnar els acords si s’incompleix el principi d’estabilitat pressupostària. S’estableix, per tant, una jerarquia en la qual l’última baula de la cadena és el municipi, que pot veure com li són arravassades competències o com li és negat exercir una activitat pública de caràcter econòmic.

3.2. DEBILITAMENT DELS SERVEIS SOCIALS

El sistema públic de Serveis Socials a Espanya, un dels majors assoliments de la política municipal, s’ha caracteritzat per la seva proximitat als ciutadans. Aquesta proximitat ha permès detectar necessitats i engegar mecanismes de prevenció de l’exclusió i la desigualtat que a poc a poc han aconseguit deixar enrere el model de beneficència estès durant la dictadura i construir projectes comuns i inclusius.

El traspàs de les principals competències en aquesta matèria a les Comunitats Autònomes (disposició transitòria segona) i a les Diputacions Provincials portarà com a conseqüència la desconnexió, l’allunyament entre els ciutadans i qui treballen per a construir una societat més cohesionada. La distància, a més, dificultarà l’elaboració de polítiques preventives, afavorint el retorn de l’assistencialisme més ranci, el qual intervé només quan l’exclusió ja s’ha produït i sembla inamovible.

Resulta molt qüestionable el suposat estalvi que es produirà després d’aquesta "reorganització" de les competències i l’actuació de les entitats locals, i podem afirmar que una part important de l’estalviat es traduirà en la desatenció de determinats col·lectius. El Govern del PP substitueix la rendibilitat social per la rendibilitat econòmica, equipara "atenció adequada" amb "malversament" i allunya els serveis socials dels ciutadans perquè els utilitzin menys, precisament en un moment de crisi en el qual els poders públics haurien de fer el contrari: augmentar la despesa per a evitar la fractura social i, sobretot, el sofriment dels que s’han quedat "al marge" des que l’economia va començar a enfonsar-se en 2008.

L’allunyament dels serveis socials de l’entorn més pròxim als ciutadans tindrà com a conseqüència la ineficàcia i el progressiu debilitament dels mateixos (pensem en l’ajuda a domicili, el suport psicosocial, l’educació social, el desenvolupament comunitari...). Sembla obvi que aquesta distància serà insalvable per a les persones amb necessitats especials (ancians, depenents, persones amb discapacitat, persones sense recursos econòmics ...) que visquin en nuclis rurals allunyats de la capital. L’eliminació de determinats serveis socials en el mitjà rural desincentivarà al seu torn la permanència dels veïns, tant joves com gent gran, que deixaran de tenir accés directe a serveis que els resulten imprescindibles (guarderies, residències de gent gran, etc). (5).

Després de la reforma, les competències municipals en intervenció social quedaran reduïdes a la "avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social" (veure el nou art. 25.2.i) i la disposició transitòria segona de la LBBRL), el que pot traduir-se en un trasllat de la competència exclusiva a les Comunitats Autònomes (6), quedant els Municipis encarregats de valorar els casos per a després derivar-los a l’organisme competent i, com a molt, tramitar algunes ajudes d’urgència.

És de preveure que la retirada de competències de molts municipis petits dugui aparellat un important nombre d’acomiadaments.

3.3.- REDUCCIÓ DE L’AUTONOMIA MUNICIPAL

Aquesta nova Llei ataca de ple l’autonomia local, que consisteix bàsicament en el dret de les Entitats locals de gestionar determinats assumptes públics sota la seva responsabilitat i sempre en benefici dels ciutadans.

El Govern pretén establir un ordre jeràrquic entre les Entitats locals, el Govern central i els Governs autonòmics, el que contradiu els principis constitucionals sobre l’autonomia dels municipis en la gestió dels seus interessos.

Segons la nova redacció de l’art. 26.2 de la futura LBBRL, se substitueix la tècnica del “cost estàndard" (recollida en l’esborrany anterior) per una decisió “consensuada" entre la Diputació i els Municipis sobre la forma en que es portarà a terme la prestació. Els Municipis podran mantenir la prestació i coordinació dels serveis si, a petició dels mateixos, la Diputació acredita en un informe que poden prestar-los a un cost inferior que el derivat de la forma de prestació decidida per la Diputació. El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques decidirà sobre la proposta formulada.

Resulta així mateix inexplicable el reforçament de les Diputacions si el que es pretenia era evitar duplicitats. Les Diputacions, a més, es caracteritzen per ser òrgans d’elecció indirecta (7) i tenir un important dèficit democràtic (8). I sorgeix un dubte: com prestaran les Diputacions els serveis la titularitat dels quals assumeixin?. Probablement mitjançant el recurs a la subcontractació d’empreses privades.

La reforma elimina també la clàusula competencial residual continguda en la LBBRL (se suprimeix l’art. 28, de la LBBRL), per la qual s’atribuïen als Municipis totes les competències d’execució en matèria d’educació, cultura, promoció de la dona, habitatge, sanitat, i protecció del medi ambient que la legislació sectorial no atribuís a altres administracions, i en les Disposicions addicionals quinzena i la disposició transitòria primera es limiten les competències locals relatives a educació i salut respectivament.

3.4 SOBRE EL PERSONAL

El nou art.75 bis de la Llei de reforma estableix el nou règim retributiu dels membres de les Corporacions locals i del personal al servei de les Entitats locals.

La reforma fixa per als membres de les Corporacions locals un límit màxim, en els municipis de més de 500.000 habitants, equivalent a la retribució d’un Secretari d’Estat i un mínim equivalent a la quantitat anterior menys el 80% de la mateixa quan es tracti de municipis d’entre 1.001 i 2.000 habitants.

En el supòsit de municipis de menys de 1.000 habitants es preveu que els seus membres no tinguin vinculació exclusiva.

En el mateix art. 75 bis apartat quart en connexió amb el 103.bis preveu que les Lleis Anuals de Pressupostos Generals de l’Estat podran establir un límit màxim i mínim total que per tots els conceptes retributius pugui percebre el personal al servei de les entitats locals i entitats d’elles de pendents i funció del grup professional. És a dir, de dóna un marge molt ampli al govern de torn per a fixar els límits dels conceptes retributius.

En l’art. 75 ter s’estableixen una taula on es limita el nombre de càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva.

Els Presidents de les Diputacions tindran al seu torn un límit màxim equivalent a la retribució de l’Alcalde del municipi més poblat de la seva província.

Quant al personal eventual (personal de confiança, triat a "dit"), el nou art. 104 bis de la Llei de reforma estableix una escala que nega la inclusió de personal eventual en municipis de menys de 5.000 habitants i arriba fins al límit del 0.7 % del nombre total de llocs de treball de la plantilla de les entitats locals en els Municipis amb més de 500.000 habitants.

S’inclou també en la Llei de Bases un nou en l’article 92 bis el concepte de funcionaris local amb habilitació de caràcter nacional que són els funcionaris que tinguin atribuïdes les competències de la Secretaria i l’assessorament legal preceptiu i el control i la fiscalització interna de la gestió econòmica-financera i pressupostària, la gestió tributària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació. L’aprovació de l’oferta d’ocupació pública d’aquests funcionaris correspondrà a l’Estat a través del Ministeri d’hisenda i Administracions públiques.

Madrid, a 21 de novembre de 2013.

Gabinet Jurídic Confederal de la CGT

Notes:

(1) Llei 7/85, Reguladora de les Bases del Règim Local, de 2 d’abril.

(2) Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.

(3) L’art.135 de la Constitució va ser reformat el 2011 per a establir el principi d’estabilitat pressupostària com principi rector de l’actuació de totes les Administracions públiques. Prioritza el pagament del deute públic de les Administracions per sobre de la despesa social i un dels seus principals creditors/beneficiaris serà la banca alemanya.

(4) Llei Orgànica 2/2012 d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, de 27 d’abril.

(5) Veure l’Informe "El valor de la proximitat", realitzat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.

(6) Veure el nou art. 27.3.c) de ía reforma de la LBBRL, que estableix la prestació dels serveis socials com una de les competències que les CCAA sí podrien delegar en municipis.

(7) Excepte en el cas dels Diputats Forals en les províncies i Territoris Històrics del País Basc, l’elecció del qual és directa pels ciutadans.

(8) Mariano Rajoy va ser President de la Diputació de Pontevedra entre 1983 i 1986 .

Teniu l’informe en document adjunt i també us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/proyectoreformaLBRL.pdf

Xerrada debat sobre la reforma de les pensions 12 desembre 2013 a bcn from CGT Catalunya

RESUMEN DE LA COMISIÓN DE SEGUIMIENTO

1.- Sobre el comedor del Viver de Tres Pins que está en obras: Después de empezadas las obras finalmente la Dirección dice que permite utilizar la sala de reuniones de la oficina del primer piso como lugar para almorzar.

2.- Recogida de Abetos. Nos informan de que se han apuntado 79 personas para la recogida de abetos y 26 para preparar y triturar en Viver de tres Pins.

3.- Planes de ocupación del Ajuntament a través de Barcelona Activa. Comunican que habrán 12 personas realizando trabajos forestales en dos brigadas una de 7 operarios y un encargado para Montjuïc y otra de 3 operarios y un encargado para la zona de Guinardó. Estarán con contrato de 6 meses a comenzar antes de 31 de diciembre con jornada de 37'5 horas y dedicarán a formación entre 80 y 120 horas.

4.- Informan del personal que está en turno de tarde a petición del Comité. Y son 15 de vigilancia, 4 de urgencias, 3 de rotació eixample, 2 de control d'operacions.

5.- Respecto a la Paga de productividad abonada dicen que han recibido quejas, pero que el mismo descuento de IRPF será el que se aplique a la nómina y a la paga de diciembre.

6.- Acceso del Comité a la intranet de Hàbitat Urbà dicen que para poder acceder hemos de entrar con nuestro perfil 1 vez a la intranet del ajuntament y que a partir de ahí ya podremos acceder al de H.U.

7.- Preguntados por el curso on-line de 2014 dicen que el año que viene no volverán a regalar los 4 días, osea que habrá que pasar una prueba de mayor dificultad (bastante mayor). Dicen que están estudiando ofertar cursos de informática básica a la plantilla.

8.- Meritaje paga 2012. Sobre el descuento de la paga de navidad 2012 (la 1/14 parte) dicen que para laborales el cómputo es desde el 1 de enero (para funcionarios se merita sólo desde 1 de junio 2012). Pero anuncian que el Ajuntament de Barcelona ha tomado una posición: la de no pagar nada hasta que así lo marque el Tribunal Constitucional.

9.- Sobre el reglamento de Horas Sindicales hacen entrega de una propuesta en el sentido de recortar el número de horas de asamblea de 14 anuales a 8 y de computar las horas mensualmente.

10.- Novaciones pendientes. La empresa dice que su intención es la de hacer todas las novaciones que propuso al mismo tiempo, osea que las 12 que en principio estaban aprovadas tendrán que esperar. Dicen de volver a hacer examen médico y que no se pediría a vigilancia de la salud que hiciera informe de irreversible. También aclaran que lo de irreversible que pone el convenio también se puede entender sobre una restricción concreta y no para todos los trabajos del oficio.

El próximo 12 de diciembre se volverá a reunir la Comisión de Seguimiento.

Deute català i pressupostos 2014. Document d’anàlisi elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Els pressupostos del 2014 són un atac al país

En el marc de la campanya Aturem els pressupostos de la misèria! Desobediència! la PACD de Barcelona ha fet una sèrie de xerrades per explicar què hi ha realment darrere dels pressupostos de la Generalitat i com afecten al deute català.

A continuació teniu la presentació que hem fet servir i que explica, a partir dels principis que recullen aquests pressupostos oficials, què és el que en realitat volen dir.

A grans trets:

 No és cert que el dèficit es compensarà via ingressos, nosaltres denunciem que això implica vendre’s patrimoni i privatitzar serveis i béns comuns pels quals després haurem de pagar les de sempre.

 No és un pressupost social ja que només s’augmenta un 0’2% a partides com Educació, Salut, Benestar social i família… mentre es retalla més en universitats i s’augmenta en Governació, Interior i Interessos del deute, per exemple.

 No serveix destinar partides a “acompanyar la recuperació econòmica” ja que els comptes de 2014 continuen augmentant el deute i el dèficit de la Generalitat.

 No acceptem que la corresponsabilitat en els comptes siguin de govern, treballadors públics i ciutadania. Exigim que la banca i les grans empreses també siguin les responsables de compensar el dèficit ja que han estat les causants de l’endeutament que ha provocat la crisi del deute.

Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute - PACD Barcelona

http://auditoriaciudadana.net/2013/12/01/deute-catala-i-pressupostos-2014/

Document de la PACD "Deute català i pressupostos 2014"

https://www.slideshare.net/AuditoriaBCN/deute-catal-i-pressupostos-2014

<

Deute català i pressupostos 2014 from PACD Barcelona

Aturem els pressupostos de la misèria

41.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

[18h a Foment del Treball-Via Laietana 32]

Resultado de la Asamblea

 La Asamblea General de Trabajadoras/es ha decido mayoritariamente:

 aceptar la propuesta de acuerdo.

Por tanto ahora cerramos una parte del convenio colectivo, la que regula la Clasificación Profesional, la que modela una nueva gestión de la conducción con carnet B, la que reforma la penosidad en jardinería, la que creará “llocs de treball” para que se peleen los/as de abajo mientras los/as de arriba mantienen sus privilegios.

Un nuevo retroceso de los derechos de las/os trabajadoras/es y un acercamiento a la privatización de la jardinería pública.

Mientras en Parcs i Jardins nos suben el salario un 2’5%, otros se comen los mocos.

El resultado de la Asamblea:

A favor del acuerdo: ...........................194 votos

En contra del acuerdo: ........................47 votos

Abstenciones: ......................................25 votos

ASSEMBLEA D’AFILIATS A LA CGT, 28 de novembre

Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona

Dijous, 28 de novembre de 2013

a les 17:30 hores

a: Via Layetana, 18  9ª planta

Per acord de l'assemblea d'afiliats/des del dijous 21 de novembre, aquest dijous dia 28 de novembre ens tornem a reunir per valorar i posicionar-nos sobre el possible acord de:

Normalització del Sistema Retributiu

(Complement d’Experiència Professional (CEP)

Modificació del Plus de Penositat, 
Perillositat, Toxicitat

Modificació de la Conducció amb carnet B)

NO ÉS OR TOT EL QUE RELLUEIX

ASSEMBLEA GENERAL, 29 de novembre

Sale a la luz la primera revista de la coordinadora estatal de CGT Jardinería

Coordinadora estatal de CGT en el sector de Jardinería ya está disponible. Doce páginas de información sindical de las distintas secciones de CGT. La revista se puede leer y descargaren este enlace.

El pasado 27 de junio tuvo lugar en Madrid elPrimer Encuentro Estatal de delegados y delegadas de Jardinería del sindicato CGT. El encuentro sirvió para tratar temas de coordinación y expansión, así como para debatir sobre el nuevo convenio y los recortes que se vienen aplicando en el sector. En dicho encuentro se constituyó la Coordinadora Estatal de Jardinería de CGT, la cual se encargará de mantener una comunicación activa entre todas las secciones de jardinería. Otro de los acuerdos significativos de este encuentro fue la expansión del sindicato dentro del sector “con el objetivo de conseguir llegar a tener en varios años un 10% de representación a nivel estatal y poder estar presente en la mesa de negociación del convenio estatal”. La nueva Coordinadora acordó dar un “pronunciamiento contundente” en contra del convenio estatal de jardinería, firmado a la carrera por UGT, CCOO y la patronal de jardinería

#25N: Juntes i lliures desmuntem la cultura de la por. Manifestació a Barcelona

25N:: Juntes i lliures desmuntem la cultura de la por

25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes

JUNTES I LLIURES DESMUNTEM LA CULTURA DE LA POR

 Manifestació a les 7 de la tarda a Canaletes fins la Plaça Sant Jaume, Barcelona.

Descarregueu [el manifest aquí->http://www.caladona.org/wp-content/pujats/2013/11/manifest-25N.pdf] (també el teniu adjunt -llegiu-lo, val la pena).

Farem una parada a la Plaça Reial, per donar suport a una “performance” que fan les companyes de Tamaia amb la sala SETB a “Desmuntant el monstre”.

Comptarem amb una colla de dones bastoneres per mostrar la nostra força lliures i juntes.

PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LES NENES !!!!

PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA !!!!!!

Campanya contra l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat: Calendari de desobediència als pressupostos i a les polítiques de la misèria

Aturem els pressupostos de la misèria

Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem

Quan aprovin els pressupostos antisocials, tu què faràs? Nosaltres anirem al Parlament. Pla ciutadà per aturar els pressupostos, perquè #JuntesPodem

Campanya ciutadana:

 El 5 de novembre entren els pressupostos al Parlament de Catalunya.

 El 19 de novembre Nosaltres fem la nostra esmena a la totalitat fent escrache al Mas-Collell i des d’allà presentem tota la campanya “Aturem els Pressupostos” perquè el 20 de novembre hi ha el ple al Parlament per fer les esmenes a la totalitat.

Dimarts 19 de novembre a les 20.00h. a la Plaça John Kennedy de Barcelona

ESCARNI contra les retallades i les privatitzacions

Des del carrer, fem una esmena a la totalitat als pressupostos d’en Mas-Collell.

https://www.facebook.com/events/425900707509368/

 Del 19 de novembre al 4 de desembre accions descentralitzades, xerrades, escraches en l’àmbit local, lliurament de cartes a polítics i representants del poder econòmic,…es munta calendari de xerrades, actes de difusió, debats públics des de cada col·lectiu amb el lema de la campanya unitària.

 4 de desembre: jornada de lluita descentralitzada (aturades a centres de treball, etc.) + gran manifestació a les 18h a Barcelona que sortirà de Foment del Treball (Via Laietana 32, Barcelona). Aquell dia està convocat ple ordinari.

41.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

 9/12 reunió de valoració del procés i plantejament d’accions pel 19/12, data d’aprovació definitiva dels pressupostos.

#Desobeïm

Aquest pressupost de la misèria o qualsevol altres dictats pel capital

La lluita és a la base

Cap retallada,

Cap acomiadament,

Cap desnonament,

Cap repressió sense resposta,

Cap més treball domèstic i de cures assumit només per les dones

Que es foti la troika!

D’aquesta crisi-estafa podem sortir més lliures o més esclaves. De nosaltres depèn. Tot el poder per al poble. DESOBEÏM JUNTES PODEM.

desobediència fiscal + desobediència civil + desobediència a l’exclusió sanitària + … = Que es foti la Troika

#JuntesPodem

Més informació:
http://desobeimelspressupostos.wordpress.com/
@desobeim
http://23flluitesalcarrer.wordpress.com/

>>> Cartells en documents adjunts.

>>> Video #aturemelspressupostos #juntespodem

Assemblea a Parcs i Jardins

ASSEMBLEA D’AFILIATS A LA CGT

Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona

Dijous, 21 de novembre de 2013

a les 17:30 hores

A: Via Layetana, 18  9ª planta

Temas:

Normalització del Sistema Retributiu

Complement d’Experiència Professional (CEP)

Modificació del Plus de Penositat, 
Perillositat, Toxicitat

Modificació de la Conducció amb carnet B

Solidaridad con l@s trabajador@s de limpieza y jardinería de Madrid

Comunicado de apoyo a las trabajadoras y los trabajadores de limpieza y jardinería de Madrid en huelga indefinida
Las trabajadoras y trabajadores de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona reunidos en Asamblea General, os hacemos llegar nuestro apoyo y solidaridad con vuestra lucha.

El anuncio de un ERE, por parte de las contratas de limpieza y jardinería del Ayuntamiento de Madrid, que contempla el despido de 1100 trabajadores junto a la intención de una reducción salarial del 40% para los que mantengan el empleo, ponen de manifiesto la cara más salvaje de las políticas de derechas de los que nos gobiernan.

Es lo que ahora vienen a llamar nuestros gobernantes “partenariado publico privado”, que significa poner el dinero de los ciudadanos para el beneficio privado de las grandes empresas, sin importarle a la administración de turno la calidad del servicio prestado, y mucho menos las condiciones laborales delos trabajadores.

¡Adelante!, vuestra lucha es la nuestra y la de todos los trabajadores.

Asamblea de Trabajadores de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona,
Comité de Empresa, CCO, CGT, UGT i USOC

Barcelona 6 de Noviembre de 2013

Les pensions no es toquen

És sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma és palesa en els pressupostos públics del 2014 presentats la darrera setmana. "Les pensions pujaran un 0,25%" titulaven fal·laçment els mitjans de comunicació convencionals. Si la inflació és superior al 0,25%, i rarament no ho és, les pensions no pugen sinó que baixen. El cert és que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduirà les pensions no només futures sinó també actuals, quelcom insòlit fins ara. Les conseqüències poden ser dramàtiques atès que les prestacions són ja molt limitades i milers de famílies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gràcies a la pensió dels pares, mares, avis i àvies. Això, però, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la població en la defensa d’un dret que fins ara crèiem un pilar intocable de l’Estat de Benestar.

El Seminari d’Economia Crítica Taifa ha publicat recentment un breu informe (http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf) on desemmascara els arguments i denuncia les conseqüències d’aquesta reforma de les pensions. Em limito a recollir els eixos del debat i els arguments que han de servir per conscienciar una població colpejada per la crisi i els programes d’ajustament.

Les pensions no tenen relació directa amb la crisi econòmica. Els poders polítics i econòmics plantejaven aquesta qüestió molt abans. El sistema de pensions públic és un dels objectius a enderrocar de l’agenda neoliberal des de fa dècades. L’estratègia de deteriorament de les pensions públiques comença per la reducció de les prestacions. L’argument central que utilitzen els "comitès de savis", sempre formats per representants de la banca i les asseguradores, és que el sistema de pensions és insostenible. Les causes que presenten són que l’esperança de vida augmenta progressivament alhora que hi ha cada vegada menys persones que cotitzen per la caiguda de la població activa. A partir d’aquesta idea estenen l’alarma social i pregonen que a llarg termini no hi haurà diners per pagar les pensions públiques.

L’actual reforma es centra en dos índex d’aparent caràcter tècnic. Per una banda, el Factor d’Equitat Intergeneracional (FEI), a través del qual tots els nous jubilats veuran reduir-se anualment l’import de la seva pensió en funció de l’augment de l’esperança de vida. Per altra banda, el Factor de Revalorització Anual (FRA) afectarà a tots els jubilats, futurs i presents, a través de l’eliminació de la revalorització per l’IPC -índex de preus al consum que mesura la inflació. Aquest índex serà substituït per una complicada fórmula que acabarà provocant la reducció de la capacitat de compra de les pensions doncs difícilment augmentaran per sobre de la inflació.

Observem una vegada més com el llenguatge tecnocràtic i opac és una eina utilitzada pels governs per fer creure a la població que les reformes imposades són l’única i adequada alternativa. Les trampes d’aquests arguments són múltiples, i se’n podria extreure una lectura política sobre el repartiment de l’excedent social produït pels treballadors i les treballadores. Però en un nivell més superficial del problema trobem flagrants fal·làcies.

No hi ha cap motiu econòmic que justifiqui que el pressupost de pensions ha d’estar constantment equilibrat o en superàvit. A cap altra partida del pressupost públic se li exigeix que s’autofinanci atès que són els ingressos via impostos que cobreixen una sèrie de despeses i inversions. Per què les pensions han de pagar-se exclusivament amb les cotitzacions dels treballadors? Si entenem que els ancians són un col·lectiu del qual ens hem de fer càrrec el conjunt de la població també les rendes del capital, i altres impostos, podrien aportar al fons de pensions. Per què no es considera un augment dels ingressos del sistema de pensions? Si cal solucionar l’actual situació de dèficit, present només dos anys ençà i minúscul comparat amb el dèficit d’altres partides de l’administració, es podria augmentar les cotitzacions dels treballadors actius i de les empreses o bé crear un impost a tal efecte o destinar una part dels ingressos dels impostos ja existents.

El número de treballadors, certament minvant per la destrucció productiva causant de la crisi, és una dada secundària. El que importa és la riquesa produïda. Els augments de la productivitat gràcies als avenços tecnològics de les darreres dècades han permès a l’economia produir més mercaderies amb menys treballadors. Deixem ara de banda, tot i que cal no oblidar, el que això suposa en termes de generació d’un creixent exèrcit de reserva i de la intrínseca caiguda de la taxa de guanys del capital. Així doncs, aquests béns i serveis, o valors d’ús, que serveixen per cobrir les necessitats de les persones són cada vegada majors. No cal observar que per produir-ho ha calgut menys treballadors sinó que es genera una riquesa creixent en proporció a una població donada. D’aquesta manera, el problema es desplaçaria cap al moll de l’os del debat: la distribució de la riquesa.

L’altre element important, que explica perquè es recupera ara el debat de les pensions, és que en el context de crisi actual és més fàcil aprovar aquest tipus de mesures antipopulars. La reforma de les pensions públiques casa perfectament amb les polítiques d’ajust centrades en les retallades de la despesa pública, la privatització del patrimoni i serveis públics i la liberalització de l’economia. Per altra banda, la capacitat de reacció de la població, massivament aturada i endeutada i atemorida per l’incert avenir, és molt reduïda.

Un cop tinguem pensions tant reduïdes que no sigui possible sobreviure amb elles, el govern i els promotors de la reforma recomanaran la contractació de pensions privades, no només individuals sinó també col·lectives, d’empresa, quelcom que algunes institucions públiques ja han aplicat als seus funcionaris. Les pensions privades han augmentat fortament els últims anys però sembla que insuficientment pels interessos de les institucions financeres. L’insultant explicació que es troba en la majoria d’informes de la patronal i del sector financer és que les pensions públiques "són massa generoses", i per això els estalviadors no es fan pensions privades. La pensió mitjana, però, és de 858 euros: la mitjana de jubilació de 982 euros i la mitjana de viudetat de 618 euros. Tot i que aquests imports són modestos, les mitjanes no sempre expliquen la magnitud del problema. Segons la fundació FOESSA i Caritas, el 57% dels pensionistes perceben una quantitat inferior a 650 euros (llindar de la pobresa) i el 13% perceben menys de 350 euros (nivell de pobresa severa). La meitat de la població pensionista de l’Estat espanyol és pobra. Però pels experts financers les pensions són "massa generoses".

Les pensions privades gaudeixen d’importants desgravacions fiscals en la declaració de la renda. Si realment calen les retallades i les reformes per reduir el dèficit, i si realment no hi ha diners per les pensions públiques, per què es desgraven les pensions privades? La resposta es troba en el model de fiscalitat que promou afavorir sistemàticament el capital i la població amb rendes més elevades sota la falsa teoria del degoteig.

El vertader objectiu de la reforma és la privatització de les pensions, quelcom que permetria al capital financer gestionar ingents quantitats d’estalvis a través dels fons de pensions privats per destinar als mercats financers globals. Aquesta és una palanca més de l’acumulació per despossessió a través de la qual el capital vol ocupar l’espai d’un dret social que fins ara s’escapava de la seva lògica de valorització.

La conseqüència de la reforma de les pensions serà, ras i curt, l’augment de la pobresa i les desigualtats. A part de l’elevat risc que comporta dipositar els estalvis d’una vida en un fons privat. El sector financer, el realment existent, no les utopies de l’economia ortodoxa premiades amb premis Nobel, es caracteritza, com hem vist darrerament, per les crisis i les pràctiques fraudulentes. De debò volem confiar els nostres estalvis de jubilació a les mateixes institucions de les agències d’avaluació de risc, de la crisi de les hipoteques escombraria, de l’especulació amb deute públic, de la bombolla immobiliària i dels desnonaments? Ens hem begut l’enteniment?

Altres arguments com l’alt cost de gestió de les pensions privades, la baixa rendibilitat, etc. i un aprofundiment en les conseqüències de la reforma els trobareu en l’informe presentat pel seminari d’economia crítica Taifa: Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen.

En resum, si no hi ha recursos per mantenir el sistema de pensions públic no s’entén d’on poden sortir els recursos per les pensions privades. La crisi de les pensions públiques no és una veritat tècnica. És una construcció política i ideològica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Cal aturar aquesta reforma. La única manera de defensar el dret a una pensió digna és la mateixa com es va aconseguir: la lluita i la mobilització social.

* Un article d’Ivan Gordillo, membre del Seminari d’economia crítica Taifa, publicat al setmanari Directa.

Taifa Las pensiones no se tocan from Seminari Taifa on Vimeo.